Lloveras ay ay ay!

Benvolguda Neus,

T’escric aquestes quatre ratlles com a veïna de la ciutat, com a dona i com a militant feminista. M’adreço a tu arran de les declaracions que vas fer al programa "Via lliure" de Rac 1, i en general, a com heu afrontat des de l'equip de govern el cas d’agressió sexual múltiple del passat Carnaval 2017.

Et vull comentar un parell de coses per a que en pròximes declaracions públiques no adoptis actituds culpabilitzadores cap a la persona agredida. Per a fer-ho més senzill, t’ho explicaré amb un parell de punts bàsics en els que vas fer èmfasi.

D'una banda, incrementar les mesures de seguretat: segons la teva opinió, és gairebé impossible incrementar-les perquè ja teniu cura de vetllar per la seguretat de les dones. Això no és cert, i crec que ho sabeu. A Vilanova hi ha una problemàtica persistent amb la il·luminació dels carrers. Dia sí i dia també hi ha carrers foscos per la vila, tant al centre com als barris més allunyats. Els dies de Carnaval no van ser una excepció. Sense anar més lluny, el carrer on es va produir l’agressió ha estat molts dies de Carnaval a les fosques. Tanmateix, els carrers pròxims també han estat amb els llums apagats diverses nits. Si vols, un dia, t’ensenyo totes les fotografies documentades que he recopilat dels carrers foscos de la ciutat, no només de Carnaval, sinó de mesos i mesos i m'expliques si això genera seguretat.

D'altra banda, Vilanova i la Geltrú no té un protocol integral d’agressions masclistes actualitzat. Existeix el Protocol Municipal d’Accions Contra la Violència de Gènere, de l’any 2006. Aquest però, malgrat la bona intencionalitat, només contempla la violència de gènere en l'àmbit domèstic, obviant així les agressions masclistes existents i possibles a l'espai públic. A més, aquest document no pot romandre en un calaix. Cal que sigui socialitzat a la ciutadania per tenir mecanismes de detecció i prevenció a les escoles, instituts, equipaments municipals. Comptar amb un protocol que la majoria de ciutadania desconeix i de difícil accès a la pàgina web institucional deixa a la ciutadania en una situació de vulnerabilitat inacceptable. Crec que com a ciutat que es defineix feminista o si més no, aliada del feminisme, cal una implicació real i diària per lluitar contra les diferents violències masclistes, i les dones, com a part important i representativa de la ciutat, mereixem un protocol actualitzat, clar i d’aplicació immediata.

En un altre ordre de termes, considero que a la via pública -ni enlloc- no es poden tolerar pintades masclistes ni adhesius vexatoris contra les dones on se’ns compara amb el nazisme. Això també és violència i no veig que en aquest aspecte us hi impliqueu i lluiteu activament per ficar-hi fre. La seguretat no és només poder anar tranquil·la pel carrer, sense por a que ens puguin assetjar o agredir. També és poder caminar tranquil·la sense veure com se’ns compara amb un règim assassí.

Seguint amb les declaracions que vas realitzar, quan vas fer referència a no denunciar amb immediatesa l’agressió; “Encara que siguin les cinc de la matinada i ens ho estiguem passant molt bé, si hi ha un incident d’aquests immediatament ens hem de mobilitzar, denunciar al moment”. Ras i curt. Insinuar que la noia no va anar a denunciar al moment perquè ella - el seu entorn- estava de festa denota molt desconeixement del procés emociaonal que comporta una agressió de caràcter sexual. Mai, en cap situació, si t’agredeixen segueixes passant-ho bé i fent veure que no passa res. Amb declaracions culpabilitzadores i tendencioses com aquesta fas patent que ben poc saps de les conseqüències emocionals que provoquen les agressions sexuals i físiques, de l’estat de shock en el que quedes després de ser agredida i dels sentiments que envolten l’agressió com són la por, el fàstic, la vergonya, el descrèdit que pots arribar a trobar...

I tot això sumat a l'escassetat de recursos específics amb els que compta la ciutat, l’Espai d’Equitat a l’Ajuntament i el SIAD, al Consell comarcal fan que les dones agredides tinguin moltes reticiències a denunciar. I també, per no parlar de la por que fa anar a denunciar aquests fets i que si et trobes un/a policia que no té cap sensibilitat ni formació en gènere i en processos de violència pots arribar a escoltat allò de que "tu què estaves fent?", "com anaves vestida?", "havies begut? o "per què no vas plantar cara?". Tot d'estereotips que no fan més que revictimitzar a l'agredida. I crear encara més angoixa al haver de reviure la situació i narrar els fets a una persona que no coneixes.

En aquest sentit, deixar a entendre que, si la noia hagués denunciat al moment davant els operadors policials haguéssin enxampat als agressors, és una excusa per llançar pilotes fora i projectar la inseguretat de la ciutat cap a la persona que mai té la culpa, la dona agredida. És, un cop més, fer creure que es tracta d'un cas aïllat, en comptes d'ajudar a que la societat entengui que les diferents violències masclistes impregnen arreu i que la indiferència, n'és còmplice. El que cal és que el missatge sigui apel·lar a la responsabilitat col·lectiva, a demanar tolerància zero davant de qualsevol indici.

“A una ciutat molt propera, va passar un cas molt semblant durant el Carnaval. Les persones van denunciar-ho immediatament i es va poder enxampar els agressors”. El cert és que aquest cas en concret no va anar tal i com vas explicar. No es va enxampar als agressors per la immediatesa de la denúncia. En el moment de l’agressió, tres persones van retenir a l’agressor perquè van ser testimonis dels fets i, per casualitat, hi havia una persona d’un cos de seguretat de paisà i va poder intervenir, iniciant així la detenció. No va ser la ràpida denúncia, sinó la sort que van poder retenir a l’agressor i que hi havia una patrulla de policia al lloc dels fets.

Crec Neus, que et falta molta informació, empatia, i sororitat amb les dones que han patit qualsevol tipus de violència de gènere. Estem d’acord en que s’ha de denunciar -públicament i a la policia-, però no respectar els temps de cada dona, els seus processos i atrevir-te a insinuar que no denuncien perquè "estan passant-ho bé" és d’un to molt preocupant i més venint d’una alcaldessa que es diu feminista. Et demano que repensis les afirmacions que has fet relatives a aquest cas i que et replantegis si has actuat de la millor forma possible, dient que et fiques del costat de la víctima i mentrestant amb l’altre mà la deixes venuda i desacreditada. Crec que t’ha preocupat més salvar la imatge de Vilanova com una ciutat segura -i la teva imatge com a alcaldessa- que no pas el benestar físic i emocional de la noia agredida. Considero que com sempre, el què ha prevalgut és salvar la cadira i no pas posar-te al servei de la ciutadania. I això com a dona, feminista i veïna de la ciutat em preocupa, m’espanta i em replanteja si realment mereixem tenir un govern així.