Cronologia d’un llegat

Esplèndid llibre signat per Antoni Omeu i Alemany; Montserrat Costa Via i Carme Ballesta i Senabre, tots ells llicenciats en Història, entre d’altres títols acadèmics. La rigurositat dels seus estudis, l’han aplicat abastament en aquest volum que recull cent anys d’homenatges a la vellesa amb abundós material gràfic, al temps que és una crònica d’un segle de vida en aquesta població de l’Alt Penedès, quan un diumenge de Pasqua d’un segle enrere es va organitzar un dinar per homenatjar a la vellesa de la població. També era el primer homenatge a la gent gran que es feia a Catalunya. Com a anècdota curiosa, cal destacar que les persones velles no van assistir a aquest dinar. Només ho van fer 49 homes, a més a més de les autoritats competents, que van abonar 10 pessetes per tiquet.

El 1929 Sant Sadurní torna a acollir l’homenatge i, aleshores, sí són convidats els protagonistes al dinar. Podria dir que tot plegat és una anècdota, però es tracta de tot un canvi de mentalitat vers aquests tipus d’homenatges a la gent gran i els seus patiments, enfrontar-se a la darrera etapa de la seva vida amb penúries i soledat, aquestes trobades les preparacions mercès a l’embrió de l’Obra Social de la Caixa, tot havia nascut mercès a les 25.000 pessetes donades el 1914 per Manuel Raventós i Domènech, propietari de les caves Codorniu amb la idea de poder ajudar necessitats urgents.  Va ser el 1935 quan es va saber d’aquesta aportació monetària, embrió d’un fet que transformaria la societat en apropar-se a la vellesa, una tradició de respecte en les societats mediterrànies,  que arrelaria en un seguit d’accions que amb el transcórrer del temps, s’ha reivindicat com, no tan sols una possible acció caritativa, sinó en l’agraïment de la societat cap a la generació de major edat.

Res millor que endinsar-se en les pàgines d’aquest llibre per saber com érem i com som ara, i molt especialment, del tribut d’admiració i gratitud, que mai serà prou, cap a la gent gran.