No hi ha res més important que ser feliç

L'important i l'escàs tendeix a anar de la mà. Aquesta és la raó essencial per la qual ens constrenyem a gaudir-ho amb ansietat i desenfrenament sense posar límits ni pensar en empatxos ni afartaments, sigui del que sigui, tant dóna un menú o una festa.

Mentre som gent de bé, anunciem als quatre vents això que el poc agrada, el molt cansa i el repetitiu avorreix. Alhora l'escàs deprimeix, el molt si no és del nostre grat, rebutja i el repetitiu si dóna plaure… doncs això, es repeteix sense parar. Uns ho veuen del dret i uns altres de revés Què li anem a fer si com a animals que som el som també de costums?

En això estem, en la setmana d'esgotar el rebost de carn abans que se'ns espatlli. Ja tindrem temps per penedir-nos quan arribi la quaresma, que com a norma va ser i segueix sent para molts, la justificació perfecta per als seus actes més o menys lícits i eina excepcional per controlar els ramats sent el millor i més eficient pastor. Mentre arribo a aquesta reflexió, m'acabo d'adonar de com les creences religioses porten milers d'anys emprant també plans d'acció en la línia de ser excel·lents amb els seus objectius. Ramats molt bé administrats. Vegeu que el Coaching no és un invent recent com alguns pensen, creuen i s'aferren a explicar.

Tot pretextos per muntar entramats, explicacions i raonaments que van del blanc al negre mentre es desplacen per totes les gammes del gris. Així és la vida quotidiana i com no, també el carnaval. Per això aquesta setmana es converteix en una bona raó per gairebé tots els que pensen que neta i depura invertir uns dies a portar la contrària a això que com borregos assentim durant les 51 setmanes restants de l'any. 

En comparació és molt poc, és veritat, però també és cert que no invertir com a mínim aquests dies és infinitament pitjor. Si en el procés de fer protesta pel que ens molesta emprem la creativitat a fer-ho jocós i divertit ja estem en la línia de convertir-ho en un hàbit positiu que ens torni a inspirar en una altra ocasió, tant si és com si no és carnaval. Quan siguem capaços de portar-ho més enllà d'una setmana i aconseguim els vint-i-un dies ja ho haurem fixat en les nostres vides. La fi justifica els mitjans amb escreix.

I aquí ho deixo amb idees de canvi que serveixen, que aquesta setmana em ve de gust dedicar-la exclusivament a coses importants i no existeix gens més important que ser feliç.