1714. La Guerra de Successió espanyola i Catalunya. Una visió històrica

La segona tertúlia organitzada per Federalistes d’Esquerres es va celebrar al Centre Cívic de Sant Joan a Vilanova i la Geltrú amb el títol “1714. La Guerra de  Successió espanyola i Catalunya. Visió històrica”, amb la intenció de provocar una reflexió tranquil·la, serena, i objectiva tres anys desprès dels actes commemoratius del Tri-centenari.

La conferència va anar a càrrec de Marcel Gabarró, professor d’història jubilat de la Universitat Ramon Llull, en la que va aportar una visió sociològica del moment històric que van succeir aquests fets, efectuant nombrosos comentaris sobre com es desenvolupava la vida dels ciutadans, la seva relació amb l’església, l’exercit i la noblesa.  En el relat dels esdeveniments més significatius que van portar als fets de l’11 de setembre destacar, entre altres els següents:

.- De 1702 a 1713 va tenir lloc una Guerra  europea (i mundial) en la que es posà en joc l’hegemonia a Europa. De primer contra França i, després, per no promocionar Àustria, tot plegat motivat pel problema successori espanyol.

.- A Espanya, després de la dinastia dels Àustries (s. XVI-XVII) –Monarquia composta-, la dels Borbons –Monarquia absolutista- no  fou assumida per la Corona d’Aragó (Aragó, València, Catalunya i Mallorca) que jugà la carta de l’Arxiduc Carles d’Àustria, com a hereu de la corona espanyola. On es posà de relleu l’interès i proximitat –en el camp polític (el pactisme i el funcionament de les Institucions (Corts, Diputació del General, Consell de Cent) i econòmic (comercial) de Catalunya amb l’estil de govern  britànic i holandès (parlamentarisme).

.- La guerra, a la península, va tenir diferents moments, fins que les tropes filipistes es van anar imposant a les austriacistes. No obstant a partir de 1711, l’Arxiduc Carles accedeix a l’Imperi austríac, el que va fer recular a Anglaterra i Holanda, no fos cas d’una nova hegemonia Àustria-Espanya. D’ací els Tractats d’Utrech (1713): pau per territoris. A partir d’ara, Catalunya continua la guerra, contra Felip Vè, sola.

.- Amb greus divisions internes, a Barcelona, s’imposen els radicals partidaris de la resistència, fins el 11 de setembre de 1714 que  capitula. Amb els Decrets de Nova Planta i el Cadastre, podem parlar de la posta en marxa, a Espanya, d’ “una corona, un regnat”.  Els anys posteriors van ser anys de repressió, centralisme i assimilacionisme.