El que no et mata et fa més fort

La saga Millennium escrita per Stieg Larsson ha tornat amb el quart llibre 'El que no et mata et fa més fort', escrit per David Lagercrantz, l'autor escollit per continuar la sèrie de llibres després de la mort del seu creador, Lagercrantz, també suec com Larsson, ha decidit situar els protagonistes de la saga, Lisbeth Salander i Mikael Blomkvist, en un el móns dels estudis d’intel·ligència artificial i en el tràfic d'informació confidencial a escala internacional, semblant a Wikileaks amb la complicitat de grans agències d’informació dels països més desenvolupats.

David Lagercrantz és nascut a Solna i Drottningholm prop Estocolm, va estudiar filosofia i la religió, i va assistir a l'Escola de Periodisme a Göteborg. Després dels seus estudis va ocupar diversos llocs de treball. Finalment es va arribar a Expressen, un diari nacional, on va cobrir algunes de les principals històries de crims, incloent un triple assassinat infame al cementiri de la ciutat sueca nord de Åmsele en 1988, que més tard escriure sobre en el seu llibre “Los Angeles de Åmsele”.  David Lagercrantz va fer el seu debut com a autor el 1997 amb, la història de Aventurer suec Göran Kropp, que va escalar la Muntanya Everest. Tres anys més tard va publicar 'Un geni suec'.

Un del llibres que el va portar a ser reconegut és Jo sóc Zlatan Ibrahimovic el que va dedicar al futbolista, aquets llibre va considerar.-se com un element important en apropar la lectura als joves.

El desembre del 2013 David Lagercrantz va signar un contracte amb l’editorial sueca Norstedts i Moggliden AB, l'empresa que gestiona l’herència literària de Larsson a fi i efecte de seguir la saga amb aquest quarts volum que l’escriptor desaparegut havia començat a esbossar. El resultat d’això és “El que no et mata et fa més fort” que seguirà la sèrie Millennium.

David Lagercrantz és membre de la junta del PEN club de  Suècia, una organització que fa campanya en favor dels escriptors perseguits de tot el món.

La història de fons era bastant senzilla: un grup liderat pel comandant Jonny Ingram - de rang immediatament inferior al cap de la Nas, Charles O’Connor i amb importants contactes tant en la Casa Blanca com al Congrés. Havia començat per compte propi, a treure rèdit de la gran quantitat de secrets industrials que es trobaven en poder de l'organització....... Amb aquest text comença l’article reportatge de Mikael Blomkvist que posa al descobert tota la conspiració per obtenir poder riquesa a través d’una complexa trama criminal que es dedicava a obtenir els avanços tecnològics i estudis sobre la intel·ligència artificial que alguns investigadors han començat a treballar.

La trama es prou complexa i cal seguir-la fent una lectura amb atenció i a més el complex llenguatge vinculat als sistemes informàtics i els avenços sobre la tecnologia de la informació fa que cal seguir el llibre sense perdre punt. Tota la trama comença en el moment en que un científic demana a Lisbeth Salander que faci una investigació a través de les xarxes ja que creu que li ha “robat” el seu  darrer treball sobre la intel·ligència artificial. Confirmada la sospita el científic Frans Balder intenta esbrinar qui ha estat i per quina raó li han sostret els seus treballs. Topa amb una gran corporació i amb una agència d’investigació prou important com entreveure possibles xarxes de tràfic de secrets. Salander per la seva banda i seguint la investigació entra en l’enrevessat sistema d’una agència d’informació americana. Això dispara l’alarma de la corporació que intentarà trobar a Salander per veure com ha estat possible rebentar el seu sofisticat sistema de seguretat.

Paral·lelament ens trobem a Mikael Blomkvist que travessa moments baixos en la seva vida professional, la revista Millennium és a punt de ser comprada per una gran empresa de medis de comunicació i per tant en perill real de desaparició o de canvi de línia editorial, rep la informació d’un possible gran escàndol d’espionatge industrial i de les agències d’investigació sobre secrets industrials.

El seu  informant el porta fins a contactar amb Frans Balder, reconegut científic, però quan lliga una entrevista amb aquest  i arriba a casa seva, el científic acaba de ser assassinat, fins i tot Blomkvist es tirotejat en arribar a la casa del científic. Allí descobreixen al fill de Balder, August, un nen autista però amb una enorme capacitat per dibuixar i seguir seqüències matemàtiques. Aquest dos aspectes seran clau en el descobriment de la xarxa. Mentre els assassins de Blader, dirigits per una estranya dona que resulta ser la germana bessona de Lisbeth Salander, volen matar a August perquè temen que els pugui, a través del dibuix delatar, és la mateixa Lisbeth qui salva al nen no sense dificultats i enfrontaments i a través de les seves investigacions facilita a Mikael el desenllaç dels fets i el descobriment de la trama criminal.

El llibre enganxa, sens dubte, i per tant es fa difícil la comparació amb els altres llibres de la saga escrits per Stieg Larsson que també tenien la virtut d’enganxar, però la realitat és que els dos personatges centrals, Lisbeth i Mikael segueixen tenint, encara que, a distància aquí, la sintonia que ajuda a que la trama es vagi desenvolupant amb creixent interès.

La majoria de la crítica considera que David Lagercrantz ha aconseguit lligar amb l’esperit que Larsson imprimia a les seves novel·les i amb les trames complexes que feia que els personatges que envolten la relació entre Salander i Blomkvist son prou potents per donar versemblança a les actuacions i als fets que es van desenvolupant.

En alguns moments per mi excessivament carregosa pel que fa a les extenses i segurament necessàries explicacions sobre els treballs de la intel·ligència artificial.

Bona novel·la, ben escrita sense perdre interès, tot plegat l’invent de seguir escrivint sobre el que havia deixat Larsson ha reeixit prou bé i això fa pensar que Millennium seguirà.

El que no et mata et fa més fort
David Lagercrantz
Col·lecció Clàssica
Editorial Columna.
Barcelona, agost del 2015