Sobre l’urbanisme a Vilanova i la Geltrú, i altres focs d’artifici

L’urbanisme de les ciutats  ha experimentat un desenvolupament, en la seva planificació i establiment,  paral·lel al creixement de la nostra economia. Tant nacional com local.  A Vilanova i la Geltrú aquesta trajectòria ha estat parcialment lenta ens els primers anys dels Ajuntaments democràtics, i vam ésser capaços d’evitar, en gran mesura, els models nocius que malauradament veiem en moltes àrees de la Costa Daurada i zones properes. Potser el massís de Garraf, potser la orientació més industrial però també un component polític que va saber frenar certes pràctiques, al meu entendre, van ser partícips.

Inexorablement, tot un País què ha reeixit per la construcció i l’increment de les zones urbanes, amb un clar component especulatiu, ha estat una tònica què ha afectat també, especialment des dels anys 90, la nostra capital comarcal. Opino que el govern Aznar, com en d’altres temes, va obrir especialment la veda a aquest desori.

La realitat actual és que el model de creixement econòmic ha entrat en qüestionament sever. Tots els grans pensadors macroeconòmics estan plantejant la necessària redefinició del paràmetres establerts fins el moment. No podem seguir assumint al indicador PIB com el criteri per decidir si anem bé o no, per exemple. La societat exigeix la correcta redistribució de la riquesa, i alhora resta molt preocupada per eliminar els grans desequilibris socials, exigint  l’habitatge digne per tothom i l’apropament a la natura.

El redisseny dels habitatges, la sostenibilitat i la eficiència energètica,  la introducció de les TIC’s i dels conceptes de ciutat Intel·ligent, són eixos on trobarem oportunitats de feina i negoci, indubtablement. Com l’envelliment de la població i les noves formes familiars, esdevenen alhora que oportunitats, reptes. A més, som una ciutat mediterrània, propera a Barcelona, un pol d’atracció brutal,  i amb molta riquesa cultural i patrimonial, que genera atractiu. Si efectivament hi ha un cert impàs econòmic, i iniciem un canvi de cicle, haurem de ser molt cautes per evitar reincidir en les fàcils errades que han generat l’actual crisi. Per aquest motiu, una revisió crítica del projecte Eixample Nord, com un seriós plantejament urbanístic dels molts esquelets constructius a mig fer i la indiscutible preservació dels espais naturals, paisatgístics, com de la façana marítima, són línies vermelles on la ciutadania ha iniciat un posicionament, que va més enllà de les institucions municipals i les administracions superiors.  L’excessiu parc d’habitatges buit i la necessitat d’un re ordenament exigent,  sinó volem perdre la mica d’idiosincràsia que ens queda,  i no apostem per preservar la escassa àrea natural que encara aguanta, per citar-ne alguns, són criteris essencials que no podem desatendre.

Ha arribat el moment de  la valentia, i encarar amb fermesa des dels governs municipals aquest nou paradigma. Prou de focs d'artifici per despistar del fons de la qüestió: l'urbanisme de la ciutat no pot seguir ancorat en els paràmetres que han generat la crisi econòmica on bona part de la ciutadania segueix immersa. I aquest fet, possiblement no agrada en certs entorns econòmics i lobbys de pressió forta que solen tenir entrada en tots els Ajuntaments. Però aquí no es planteja una típica línia política entre esquerra-dreta, ans al contrari, és planteja un eix transversal que ha calat afortunadament en tots els extractes socials de la Vila. I qui no sàpiga escoltar quest clam i pretengui denunciar al missatger, fent cas omís al fons de la qüestió, deixarà d’esdevenir l’espai polític referent per la majoria dels ciutadans a Vilanova i la Geltrú.

Així doncs, siguem valents i emprenem una nova forma d’orientar l’urbanisme, perquè la alternativa, simplement no existeix.

Ariadna Llorens, regidora