Carnaval 2017

Carnestoltes mancillat

El rei Carnestoltes a l'escenari a del Teatre Principal. Xavier Jurio

El rei Carnestoltes a l'escenari a del Teatre Principal. Xavier Jurio

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Aquest ha estat un Carnaval tenyit de color lila degut a la irrupció de diversos col·lectius feministes a la festa vilanovina. S'ha intentat crear consciència i fer pedagogia, mitjançant la sàtira i l'humor, sobre la gravetat de la societat masclista imperant. Les agressions físiques i verbals que patim les dones, lesbianes i trans sota la nostrada -i mal entesa- frase "per Carnaval, tot s'hi val", persisteixen dia rere dia als actes de Carnaval.

Des del col·lectiu Bullanga feminista hem fet palès que es pot fer humor sense caure en els tòpics sexistes i vexatoris vers les dones; i amb el hashtag #alertapop s'ha aconseguit que moltes persones es repensin com iniciar un flirteig o com afrontar un rebuig de la noia o noi amb qui han encetat una conversa. Però sobretot, la nostra acció ha servit per a facilitar eines d'identificació d'actituds abusives, que incomoden, i eines per a combatre-les.

Podem dir que les entitats i la FAC han acollit molt satisfactòriament tots els fronts de lluita que els hi hem proposat per eradicar les conductes masclistes dels seus actes, i fins i tot, han reconegut l'esforç i la necessitat de visibilitzar aquesta realitat. Hem assolit un petit canvi de xip, i això només ens beneficia a tots i totes com a societat.

Però per desgràcia, sempre hi ha qui no entén -o no vol entendre- de què va la història i, fent-se el graciós, s'apodera del nostre reclam principal: el respecte a l'espai de les dones a l'esfera pública. És a dir, a tot arreu. Cal superar la idea arrelada que els homes poden envair l'espai. No són els protagonistes de tot, sistemàticament. Les dones sabem transmetre el nostre missatge de forma autònoma i eficaç. No ens cal cap home que reinterpreti les nostres paraules o que aparegui per a treure'ns les castanyes del foc.

Sí, parlo de l'actitud trista i ridícula de Sa Majestat, el Rei Carnestoltes durant l'actuació del Comando Punt G, la Nit de Coros al Teatre Principal. En cap moment va ser convidat a pujar dalt de l'escenari, a diferència de les Concubines, que sí van ser sol·licitades. Tot i això, el carnestoltes i la seva comitiva d'homes van interrompre a l'escenari, ocupant un espai i un protagonisme que no els hi pertocava. Així s'esborra d'una tacada la nostra reivindicació aquest Carnaval: la veu, la presència i el respecte cap a les dones. Podem entendre que cerqués complicitats, però el cert és que només es va prendre aquesta llicència amb un coro format exclusivament per dones; les que qüestionen els privilegis del gènere masculí i el masclisme present a la societat. Si més no, és curiós. Potser va veure tremolar el seu espai i va haver de reivindicar la seva masculinitat atacada?

Sí tranquil, entenem el teu afany de protagonisme i ego personal, però tu sol intentant fer humor has retratat el perfecte masclista pedant, egocèntric i irrespectuós que tant estem treballant per aconseguir eliminar de la nostra vila. No vull dir que els homes no puguin compartir espais amb nosaltres; és evident que els podem compartir i fer-ne broma sana, com s'ha demostrat en diversos vídeos de Carnaval, grups de coros i disfresses. Ara bé, sempre des del respecte i la no invasió del moment i espai de l'altre. I tu, estimat Carnestoltes, has tornat a imposar la teva pastanaga masculinitzant un moment totalment femení i feminista, no entenent que tu ja tens la teva quota completa amb escreix. I el més greu: ni t'has plantejat com ens pot haver incomodat i segurament, ara quan ho llegeixis, si és que ho fas, pensaràs que som unes amargades i que no ets mereixes aquest atac. Però bé amic, la jugada t'ha sortit malament i potser has rebut una bona lliçó de feminisme per part d'aquestes dones tan gracioses que canten "coses de dones".

Només espero que, en una pròxima ocasió, paris tres segons i abans de tornar a fer una actuació tant masclista i maldestra, rumiïs un moment si realment se t'ha convidat en aquell espai i si la teva presència és vital i indispensable. O si només és una qüestió personal d'amor propi i de dominació d'espai masculí.

Elisenda Castillón
membre de Bullanga feminista

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local