-
Negre sobre blanc, notes de lectura
-
Frederic Llopart
- Vilanova i la Geltrú
- 07-02-2025 12:24
Coberta de 'Presentes' de Paco Cerdà. Eix
Llibre molt interessant que a més de capbussar-se en la història de la Falange i de la personalitat del seu cap i de l’exaltació que es va fer de la seva figura explica també la situació i la repressió que es viu a l’Espanya del 39
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Coneixíem ja a Paco Cerdà per la seva obra 14 d’abril, un llibre document on l’autor fa una recerca de molts personatges i que fan en el moment de la proclamació de la República. Un treball d’investigació d’habilitat en creuar històries diverses i el record de molta gent, un puzle que il·lustra com la proclamació de la república va impactar amb la gent de manera diferent peròs empre cercar els perfil humans del protagonistes del fet històric.
Ara en el llibre Presentes, torna a rememorar un fet històric que va constituir una mena de processó portant el taüt amb les restes de José Antonio Primo de Rivera des d’Alacant, lloc o va ser afusellat, fins a l’Escorial. Un recorregut de prop de 500 quilometres que es va fer al llarg d’onze jornades i que va constituir una mobilització del falangisme i també del règim franquista per enaltir la figura del fundador de la Falange i alhora crear un ambient carregat d’exaltació patriòtica.
Paco Cerdà és periodista, editor i escriptor espanyol, Paco Cerdà -de nom complet Francisco Cerdà Arroyo- va néixer a Genovés, València, el 1985. Va estudiar Periodisme a la Universitat de València i, en acabar la carrera, va cursar el Màster d'Estudis d'Àsia Oriental de la Universitat Oberta de Catalunya.
Des que va començar la seva trajectòria periodística Cerdà ha escrit per a mitjans com Levante-EMV, col·laborant amb altres com El País, Cadena Ser o Quaderns Hispanoamericans. També és fundador de La Caixa Books.
En el camp literari, Cerdà ha publicat títols com Los últimos, El peón (Premi Càlam Llibre de l'Any 2020) i 14 d'abril (Premi de No Ficció Llibres de l'Asteroide 2022). El 2024 ha tornat amb la narració Presentes.
Primo de Rivera havia estat detingut per presumptament possessió il·legal d'armes de foc. El govern del Font Popular l’empresona junt amb el seu germà Miguel. A José Antonio se’l condemna a mort i al seu germà a trenta anys de presó. La sentencia s’executa el 20 de novembre del 1936 i José Antonio és afusellat a la presó d’Alacant. Tres anys més tard s’iniciarà el trasllat del cadàver del fundador de la Falange, conegut, sobretot per la vella guàrdia com “El Ausente”, la culminació d'aquest procés es produeix al final de la guerra: les restes de José Antonio són exhumades del cementiri d'Alacant i escortades fins al monestir de l'Escorial. Fins que el 19 de novembre de 1939, són traslladats a la Valle de los Caidos. Però el recorregut va constituir una manifestació del règim per convertir a Primo de Rivera en un símbol de la dictadura que just començava a manifestar-se. Va ser un espectacle amb tota la simbologia feixista i va servir com un entreteniment, un espectacle, una escenificació d‘alt contingut emotiu i patriòtic per amagar la dura repressió tot just havia començat i que duraria quaranta anys més.
El relat comença amb la sortida del fèretre de José Antonio a les espatlles de falangistes que s’aniran rellevant cada deu quilòmetres. Serà una fastuosa corrua d’autoritats, gent de bona fe i els més exaltats falangistes que van seguint el seguici amb autèntic fervor patriòtic. Per cada un dels pobles que passava hi havia la litúrgia de benvinguda amb cerimonial religiós i grans arcs del triomf amb al·lusions falangistes.
Paisatges diversos, nits fredes de marxa, l’exaltació de l’esperit de servei a la pàtria que van encunyar els falangistes, la gesta que significava el trasllat de les restes de José Antonio és transmesa a tot Espanya per la ràdio amb programes carregats de sentiments buscant l’acceptació popular, els diaris també fan cròniques carregades d’esperit poètic i patriòtic i naturalment el franquisme institucional també s’aprofita de l’enfervoriment del moment.
Però tot té la creu i la creu és que en el mateix moment en que es fa el trasllat del fundador de Falange hi ha mil històries més que van entrecreuant-se en la narració de Presentes.
Histories dels perdedors i dels guanyadors, històries que tenen un transfons humà indubtable. Des del poeta Miguel Hernández fins el Requetè que mor just acabada la guerra, un vencedor que no podrà gaudir de la victòria, fins la dona, mare que està a la presó amb la filla. Des dels anomenats “topos” amagats durant molts anys i vivint en condicions infrahumanes per evitar la seva detenció, fins els mutilats que reclamen uns certs privilegis en funció de la seva condició de les conseqüències de la guerra, fins el mestre represaliat i que no pot exercir la seva professió. El mateix autor ho defineix com: ”M'agrada el concepte simfonia de postguerra, perquè a això sonen quan les ajunten aquelles veus oblidades. Veus que procedeixen de llocs ben diferents. També dels suposats vencedors de la guerra”
Un relat alternatiu a l’oficialitat, un relat del que en realitat passava a l’Espanya que just acabada la guerra inici a una etapa de dura, cruel i sagnant repressió. La marxa falangista no distreu de l’implacable repressió del franquisme.
El llibre segueix doncs el deambular del cos de José Antonio al llarg de deu nits i onze dies pels diversos territoris des d’Alacant fins a l’Escorial.
El mateix autor Paco Cerdà explica que el trasllat de les despulles mortals del fundador de Falange pretenia: “Apropiarse Franco de todo lo que representaba Falange y que no se olvidara la cultura de la muerte que imperó en la España de la Guerra Civil y que iba a marcar la posguerra de una forma tan cruda. Es decir, instrumentalizar la figura de José Antonio para cimentar la dictadura con un gran símbolo y demostrar quién mandaba en la Nueva España. Por último, ocultar aquello que estaba pasando debajo de la alfombra, toda esa represión y resistencia de las víctimas.”
Llibre molt interessant que a més de capbussar-se en la història de la Falange i de la personalitat del seu cap i de l’exaltació que es va fer de la seva figura explica també la situació i la repressió que es viu a l’Espanya del 39. La revenja del vencedors sobre les classes populars.
Uns enorme treball d’investigació i de documentació que es converteix en un llibre molt interessant, crític i esclaridor de moltes situacions del que era allò de la “nueva España”. Vencedors i vençuts units pel relat magnífic de Cerdà sobre un episodi que pretenia una exaltació de José Antonio com instrument del franquisme.
Presentes
Paco Cerdà
Narrativa basada en hechos reales
Editorial Alfaguara
Barcelona, setembre 2024
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!