Adéu als temps foscos

Una notícia de gran transcendència sacseja la política espanyola i torna a posar a l’agenda informativa un conflicte sense tancar al País Basc. El diari francès Le Monde anticipa que ETA començarà una etapa de desarmament que culminarà en molts pocs dies, el proper 8 d’abril. De manera paral·lela, Arnaldo Otegi, líder de l’esquerra abertzale, ha atorgat credibilitat a l’anunci i s’ha felicitat per la bona notícia. Ja fa uns quants anys que l’esquerra abertzale treballa per la pau: a la memòria resta aquell acte celebrat el novembre de 2004 al velòdrom d’Anoeta, poc temps després que Batasuna fos il·legalitzada amb els vots del Partit Socialista, Partit Popular i també de Convergència i Unió. Aquell va ser un acte multitudinari en què Otegi va aparèixer a l’escenari amb una branca d’olivera i un mocador palestí reivindicant la via del diàleg per superar mig segle de confrontació amb l’Estat.

La tardor de 2011, ETA va emetre un comunicat en què declarà el cessament definitiu de la seva activitat armada i vindicava la creació d’un procés de solucions per a construir un escenari de llibertat. L’anunci va venir precedit de la Conferència de Pau d’Aiete, a Donosti, en la qual van participar personalitats com Kofi Annan, Berite Ahern, Gerry Adams i Jonathan Powell. Feia patxoca la fotografia prèvia a la lectura del manifest on els conferenciants van instar a ETA perquè fes una declaració pública de cessament de la violència i reclamessin una crida al diàleg amb els governs dels estats francès i espanyol.

Fou a partir d’aleshores que s’endegaren els primers gestos simbòlics que cercaven la reparació de totes les violències i el reconeixement del dolor causat a una banda i una altra del conflicte. La història dels cinquanta anys de lluita armada d’ETA precisarà de múltiples relats i lectures crítiques. Sis anys després que s’obrís un període d’esperança al nord peninsular, el govern del Partit Popular continua enderiat a guanyar la partida sense moure una peça que no sigui la de la repressió judicial i policial. Fa mal d’escriure, però alguns sectors recalcitrants de la caverna vivien millor durant els anys de plom. L’argumentari no ha variat ni una coma mentre els temps anaven canviant al País Basc. Mariano Rajoy pensa que l’estratègia de l’immobilisme, ja sigui a Catalunya com al País Basc, o a l’hora d’afrontar els múltiples casos de corrupció que minen el Partit Popular, serà del tot útil; que tal dia passarà un any d’això i d’allò altre mentre no caldrà moure ni un sol dit. Cap gest de caire polític. Cap gir en la política penitenciària. I Arnaldo Otegi esdevenint ostatge de l’Estat a la presó de Logronyo mentre el secretari general de Sortu defensava amb el cor i el puny l’aposta per la pau. Tant se val, però. El treball discret de l’esquerra abertzale, de polítics valents com Jesús Eguiguren i dels observadors internacionals ha acabat donant els seus fruits. David Fernàndez, àlies el xofer d’Otegi, utilitza sovint una cita del malaguanyat John Berger quan es tracta de combatre el pessimisme: “el futur que tant els espanta arribarà. I llavors el que quedarà de nosaltres és la confiança que hem mantingut en la foscor”.