Professionals de 48 hores diàries

En el món de la política abunda un tipus de professional que supera amb escreix el que es podria anomenar integral. La seva tasca va més enllà d’una jornada normal de 8 hores diàries com inclou la legislació vigent. Autèntics herois que fan que cada dia tinguin 48 hores com a mínim perquè són capaços de dedicar a una sola administració tota una jornada laboral i amb la sorpresa que dins el mateix dia també tenen temps per fer una altra d’unes altres 8 hores més. Una cosa sorprenent i que jo sempre admiro.

Persones que no hi ha manera moderna de posar tots els seus càrrecs dins una targeta de visita normal i en necessiten una de dimensions més grans i lletra més petita perquè tothom conegui totes les seves responsabilitats polítiques i civils.

Admiro realment aquestes persones presumptament normals que amb aquest activitat frenètica es poden treure dos salaris perfectament sense perdre un instant de la seva vida familiar i personal. A banda, de compaginar aquestes dues jornades de 8 hores en un mateix dia, sempre tenen lloc per anar a inauguracions varies, feines de partit, trobades i mil coses més.

Jo admiro aquests professionals que en la majoria de casos les seves tasques estan farcides de responsabilitat. A les seves ordres hi ha altres professionals que no poden posar un coma sense el seu permís explícit.

Persones que mai han sabut ni han volgut delegar perquè tot i en que en molts casos viuen del que s’anomena democràcia, es pensen que són insubstituïbles i no es fien mai ni de la seva mà dreta ni de la seva mà esquerra.

A vegades ens trobem persones que compaginen màximes responsabilitats i jornades en administracions públiques. Altres combinen aquesta amb el sector privat. Altres, els agrada més els jocs de risc i representen paral·lelament partits i sindicats com una cosa tan normal que en una taula de negociació podrien ocupar alguns dels llocs aparentment oposats, totalment convençuts en alguns dels dos llocs.

Una altra de les característiques d’aquests professionals al quadrat és que molts cops són un cercle tancat que s’ho van combinant entre ells. Són poques les persones que poden entrar en aquest reducte galàctic apte només per als escollits.

Alguns d’aquests personatges que fa més hores que un rellotge i mai millor dit si que tenen una formació i una experiència que se’ls pot pressuposar que poden arribar a estar a l’alçada de les seves múltiples responsabilitats. Altres cop, aquests dos pilars bàsics del perfil polític i professional presenten serioses mancances que no assegura un bon resultats en la seva alta atrafegada vida política.

La llàstima que aquests professionals per contrastar molt cops no prenen mesures dràstiques en el dia a dia de l’empresa pública o privada i es dediquen a copiar i enganxar el que sempre s’ha fet des que es van inventar la roda.

Si aquests senyors que fan que pugi el salari mig d’aquest país per justificar els milers de persones que es mouen per sota els 1.000 euros bruts mensuals fessin la feina que toqui amb igualtat, transparència coherència, estalvi i que beneficiï el màxim de ciutadans possible ja seria massa. Ens pensaríem que estem en una mena de conte de ciència ficció.

Sóc una de les persones que admira a aquests professionals al quadrat amb una capacitat infinita de gestió de coses dispars i que afecten directament a diferents col·lectius que no tenen res a veure. Els salaris obtinguts per aquest immens esforç arriba puntualment al seu compte bancari puntualment justificant abastament totes aquestes hores de treball diàries que és una cosa que causaria un greu desgast a la majoria de mortals sense aquests nivells tan elevats de capacitat laboral.