Un cop més, aturem el CIM

Hi ha coses que sempre tornen, i com sempre, un altre cop, toca tornar a parlar del CIM. Aquesta vegada, aprofitant un moment en el que el Corredor Mediterrani està a l’agenda política, es torna a posar damunt la taula la creació d’un macro-centre logístic al Baix Penedès. Aquesta vegada, els impulsors de la iniciativa son el Lobby empresarial FERRMED. Convido, a qui vulgui informar-se, a que vegi quines son les empreses i associacions que conformen aquesta associació sense ànim de lucre, i a que cadascú se’n formi la seva opinió sobre sí hi ha un ànim de lucre o no. El cas és que, un altre cop es torna a demanar la construcció d’un centre logístic, en una regió en la que gairebé el 50% dels equipaments logístics estan buits, i en la que es pateix un enorme dèficit d’infraestructures de transport. 

És ben cert que la nostra comarca necessita una reactivació econòmica, i també és ben cert que el nostre territori s’articula com a ròtula entre Barcelona i Tarragona, el que el situa en una bona posició per al sector logístic. Però, no, no podem negar tota una sèrie de factors que fan que el CIM es constitueixi en una agressió al territori.

Com he dit anteriorment, hi ha una brutal manca d’infraestructures de transport a la comarca. No cal pensar gaire per preveure el que succeiria si augmentem el tràfic de mercaderies a una comarca on dos dels seus principals eixos de comunicació son les saturades N-340 i C-31, ni el que li succeiria a les deficients estructures ferroviàries. Tampoc cal pensar gaire en les dificultats que crea en matèria d’ocupació el centralitzar els llocs de feina en un polígon industrial, sense les infraestructures de transport públic necessàries. També hem de tenir en compte les conseqüències ambientals, ja que la nostra comarca porta massa temps patint continues agressions als ecosistemes locals, que no han estat pal·liades per mesures ni projectes de protecció, ni de recuperació.

Existeixen molts, i molts factors per estar en contra d’aquest projecte, el nostre territori porta anys manifestant-se en contra, al carrer, i a la institució. Tant es així que la plataforma No fem el CIM comptava amb l’adhesió d’una catorzena d’ajuntaments, els consells comarcals de l’Alt i el Baix Penedès, una cinquantena d’entitats culturals, 5 agrupacions sindicals, 7 grups ecologistes,  i més de 5300 veïns i veïnes a títol individual; i es  varen recollir més de 1.100 al·legacions contra el Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona. Fins i tot la Comissió Europea va donar la raó al territori al 2011, dictaminant que la norma ambiental vigent obliga a la Generalitat a realitzar consultes directes a la població afectada pel Pla Director Urbanístic, cosa que fins ara no s’ha fet.

És evident que existeix un rebuig generalitzat al territori cap a aquest projecte, però, aquesta controvèrsia ens mostra un problema de rerefons, i és que el Baix Penedès necessita urgentment un pla de reactivació econòmica. Però, aquest pla de reactivació ha de comptar amb el suport i la participació del territori, no pot pas néixer del despatx d’un Lobby empresarial. La nostra comarca, i em permeto fer l’extensió a la Vegueria Penedès, no necessita articular-se com una ròtula entre Barcelona i Tarragona, el que necessita la nostra Vegueria es forjar-se una identitat de territori, potenciar els sectors ja existents, i aprofitar les infraestructures productives de les que disposem. El nostre territori pot potenciar el sector logístic, però, el més lògic seria començar per aprofitar les superfícies industrials que a dia d’avui ja tenim en desús, i, evidentment, ho hem de fer amb el suport de la societat, amb la participació dels veïns i les veïnes.

Mai podrem ser un territori cohesionat, si l’activitat econòmica que es desenvolupa no compta amb un ampli suport social. Mai podrem construir un pla estratègic al territori, si els projectes que se’n deriven destrueixen el medi ambient i les economies existents, si penalitzen la pacificació del tràfic en les vies interurbanes, ni si penalitzen la ordenació urbanística dels municipis afectats. Aquest no és el Baix Penedès que la societat penedesenca necessita. Hem de reinventar el territori, però així no. No ho fem així, no fem el CIM.