Què faig amb el whatsapp?

Utilitzar les noves tecnologies i les xarxes socials ens desborda com un tsunami carregat d'informació i novetat que de la mateixa forma que sorprenen queden obsoletes. Gran part de la seva raó de ser neix de les necessitats dels serveis d'informació d'organitzacions supranacionals i per descomptat de la indústria militar que els va crear per nodrir el poder d'estats sobre estats dins d'altres estats. Tot en el seu conjunt se'ns escapa com la capacitat de control que tenen aquestes simples utilitats carregades a cop de clic en els nostres dispositius mòbils. Amb despreocupació, les utilitzem per saber o donar opinió sobre alguna cosa o les més de les vegades per comunicar-nos. Això passa mentre ignorem amb alegria el cost que suposa tot això per als nostres drets fonamentals, com la confidencialitat, el respecte i fins i tot el dret a decidir com, quan i de quina forma ens ve de gust viure la vida.

Quatre nocions sobre la seva ocupació i un parell de clics acceptant despreocupats un munt de condicions abusives que hipotequen la nostra llibertat des de tots els angles possibles. I ens és igual perquè il·lusos, vivim en una mentida convençuts que gens del que passa està succeint.

D'altra banda, és evident que l'aparent anonimat del que es disposa dóna motiu a l'agressió als altres des del plaure d'una terrassa al sol o del còmode sofà en el qual es practiquen carnisseries i escarns sense embrutar-se les mans. Això ja comença també a passar factura a alguns que il·lusos, no han estat conscients de com els legisladors fan usos sectaris de les lleis per condemnar al contrari, mentre relativitzen les agressions que els seus cometen contra el rival. Ni l'un, ni l'altre. El conjunt de la societat desitja sentir que és cert la dita de “o tots moros o tots cristians”. Rasants diferents per als mateixos dolors acaben per generar dolors nous.

Ja no hi ha espectre generacional que no practiqui la immersió a les xarxes socials, des de l'avi al nét: en Facebook, Instagram, Twitter, Whatsapp, Line o Telegram. Vivim aliens els uns dels altres en el tàctil, mentre que ens digitalitzem fortament per a la unió virtual. Curiós i controvertit comportament que ens separa de l'humà per unir-nos a força d'uns i zeros en els núvols de la virtualitat. Som potencials micos proveïts de revòlvers carregats de munició i no és per no res, però tothom sap que les armes les càrrega el diable.

Per a això portem a aquest espai d'opinió algunes idees i recursos que en la seva aplicació minimitzaran en uns casos i eradicaran en uns altres, els riscos a sofrir danys fruit del mal ús o de la lleugera manipulació del teu programa de missatgeria.

Vegin-se algunes accions:

• Establir criteris clars per facilitar o no qualsevol dada d'ordre personal i si escau, només a persones conegudes, de confiança i amb la seva identitat contrastada.

• A nivell familiar establir normes que regulin l'ús que els membres faran de les xarxes. Com, quan, de quina manera, amb qui, a quines hores…

• Utilitzar solament el servei de missatgeria quan el que vas a transmetre gaudeix de les tres veritats. Que sigui cert, que sigui bé i que sigui útil.

• Per tant avaluar el que la teva informació sigui rellevant, significativa i necessària.

• Ser responsables del que es fa sent respectuosos. Aquests valors han de coincidir plenament amb el tracte que tu desitges rebre dels altres.

• Valorar molt el contingut en imatges o vídeos que es van a compartir. Formaran part de la empremta digital de cadascú i serà per sempre.

• Els grups en els quals es participi han de compartir interessos, tasques i projectes, en cas contrari podran ser tremendament lesius en deixar el mans d'altres criteris ètics que donen la imatge de nosaltres mateixos.

• El Whatsapp no és el mitjà per resoldre problemes. Aquests es solucionen cara a cara, perquè enllà no parla solament la veu sinó tot tu.

• Usar-les sempre amb la idea de fomentar relacions de proximitat i amistat allunyant-nos tot el possible dels judicis i crítiques no raonades.

• No compartir mai la ubicació.

Això van tan ràpid que és possible que a aquestes hores calgui generar nous recursos per implementar altres riscos que s'estan coent. No es pot baixar la guàrdia i cal mantenir fermes els valors i creences que permetin interpretar amb equilibri tot el nou que està per arribar.

Preguntar-nos amb serietat… Què estic fent amb el whatsapp? no ha de ser una qüestió trivial.

Segur que no ho vas pensar quan ho vas instal·lar en el mòbil, però si, d'això sembla que també cal defensar-se.