-
Les paraules no són innocents
-
Ciprià Pernas Fidalgo
- Sitges
- 12-03-2017 18:58
#storytelling. Eix
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Si el cinema és una de les teves passions, podràs identificar amb facilitat aquesta frase pertanyent als diàlegs d'una oscaritzada pel·lícula de l'any 1939.
“Poso a Déu per testimoni que no podran derrocar-me. Sobreviuré, i quan tot hagi passat, mai tornaré a passar gana, ni jo ni cap dels meus. Encara que hagi de mentir, robar, pidolar o matar, Poso a Déu per testimoni que mai tornaré a passar gana!”
Si no saps de qui es tracta et diré que pertany a “Allò que el vent s´endugué” i a la interpretació del seu protagonista Vivien Leigh en el paper de Scarlett O’Hara.
Et convido ara a rellegir-la diverses vegades, reflexionant durant un parell de minuts sobre el seu contingut. És recomanable que et posis en la pell del personatge. La proposta és identificar missatges, Què és per a tu o quins asseguis que s'està expressant?
Vaig a facilitar-te algunes alternatives possibles:
• Una declaració de principis.
• Una amenaça.
• Una explosió d'ira o ràbia.
• Una creença.
• Un jurament.
• El plantejament d'uns objectius.
• Totes alhora.
• Una altra cosa.
Després d'observar la teva resposta, puc afirmar que des de la primera fins a l'última totes són possibles. Les uneix un denominador comú. La resposta triada encaixa perfectament en el teu mapa mental, en el teu full de ruta, al teu catàleg de creences, en aquest guió utilitzat com a pauta per a la teva vida, en el que fa que les teves respostes i accions formin la teva definició com a persona coherent.
La raó l'hem trobat en una cita de l'autora Maya Angelou: “la gent oblidarà el que vas dir, la gent oblidarà el que vas fer, però la gent mai oblidarà com la vas fer sentir”
Si, la raó és l'emoció, la que ancora els records i dóna essència a les històries. És tota aquesta sèrie de processos químics que el nostre cos genera quan es veu sotmès a situacions detonants i que de forma bàsica es podria resumir en: alegria, por, empipament o tristesa.
L'art de saber connectar emocionalment a través d'una història. Que ella t'arribi a tocar interiorment la teva capacitat d'anàlisi com el teu cor, l'espiritual, el físic, el racional i l'instint ha donat lloc al descobriment d'un vell anglicisme. És el #Storytelling, un art que es pot definir com l'eina de comunicació destinada a estimular la connexió amb el costat emocional de les persones establint relacions de confiança i fidelitat.
Això és una mica com pretendre explicar què és la Coca Cola sense haver conegut el que són les bombolles. Li podem donar totes les voltes que vulguem. Si no fem una “immersió” en l'essència de les bombolles, les fem viatjar en la boca permetent que ens facin sentir, no aconseguirem a generar una definició que s'acosti mínimament a l'experiència de reconèixer a aquest refresc. Aquells que recreen vivències que permeten sentir explicant alguna cosa són aquesta classe de mestres que ara es cotitzen a l'alça com #Storytellers o comptadors d'històries emocionants.
No cal realitzar cap màster per identificar aquestes fórmules de comunicació. La publicitat està plena d'elles. Des dels anuncis de la loteria de nadal, als de “Campofrío” o les “infidelitats” d'ING. Són alguns exemples d'aquesta forma de connectar a les persones amb el que senten, generant experiències d'un alt contingut emocional i de connexió amb l'empatia. També és un recurs bàsic en la formació de persones. Gràcies a aquestes tècniques ens acostem a la vessant experiencial dels nostres alumnes, permetent-nos arribar a l'aprenentatge a través de la via sensitiva que connecta nostres més íntimes emocions amb allò que descobrim durant qualsevol formació (el coneixement). És una gran caixa d'aprenentatge que ens acosta al seu ús quotidià en els nostres entorns més personals, aquells en els quals nostra intervenció juga un paper primordial en aquest mecanisme de l'estructuració de les relacions. En la família, en els equips de treball, en qualsevol fórmula de relació humana o de lideratge, la recreació de les vivències mitjançant històries que toquin l'essència de les persones és un recurs carregat d'avantatges que genera resultats de forma immediata. Si es tractés d'un virus podríem definir-ho com un element transmissible amb summa facilitat, d'uns a uns altres i que troba en els nous mitjans de comunicació un propagador excepcional.
Convertir-te en #Storyteller i practicar el #Storytelling t'ajudarà a acostar-te una mica més a la persona d'èxit en la qual vols convertir-te. Els receptors dels teus missatges es podran enriquir de les múltiples connexions que fan que les nostres motxilles personals, que en ocasions resulten tan pesades, puguin tenir una utilitat immediata i positiva, convertint-se en un recurs generós a l'hora de resoldre situacions i promoure solucions a qüestions que en el teu passat semblaven ser estàtiques i inamovibles. És en si mateix un convertidor del contingut de les teves càrregues. Pots passar de portar pedres de granit a convertir-les en cotó. Ho agrairà tant la ment com la teva esquena.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!