#Educació 3.0 – La meta és el talent

Fa algunes setmanes vaig tenir l'oportunitat de participar en una conferència magistral impartida pel professor José Antonio Marina. Una de les persones que més consciència i coneixement tenen sobre educació a Espanya. És aquest un concepte molt suat sobretot en la política, utilitzat com a eina de segregació social, desvalorant el seu poder en la consolidació de la veritable riquesa d'una societat.

És la formació dels nostres fills el veritable tresor amb el qual es va a classificar en la societat de la informació als països rics i als pobres. Queden enrere els volums de població, les matèries primeres, els capitals gestionats o l'extensió dels territoris. El nostre futur més immediat quedarà definit per l'ús que fem del talent.

L'evolució de l'ésser humà durant el segle XX va ser trepidant. En el XI, va a resultar molt difícil trobar un adjectiu que la pugui qualificar. Els canvis són exponencials. El tren de la informació ha canviat de la velocitat d'una màquina de vapor a la d'un tren bala. Apujar-se a aquesta nova concepció amb un ritme adequat és  un dels majors reptes que ens podem plantejar en aquest moment. Els nostres fills necessiten models radicalment diferents als quals hem conegut nosaltres. Renunciar a la realitat solament ens relegarà als vagons de cua dels quals sempre hem desitjat escapar. Cal observar sense excuses que aquesta radical transformació que es necessita va acoblada als models utilitzats en aquest moment i que la convivència dels uns i els altres no és una elecció. Simplement perquè el sistema no es pot detenir per ser substituït. Les transformacions han de ser progressives i sostenibles. Han de començar per la implicació dels pares en el procés d'una forma més exhaustiva del que ara és. S'han de descobrir les habilitats dels nostres fills i fomentar-les perquè el concepte de la motivació retroalimenti la seva necessitat de formació i permeti que aquest talent aflori al seu moment (i permeteu-me la metàfora) amb la frescor amb la qual ho fa un enciam d'horta.

Aquest nou concepte sobre l'educació del talent dels nostres joves té una definició Coaching per que l'expressa com a intel·ligència triomfant que sap triar les metes i aconsegueix aconseguir-les. La meta és el talent i requereix d'objectius que es tracin en un pla viable. Aquest pla aborda sis passos que garanteixen aquest acostament per fi que es pretén.

1. Facilitar que els nostres fills accedeixin a observar una imatge sobre la realitat que els envolta que sigui: rica, autèntica i que aconsegueixi el major nombre de possibilitats que potenciïn la seva creativitat.

2. Potenciar el sentit crític davant la vida i les creences que li permetin resoldre els problemes que sorgiran durant el propi procés de viure.

3. Proposar i treballar tots els recursos possibles perquè l'actitud davant la vida sigui totalment proactiva. Treballar les emocions en un to vital, actiu, optimista que ens converteixi en resistents i resilentes davant els successos que ens esperen.

4. Dotar de les eines necessàries per al desenvolupament de la llibertat. Al seu torn activarà el desenvolupament de les activitats executives del cervell. El que permetrà triar no el camí més fàcil sinó el més ric.

5. Convertir l'assertivitat en el pa el nostre de cada dia. Ens permetrà comprendre i expressar d'una forma poderosa el que sentim. Totes les nostres emocions.

6. Fomentar les conductes que serveixen per millorar la convivència. Valorant conceptes com l'amistat, la companyonia o la cerca de la justícia.

Són sis idees guanyadores capaces de construir persones sòlides, amb majúscules, capaces d'afrontar qualsevol repte futur amb solidesa i força. És ni més ni menys el que desitja qualsevol pare. Una qüestió difícil de definir amb paraules senzilles.

Totes aquestes idees orbiten sobre el concepte de la comunicació. Més enllà d'aquestes definicions que tots hem escoltat alguna vegada en la qual s'explica que perquè un acte de comunicació es produeixi, són necessaris: un emissor, un receptor, un missatge i un mitjà a través del com transmetre-ho. A més de tot això, existeix alguna cosa anomenat cervell humà. És intel·ligentíssim i capaç de coses extraordinàries.

Sempre, de forma permanent, s'està fent preguntes per localitzar les respostes que requereix al seu banc de memòria. Sense aquestes preguntes, l'ésser humà no és conscient de les seves necessitats, del seu entorn i de si mateix. En ocasions a aquest escenari ho denominem “la ràdio” que llança missatges al nostre al voltant. En funció de la qualitat de les preguntes que ens fem, arribem o no, a adonar-nos de coses que ens concerneix resoldre solament a nosaltres. És a més un element molt important per gestionar les nostres competències de manera adequada i mostrar els talents que posseïm per potenciar aquells que ens serveixin millor.

Sabem que està infrautilitzat. La seva capacitat de creació escapa a la nostra fantasiosa imaginació. En el fons i amb tot el nostre panorama de present-futur, aquesta societat necessita persones que plantegin possible que la suma de dues unitats pugui ser tres.