Quan la manipulació de les dades de SOREA intenta ocultar el negoci darrere de l’Aigua a Sitges

El passat dijous, representants de SOREA, empresa que pertany a la multinacional AGBAR amb domiciliació francesa –no catalana- i que gestiona el servei d’aigua a Sitges, han representat una pomposa roda de premsa en la que s’han aportat moltes “dades” sobre diferents aspectes en la gestió privada de l’aigua.

L’aigua és un bé declarat com un Dret Humà des de l’any 2010 per l’Assemblea General de les Nacions Unides; és, a més, un recurs natural inavaluable, que hauria d’estar fora de la voracitat del mercat i que, a més, per la necessitat del consum humà hauria de ser considerat com un bé comú. Fins i tot Karl Marx, pensava que l’aigua no pot perdre el seu "valor essencial".

Doncs bé, en declaracions posteriors a una ràdio local, un dels representants de l’empresa ha dit que per llei, la gestió del cicle integral de l’aigua és un servei amb titularitat de naturalesa pública; en això té tota la raó. En el cas de Sitges, des del 1986 (en correspondència amb el neoliberalisme econòmic mundial) l’Administració municipal, com en tants altres municipis catalans, va decidir que el subministrament d’aigua es gestionés per una empresa privada. No oblidem l’afany de lucre de l’empresa privada en contraposició a la finalitat social i de servei de l’Administració Pública. En les seves declaracions, ha acceptat que l’Ajuntament és perfectament capaç de gestionar el servei: no hi ha estudi que digui el contrari. L’exemple més proper el tenim a Vilanova i la Geltrú, on és l’Ajuntament qui dona aquest servei. Curiosament, dades d’ATTAC diuen que l’interés en la comercialització de l’aigua és tan elevat que amb la remunicipalització perdria un 20% del seu valor en el mercat. Aquell mercat que sap que “explotar” l’aigua és un negoci, ja que sap que és un bé escàs i car que no té substitut i que el seu consum creix amb el creixement de la població.

Més endavant va parlar de la finalitat social de l’empresa i va citar la Llei 24/2015 sobre la Pobresa Energètica, mitjançant la qual no es talla el servei quan existeix risc d’exclusió social; això és així per obligació legal, no per la suposada bondat de les seves finalitats socials. Si no fos així, tots estaríem en risc de que se’ns talles l’aigua per motius econòmics; és a dir, de finalitat social o altruisme no hi ha gaire, quan és la Llei qui els obliga. La Plataforma “Aigua és Vida”, amb les poques dades que els operadors els han facilitat (SOREA a Sitges no ho ha fet), revela que del 30% dels municipis que continuen fent tallades del servei, un 73% estan sota gestió privada i només un 8% sota gestió pública. Queda clar que les tallades en el servei es segueixen produint malgrat la Llei i que la informació ha estat manipulada al seu favor.

Consum responsable: d’acord amb les declaracions i amb les dades de la OMS, actualment a nivell comarcal tenim un consum de 140 litres d’aigua diaris per persona. Abans era de més de 200, una barbaritat si ho comparem amb el consum en regions com Àfrica o Àsia. La baixada de consum, que pot ser un fet positiu, no es dona perquè de sobte se'ns despertés el cuc de la consciència social o de l'estalvi. Més aviat, es va donar com a conseqüència de l'encariment de molts serveis, provocant que cada vegada haguem de pagar més pels mateixos serveis, convertint-los gairebé en bens de luxe. Si bé s'ha de racionalitzar el consum d'aigua, això s'ha de fer atenent a les necessitats reals de les persones i no per la manca de recursos per fer front al pagament de la factura. Tot això en un entorn de crisi -estafa- en que el poder adquisitiu familiar ha anat minvant any rere any.

Estalvi: si la mateixa empresa accepta que per més que estalviem i inclús encara que no fem cap despesa en aigua, el rebut ens arribarà sempre amb les taxes fixes, per què llavors paguem per un servei no prestat o rebut? Per què paguem per un aigua sense consumir i que, recordem, és un element natural? Per suposat SOREA seguirà cobrant el seu 30% i la resta d’operadores la part que els correspon de la factura. És molt frívol acceptar en un to jocós que actualment la llei i la vida és així... Clarament, aquest és un tema que necessita una reforma legal urgent, que serà possible només si existeix voluntat política.

Quant paguem per l’aigua a Sitges? Segons les dades de l’Agència Catalana de l’Aigua, el metre cúbic a Sitges costa 1,660€. És el més car de la comarca del Garraf, només per sota dels municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, amb 1,824€, on la gestió està majoritàriament a mans d’AGBAR. El representant de SOREA torna a dir una veritat a mitges, ja que va dir que el preu de l’aigua de la comarca és de 1,61€, la qual cosa és així perquè a municipis com Sant Pere de Ribes, amb 1,498€ o Cubelles, amb 1,078€, és més barata i a Vilanova, amb gestió pública, és de 1,192€ (de Canyelles i d’Olivella no hi ha dades). El representant de SOREA va dir clarament que paguem pel servei i no per l’aigua. És l’aigua un negoci rodó o no?

Són necessaris els comptadors d'aigua? Els comptadors que ha de pagar l’usuari també són un negoci. Se suposa que són eines per a controlar el consum de l’aigua; doncs bé, han demostrat ser innecessaris. La prova la tenim quan, sense mesurar el consum, la tarifa fixa ens arribarà igual, tinguem o no consum i comptadors. Una dada interessant és que a Irlanda no existeixen comptadors d’aigua; aquesta es cobra als impostos.

Lògicament, si les dades són manipulades i la informació real que tenen els usuaris està esbiaixada, la valoració que es farà de SOREA no serà precisament fiable.

Aquestes dades sí ens fan pensar.

Mauricio Tamayo
Activista de Sitges en Comú