Prou, ja n’hi ha prou!! – l’independentisme ha creuat la darrera ratlla vermella

Aquesta darrera campanya d’agitació demanant la signatura per un referèndum hipotètic, no convocat, no acordat, no aprovat, però del que ja hem de suportar la propaganda a favor, és el punt culminant, fins ara,  d’una activitat que ha anat “in crescendo” a Catalunya d’apropiació “per una part”, de conceptes que són de tots, que són universals.

De quin “sí” parlem?, a què hem de dir que “sí”? El “sí” és, també, nostre. El reclamem també per nosaltres. El “si” és de tots. Els “SÍ” també pot ser d’aprovació de reformes d’organització de l’estat, “SÏ” a reformes constitucionals, el “SÏ” també pot ser Federal.

Però no hi ha debat, no hi alternativa, ens tenen atrapats dins d’una teranyina, ens interpel·len a tothora, amb tots els mitjans possibles, ens aclaparen. En una identificació parcial del “sí” ara tornen al “referèndum”, fins i tot omplint algunes ciutats amb uns artefactes “SÍ”. Deixin-se ja de subterfugis, diguin “nosaltres volem un referèndum per proposar la independència de Catalunya respecte de l’Estat Espanyol, volem votar el nosaltres sols”. No hi ha altra lectura.

I amb aquesta finalitat ens heu segrestat paraules, conceptes com Democràcia, Dret a decidir, Respecte al pluralisme al Parlament… Amb els que voleu justificar el “nosaltres sols”, la independència. Des que un Moisès se’ns aparegué cap al 2012, amb la proposta fracassada de dur-nos a la terra promesa, només fem que donar tombs als mateixos rituals, tots repetits, cada cop amb més falsa solemnitat, cada cop més buits, cada cop menys creïbles.

És cert, amb molts voluntaris,  alguns de sempre, altres que s’han  afegit a darrera hora, que no paren de donar tombs a la sínia, ajudant a fer veure que hi ha moviment, però com que no hi ha aigua al pou…, no hi ha collita. La realitat és que som al mateix lloc.

Personatges representatius de l’ independentisme com Santi Vidal, Lluis Llach, emparats pel mateix President de la Generalitat -el president que hauria de ser de TOTS- s’atreveixen a amenaçar als ciutadans que no pensen com ells, als que segons diuen són “unionistes”, fa pocs dies “botiflers” és a dir proscrits; fins i tot als funcionaris que no complexin les seves ordres, mentre prediquen les benaurances de la nova “República”.

Pareu! no és això companys, no és això.

Sabeu que no hi haurà referèndum. Ho sabeu!. No hi ha base jurídica per fer un decret de convocatòria, no hi ha cens fiable, junta electoral, col·legis, meses, urnes, ni garanties d’una consulta amb estàndards acceptables. Eines, totes elles, indispensables per prendre una decisió de tanta transcendència.  Acabeu amb la confusió, ja!. Aquesta insistència en una via impossible, només fa palès el desastre del viatge a Ítaca i la desfeta pels penya-segats. Molts ho havíem dit. No hi ha sortida,  però ens continueu segrestant els mots.

Perquè, doncs, insistir? Quina és la raó per continuar en la mateixa tessitura? En un moment en què a Europa el debat, l’alternativa, es posa dur i tens,  entre les propostes de desfer el camí recorregut, o avançar, agrupar, es a dir continuar el camí cap a la federalització. Mentre les eleccions que tenen lloc a diversos països posen de manifest aquest debat i la duresa amb què es decideixen camins alternatius, a Catalunya preteneu que coincidim amb les propostes més reaccionaries d’Europa. Creieu de veritat que el camí que hem de fer els Catalans és també com una part d’aquests, el “nosaltres sols”?, no us adoneu de quin costat som?, no veieu quin és el veritable nus de la qüestió?

En realitat el que està succeint és que partits, que es diuen d’esquerres, estant mantenint en el poder a la dreta més rància, avalant polítiques neoliberals disfressades, recordeu els desviament de fons cap a l’escola privada o votant a favor de la Reforma Laboral plantejada pel Partit  Popular a Madrid ......, i mentrestant Catalunya paralitzada.

Ara s’està esgotant un altre termini, els famosos 18 mesos,  què fer?.

Els federalistes d’esquerres, estem interessats en una crida a l’esquerra plural per anar a un pacte de progrés, per un acord sobre la Federalització de l’Estat, d’un nou contracte social, de mesures de regeneració democràtica, d’alinear-nos amb els progressistes d’Europa amb els que defensen aquest mateix model federal a Catalunya, a Espanya, a Europa.

El 25 de Març desenes de milers de ciutadans Europeus desfilàvem a Roma per la defensa d’aquests objectius. Mentrestant, aquí seguim amb les nostres petites, magres, miops, propostes d’un referèndum.

No ens segresteu, si us plau, les paraules, els conceptes, el “SÍ” TAMBÉ ÉS NOSTRE: SÍ a l’entesa, SÍ a tots junts a Catalunya, a Espanya, a Europa.                                      

El Penedès. abril de 2017
Jaume Casanovas Escussol