Vilanova i la seva gent

Vilanova no és la seva arquitectura, ni el seu urbanisme, ni la humitat que se t'enganxa al cos. Vilanova no són els seus barris, ni les seves infraestructures, ni el seu paisatge inexistent, ni la seva situació geogràfica. Vilanova no destaca en res, més aviat al contrari: els serveis de rodalies són una desferra, el diari local un cultiu d'egos en decadència, el peatge ens castiga i, a sobre, patim la indiferència de totes les administracions. Vilanova no té grans coses per mostrar als visitants: ni edificis emblemàtics, ni grans panoràmiques, ni un centre històric cuidat, harmònic, estètic, tranquil, net i silenciós. Res de tot això. Vilanova és una ciutat difícil, complexa, estranya, tancada en si mateixa, desordenada, un pèl caòtica, una mica trinxeraire i amb un projecte de futur confús.

Vilanova és també una ciutat que no acaba de ser turística ni industrial, ni té un gran centre comercial (es limita a tres o quatre carrers), ni grans parcs, ni jardins, ni zones verdes. Vilanova no té cinema, i té por de convertir-se en una ciutat residencial. I és que Vilanova no destaca per ser un motor econòmic, ni té grans equips, ni grans noms, ni grans corporacions, ni grans marques, ni grans firmes. Vilanova ha viscut durant segles protegida pel massís del Garraf, i veia com els grans noms de la cultura catalana i els turistes baixaven del tren a Sitges. Vilanova ha vist com el seu entorn s’ha espavilat, i aquí no hem acabat de fer mai el pas. Volem turisme o només visitants ocasionals? Turisme familiar o activar la zona d’oci de la façana marítima? Fem-ne un debat. Volem que la Pirelli marxi o es quedi? Volem hotels o no? Volem grans superfícies? Volem que el comerç tradicional no tanqui o preferim ser un magatzem del Zara? Apostem pel sector serveis o per les franquícies? Què vol ser Vilanova? Com vol ser Vilanova?

Tot el que acabo d’escriure i descriure és Vilanova, sí, però tot i amb això aquesta ciutat té una cosa que m'enamora i que em sedueix i que fa que sempre me l'estimi, i és la seva gent. Els milers i milers de ciutadans que fan que aquesta ciutat bategui i tingui vida pròpia, que fa possible un Carnaval dolç, romàntic, insòlit i únic; una festa major meravellosa, i un calendari d'actes, festes i activitats que no t'acabes mai. Vilanova és la seva gent, la seva xarxa de relacions humanes, els que ens van precedir i els que ens espitgen per darrera. Vilanova només té la seva gent, i tot i amb això som capaços de convertir una ciutat gris, fosca i humida en el centre de l'univers, en un lloc que no abandonaria mai de la vida. Comentant l'Arrivo de Sa Majestat Carnestoltes amb el periodista Jordi Martí a Canal Blau TV t'adones que, tot i la crisi, tot i el patiment de la gent, tot i els horrors que els va tocar viure als nostres avis, tot i la tristesa de l'existència, tot i les incerteses del futur, Vilanova continua viva perquè els seus ciutadans així ho han decidit. I jo crec que el govern municipal i els nostres polítics farien bé d’escoltar la gent d’aquesta Vilanova que continua sent una ciutat petita i un poble gran.

Vilanova és la seva gent, només té la seva gent, però quina gent, i quines coses tan extraordinàries que fa cada dia, aquesta gent. Em trec el barret!