Revolucionar demana retirar els caps per substituir-los per líders

El món laboral contempla nous reptes i oportunitats. Paradigmes i sistemes que són precisos identificar, reconèixer i implementar, transformant-nos mitjançant canvis i obertura. D'aquesta manera, podrem estar en sintonia amb els requisits que els temps que vivim demanden. Les necessitats dels clients futurs són l'enfocament que necessitem en aquest precís moment per seguir sent competitius tant a curt com a llarg termini. És condició inexcusable pensar en aquest moment en el que necessitarem demà per començar a donar-li forma avui. Des de qualsevol utilitat a les tècniques i professionals que seran necessaris. Cal començar a crear ara tot el que embolicarà el quotidià del viure. És una espècie d'equació espai-temps que ens acosta inexorable a una forma d'entendre la ciència i la globalitat des d'una perspectiva quàntica on les possibilitats són il·limitades.

Aquesta realitat present comporta l'assumpció de les transformacions en els comportaments socials i en el funcionament dels sistemes ajustant creences i valors que sentim immòbils i que el temps demostra evolutius com l'essència de la vida. Els nuclis laborals són els exemples més evidents i propers per adonar-nos que l'evolució no es pot dur a terme solament en una dels brins que formen la corda. Per aconseguir la seva consistència, totes elles han de mantenir el ritme adequat que les faci equilibrades, sòlides i que garanteixin el suport funcional bàsic d'idees, emocions, plans amb encaix a tots els nivells.

Els models actuals d'empresa necessiten trencar amb una vella i anquilosada idea que no integra en els seus processos la gestió emocional. Els equips són persones i a les persones ens mobilitzen o ens paralitzen les formes d'entendre i administrar els sentiments i les emocions que ens procura la interacció amb els altres. Si no emociones amb el que penses o fas. Si no empatitzes amb els teus equips, Com van a voler sintonitzar amb tu i recolzar-te en els projectes?

La ruptura requereix en primer lloc, donar forma a l'anterior model perquè pugui ser substituït amb claredat amb plantejaments que saben administrar la gasolina que mou a les persones o el que és el mateix: els seus sentiments i emocions.

No tot és tecnologia. El veritable capital, és l'humà que va a activar tots els engranatges i les idees facilitant la seva progressió fina, sense estridències ni grinyolades. Aquestes noves persones facilitaran el disposar de sistemes potents amb un futur encoratjador que no es conforma amb subsistir i que adopta el creixement sostingut en equilibri amb el medi ambient.

Com són els comportaments a substituir i com han de ser les persones que permetin el desenvolupament de les empreses del futur?

Comparem un passat massa present amb el canvi necessari. La realitat demostra que el cap i el líder mai coincideixen. Solament s'aconsegueix una nova versió quan es desaprendre i oblida l'anterior.

• Els caps diuen el que volen i com volen que es faci, mentre que els líders promouen grans idees perquè siguin consensuades amb els seus equips i les persones que els formin s'integrin com a elements fonamentals dels projectes. Mai com a mers executors.

• Els caps llegeixen la seva versió perquè els altres l'acatin. Mentre els líders inspiren als seus equips per fer més completa, clara i poderosa la idea dels projectes.

• Els caps planifiquen els detalls, mentre que els líders fomenten que els plans es construeixin amb les habilitats i aportacions de tots els membres de l'equip.

• Els caps opinen abans d'escoltar el que els altres els puguin dir, mentre que els líders escolten primer abans de parlar sobre això.

• Els caps minimitzen els riscos, consideren que el temps és diners i que el treball es faci en el menor temps possible. Mentre els líders assumeixen riscos que faran que l'esforç mereixi la pena.

• Els caps ordenen per resoldre els problemes, mentre que els líders pregunten als altres com ho farien ells.

• Els caps instrueixen als seus empleats dins de pautes dels seus diagrames de flux. Els líders, encoratgen als seus equips i estan disposats sempre a escoltar als seus empleats amb els suggeriments que considerin que serveixen per millorar qualsevol aspecte.

• Els caps creen patrons per gestionar el que deleguen, mentre que els líders donen poder a la llibertat de les persones en les quals han delegat.

• Un cap actua mogut pel seu propi ego, mentre que el líder estimula l'esperit del seu equip perquè retroalimenti l'acció dels seus membres.

• Els caps tenen objectius, mentre que els líders tenen una visió sobre l'assoliment que admet i fomenta la millora en qualsevol aspecte del procés.

• Els caps compleixen amb les expectatives i les tanquen amb un “missió complerta”, mentre que els líders observen noves pautes de creixement i consideren els seus assoliments intermedis com a punts de partida per a nous objectius.

• Els caps miren a la línia de fons per encaixar-ho tot dins dels seus pressupostos, mentre que els líders s'enfoquen a nous horitzons que permetin asseure les bases per a nous passos.

• Els caps accepten el statu quo vigent fent que mai s’arregli allò que no es trenca. Per contra, els líders, el desafien buscant noves fórmules per fer-ho millor.

• Els caps veuen problemes a tot arreu, mentre que els líders els transformen en oportunitats per al canvi, la millora i l'aprenentatge.

• Els caps pensen en el curt termini, mentre que els líders ho fan en el llarg, explorant el que pot representar en el futur.

• Els caps segueixen els mapes que els han estat lliurats sense qüestionar res. Els líders, exploren noves rutes que els permetin arribar millor i diferent.

• El cap segueix les regles mentre que el líder tendeix a trencar-les per trobar accessos a la millora contínua.

• El cap assigna deures als seus empleats, mentre que el líder estimula les idees i les habilitats dels seus equips per establir noves rutes que imprimeixin la millora.

• El cap sempre actua amb el cap, mentre que el líder li imprimeix el cor amb valentia i interès.

• El cap sempre depèn del control que és capaç d'establir, mentre que el líder inspira la confiança necessària perquè cadascú s'enfoqui en la millor versió de si mateix.

• Els caps tendeixen a apropiar-se dels llorers de l'èxit aliè mentre activen els ventiladors per allunyar de si mateixos el fracàs que sempre és d'uns altres o motivat per uns altres. Els líders aprenen dels fracassos per fer coses diferents, mentre que premien i reconeixen els esforços personals i col·lectius dels seus equips que deixen petjada de la seva imaginació i creativitat.

• El cap fa les coses bé, mentre que el líder les fa correctes amb la consciència clara que en ocasions ha de trencar les regles malgrat conèixer-les en profunditat.  La fi és la prevalença de millorar l'equip, les persones que ho formen i les habilitats que posseeixen.

Gens d'això és una qüestió de gust. Les empreses que no sàpiguen implementar aquests models quedaran inexorablement obsoletes. De la mateixa forma que la tecnologia canvia i el vell s'aparca, els models de gestió i els perfils de les persones també ho han de fer. El mercat al final, és el que posa a cadascú en el seu lloc i aquesta serà una condició fonamental per sobreviure als judicis que els nostres clients actuals i futurs faran sobre el que fem i especialment sobre com ho fem. No queda una altra que marcar diferències perquè la creativitat sigui part indivisible dels productes i processos que volem oferir al món.