Diuen, diuen, diuen

Va passar fa pocs dies en un seminari de l’Escola Europea d’Humanitats. L’expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, present entre el públic, va prendre la paraula per participar del debat posterior en una de les conferències d’aquest espai. Pujol es va posar dempeus abans d’agafar el micròfon i començà la seva intervenció subratllant que no li calia cap presentació perquè ja és una persona prou coneguda. En aquell moment, un dels espectadors assistents a la conferència va interrompre el parlament de l’expresident per etzibar-li que ell havia vingut a una xerrada i no a cap míting de Convergència, i que arribat el cas, Pujol restava desautoritzat a l’hora d’oferir lliçons sobre res. A continuació, mitja dotzena de persones van abandonar l’acte amb rostres de perplexitat i indignació.

La situació no és nova. Durant els últims mesos, Jordi Pujol ha anat abandonat l’ostracisme que ell mateix es va imposar el juliol de 2014, el dia en què va reconèixer que havia tingut una fortuna oculta a l’estranger que no havia estat declarada i, de retruc, es van fer més evidents els casos de corrupció i nepotisme lligats a la seva família. Més enllà de Queralbs i del Maresme, Pujol ha tornat a fer vida pública a Barcelona. A més d’escriure, el pare espiritual de Convergència continua mantenint trobades discretes amb periodistes i diverses personalitats de la societat civil. El setembre passat, Pujol va ser captat per les càmeres de televisió en fer acte de presència en una conferència del president de la Generalitat valenciana, Ximo Puig, al Cercle d’Economia. Val a dir que el president valencià no semblava gaire incòmode quan Pujol va anar a saludar-lo.

En un article publicat al seu bloc personal, Pujol va reconèixer que cerca reconciliar-se amb ell mateix després de la seva confessió el juliol de 2014. L’incident de la xerrada ha coincidit amb la providència de l’Audiència Nacional que cita a declarar en qualitat d’investigats Oriol, Marta i Mireia Pujol Ferrusola per blanqueig de capitals a propòsit dels comptes bancaris ubicats a Andorra. El document judicial mostra una exposició dels moviments bancaris dels diferents germans Pujol, uns diners que procedien del compte bancari del primogènit de la família, Jordi Pujol Ferrusola, i que podrien ser propietat del polític convergent. La polèmica intervenció de Pujol ha coincidit igualment en el temps amb el començament del judici del Cas Palau vinculat a l’espoli de la fundació i al pagament de comissions a Convergència a canvi de l’adjudicació d’obra pública.

Diuen (diuen, diuen) al cercle més íntim de l’expresident de la Generalitat, que Pujol continua preocupat pel seu honor; que un selecte grup de col·laboradors ajuda diàriament el veterà polític convergent a reintegrar-se en l’esfera pública i retrobar una certa normalitat. És tracta d’un primer (i discret) pas per rehabilitar la seva figura després d’uns quants mesos al purgatori. I més que en veurem.