Reflexions després de la tempesta

Aquests dies de Carnaval, amb la ciutat engalanada i la ciutadania disposada a la disbauxa, propicien una perspectiva relaxada de la dinàmica municipal després d’una setmana carregada de tensions polítiques.

Des del Partit Demòcrata Europeu Català ens mostrem satisfets per l’aprovació del Pressupostos elaborats pel govern municipal. Segurament no són els millors pressupostos desitjables però voregen els millors possibles, amb partides destinades a tarifació social, atenció a famílies en risc d’exclusió, manteniment i millora de carrers i mobiliari urbà, i participació ciutadana. D’aquesta manera, part de l’augment de la recaptació de l’IBI revertirà directament en el benestar de les persones i a l’acondiciament de la ciutat.

A dos dies del Ple Extraordinari, el “bloc d’esquerres” (Som VNG, CUP i ERC) havia presentat esmenes per tal de modificar el destí final de prop d’un milió d’euros oferint, a canvi, la seva abstenció. Malgrat la predisposició del govern a acceptar la contraproposta, el desacord en la decisió de quines partides calia modificar va impedir el consens.

L’aprovació d’ordenances i pressupostos és cabdal per a qualsevol administració pública i es pot considerar un èxit de qui n’ostenta la direcció, encara més quan sense majoria prèvia–com és el cas-, aconsegueix els suports imprescindibles per sortir-ne reeixit. No és cap secret que, des de l’executiva local del PDeCAT, ens esforcem per aconseguir un suport social extens i transversal i, per tant, ens hauria agradat un consens més ampli.

Abans del debat pressupostari, concretament el 28 de gener, havíem tingut una trobada informal entre executives del PDeCAT i ERC on els companys republicans es mostraren més a prop del “no” que de l’abstenció. Dies després, des del PDeCAT vàrem sol·licitar una nova reunió que no s’arribà a concretar.

Els fets posteriors són coneguts. Dilluns 13, presentació d’esmenes i bona predisposició entre les parts. Dimarts, desacord. Dimecres, s’aproven els pressupostos amb el recolzament de la regidora no adscrita i el regidor del PP.

Quan una negociació no arriba a bon port, és legítim que cadascú miri de demostrar manca de voluntat de l’altre. El “pacte d’esquerres” ho ha fet en les xarxes, als mitjans de comunicació i en roda de premsa: pèrdua de confiança en el govern, incompliment de compromisos, temps escàs per analitzar els documents...

Voldríem rebatre aquests arguments. Abans, però, permeteu-nos recuperar un article recent del portaveu de SomVNG on reclamava “un espai polític unitari que aplegui totes les voluntats de canvi, superant tot allò que ens separa, sigui el que sigui”. Premonitori, oi?

Sembla contradictori que s’al·legui manca de temps (26 dies) per estudiar l’oferta del govern i - acte seguit- s’afirmi que “amb gran esforç” s’ha elaborat una contraproposta en 72 hores i que amb 48 més s’hauria pogut assolir a un acord. La contradicció encara és més gran si es reconeix que la no aprovació dels pressupostos impediria la tarifació social, perjudicant les famílies amb rendes més baixes.

L’acusació de prepotència i incapacitat per arribar a pactes que circulava per les xarxes durant les hores prèvies al Ple, preveient que no se superarien els 11 vots dels regidors de govern, va quedar desmuntada pel propi resultat final.

La “desconfiança en el govern” és un recurs migrat, habitual en debats polítics on –a manca de raons més fonamentades- l’objectiu principal és desgastar qui ostenta el mandat democràtic.

Aquests posicionaments són típics dels grups de l’esquerra alternativa (CUP i SomVNG), un front fonamentat en el “NO” constant a les iniciatives de l’equip de govern, atorgant-se l’exclusivitat en la lluita contra les desigualtats, la protecció dels drets socials o la defensa de la cultura enfront d’uns governants sense ànima, suposadament opressors i manipuladors de mena, aliens al patiment dels governats.

Des del PDeCAT veiem amb preocupació que ERC abandoni la centralitat per confluir amb aquest estil des del principi de la present legislatura. Primer, renunciant a qualsevol pacte de govern on no intervingués la CUP. Després, amb l’absència (de difícil justificació) dels seus regidors en el darrer Vot del Poble, seguint –també- la iniciativa dels cupaires. Finalment, a roda de SomVNG, amb un vot negatiu als pressupostos que es contradiu amb l’abstenció crítica mantinguda en l’aprovació de les ordenances municipals.

En aquest sentit també ens inquieta el cartell de promoció del Carnaval que ha editat SomVNG on apareix, sota la imatge d’una ampolla de vi, el lema “Acabem amb la moderació”.

No dubtem que el PDeCAT i Esquerra Republicana de Catalunya ens trobarem treballant colze a colze en la campanya pel referèndum sobre la independència. Des del convenciment que en temes de ciutat també podem construir una millor sintonia, ens oferim per cercar acords amb el govern municipal amb la mirada posada en els pressupostos de 2018 perquè “Vilanova s’ho mereix”. Des de la moderació, per descomptat!

Quim Llamusí
Vicepresident local del PDeCAT