Mobilitat i Transport Públic

Pel futur del Penedès i pel futur de la Vegueria Penedès cal fer un salt qualitatiu i quantitatiu en termes de polítiques de la mobilitat; preferentment en les relacionades amb la mobilitat interna i en transport públic, però també en mobilitat privada. Aquestes noves polítiques que ajudarien al territori a guanyar en termes de competitivitat socioeconòmica.

Si observem un mapa de la Vegueria del Penedès veiem que és un territori privilegiat per la seva localització i pel nombre d’infraestructures que hi passen, però quan entrem al detall veiem que això no és del tot així, ja que a nivell de serveis no s’aprofiten les potencialitats existents.

Pel que fa a la mobilitat en transport públic;

Davant la recent aprovació de la Vegueria del Penedès per part del Parlament i que actualment s’està elaborant el Pla Territorial Parcial del Penedès, en correspondència a aquest dos grans fets, des del PDeCAT sol·licitem l’elaboració d’un Pla de Mobilitat del Transport Públic en clau de Vegueria. Aquest Pla hauria de tenir present les relacions entre un transport públic comarcal i el seu enllaç en clau de Vegueria, combinant i coordinant, en la mesura del possible, les dues escales territorials per un transport el màxim competitiu possible.

Ferrocarril;

En termes de transport ferroviari, cal tenir present que al Penedès comptem amb una línia de FGC entre Igualada i Barcelona (R6 i R60). I dues línies del Rodalia de Barcelona, la R2Sud i la R4 que enllacen Barcelona i Sant Vicenç de Calders; la primera, la R2Sud per la costa (Vilanova i la Geltrú) i la R4 per l’interior (Vilafranca del Penedès). Per la línia de la costa també circulen els trens dels serveis regionals R13, R14, R15 i R16, i per la línia de l’interior, entre l’Arboç i Sant Vicenç de Calders els trens de la línia RT2.

En termes de dibuixar un mapa del ferrocarril al Penedès es pot veure com les estacions de Sant Vicenç de Calders i Martorell Central són dos pols importants pel Penedès que cal potenciar i a on cal que existeixi una coordinació els serveis que permeti garantir transbords ràpids i còmodes. A la primera de les estacions s’enllacen els serveis dels Rodalies de la costa i interior de Barcelona amb el serveis de Rodalies del Camp de Tarragona, al mateix temps que hi podem enllaçar amb els serveis de regionals i mitja distància. A l’estació de Martorell Central podem trobar l’enllaç entre els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (R5, R6 i S4 i S8) i els serveis de Rodalies Renfe de Barcelona (R8 i R4). Cal tenir present que els serveis de rodalies de Barcelona de Renfe són línies amb una forta demanda. La R2Sud passa per la conurbació que es dibuixa entre el Vendrell i Sitges amb més de 150.000 persones residents i amb una població flotant i estacional considerable que pot arribar a doblar la xifra. La R4, la línia de l’interior dóna servei al voltant de 100.000 persones entre els nuclis del Vendrell i Gelida, passant per l’Arboç, Vilafranca del Penedès i Sant Sadurní d’Anoia entre d’altres. Pel que fa a la línia de la R6, el servei entre Igualada i Barcelona, al llarg del tram entre Igualada i Martorell, la població potencial del servei de ferrocarril s’enfila també al voltant dels 100.000 habitants. Per tant podem dir que el servei de ferrocarril és estratègic pel funcionament de la Vegueria del Penedès.

El territori reclama una millora de freqüències, de coordinació dels serveis i una millora de la zonificació tarifària. Pel que fa a les freqüències, la millora es reclama, sobretot, pels trams entre Vilanova i la Geltrú i Sant Vicenç de Calders (R2Sud), entre Vilafranca del Penedès i Sant Vicenç de Calders (R4), i entre Martorell i Igualada (R6-R60). Aquesta demanda ajudaria a potenciar el ferrocarril no només en clau interna de la Vegueria sinó que també en clau externa cap a Barcelona i cap a Tarragona, com veurem a la proposta.

Des del PDECAT del Penedès proposem les següent mesures :

Una de les solucions que posem sobre la taula per tal de millorar la freqüència és que el servei de Rodalies de Tarragona s’allargui fins a Sitges (RT1) i fins a Vilafranca del Penedès (RT2), creant així un efecte d’overlapping, sobre posició de línies el que permetria millorar les comunicacions cap a Tarragona i millorar la freqüència interna dins del Penedès Marítim, o cap a Barcelona amb un transbord. D’aquesta manera es compleix una de les millores que reclama el territori, la millora de la freqüència entre Vilanova i la Geltrú (R2sud) i Vilafranca del Penedès (R4) amb Sant Vicenç de Calders.

En referencia a la línia de FGC cal tenir dos aspectes en compte; primer el servei entre Igualada i Barcelona, l’única solució a curt terme és la de millorar el serveis de semidirectes i fer-los més competitius per arribar a la durada del trajecte al voltant dels 60’. En segon lloc i pensant en clau de Vegueria Penedès la combinació i coordinació a Martorell amb el servei d’Igualada permetria millorar i fer més competitiva la xarxa interna del Ferrocarril al Penedès.

Pel que fa a la problemàtica de la zonificació tarifaria, el projecte del Departament de Territori de la T-Mobilitat sembla una de les millors opcions per superar aquest handicap, però caldria deixar la porta oberta a estudiar una alternativa si s’allarguessin els temps d’implementació d’aquest projecte de la T-Mobilitat i el resultat final del cost €/Km.

En clau de la mobilitat regional, a curt termini i a l’espera de les accions del Ministerio de Fomento esperem la implementació de la interconnexió al Penedès entre la línia de ferrocarril de l’ample ibèric i tercer fil amb la de la xarxa d’alta velocitat que pugui millorar les connexions des del Vendrell i des de Vilafranca cap a Barcelona.

A curt termini es proposa la connexió de la Red convencional a la LAV Madrid-Barcelona  amb un l’intercanviador (LAV) a la zona de La Granada- L’Avern, centralitzant a l’estació central de Vilafranca el nucli intermodal, que ja en bona part ja està establert (autobús, servei de Rodalia, Regionals (Avant i/o Mitja Distància).

Aquest infraestructura serviria per donar més competitivitat al transport públic, poder tenir un servei més ràpid cap a destinacions de mitja i llarga distancia dins de l’eix del Mediterrani i de l’eix de l’Ebre des del Penedès, i augmentar la connectivitat del Penedès respecte a la Línia d’Alta Velocitat. I tenint com a externalitats positives que podria donar servei a tota la Catalunya Central que amb la C-15 seria més fàcil i accessible que entrar a la col·lapsada Àrea Metropolitana de Barcelona. Posicionant el territori del Penedès com un element cohesionador i equilibrador del conjunt del país.

Així mateix, s’hauria de treballar per que en un futur es podés aconseguir la parada d’alguns trens AVE aprofitant la instal·lació de la base de manteniment del AVE als afores de Vilafranca i el PAET existent.

Transport per carretera;

Per la mobilitat del Penedès és estratègic que hi hagi una bona combinació, coordinació i una intermodalitat entre els diferents mitjans de transport ja sigui en Bus, en Tren i en cotxe.

Dins de l’elaboració del Pla de Mobilitat del Transport Públic, sol·licitaríem l’estudi per una millor coordinació del serveis de Bus i de la seva potencialitat intermodalitat amb la xarxa de tren. Al mateix temps posar en valor la mobilitat en bus per la xarxa de municipis de la vegueria i les seves connexions amb les estacions de tren properes als municipis que no en tenen i als serveis basics del territori com capitals comarcals, caps i hospitals de referència. En aquest sentit, també es proposa la integració i coordinació dels busos municipals dins del sistema per garantir una xarxa de qualitat i que superi les limitacions administratives corresponent.

Un exemple a nivell comarcal de l’Alt Penedès podria ser la proposta des del territori de la línia orbital, Vilafranca del Penedès, Sant Quintí de Mediona, Sant Sadurní d’Anoia i Vilafranca del Penedès.

Un cop fet l’estudi per una mobilitat comarcal en bus, proposem també l’estudi de la implementació d’un servei de bus exprés entre les quatre capitals comarcals. En els darrers anys la mobilitat entre el Penedès i Barcelona ha millorat molt gràcies a les polítiques del Departament de Territori en referencia a la xarxa de bus exprés elaborada al Penedès. Aquest bus exprés podria connectar les 4 capitals més i millor respecte a les connexions existents en bus i sobretot en tren, doncs la connectivitat en tren de les 4 capitals és molt dificultosa degut a la disposició de la xarxa de ferrocarril. Aquest bus exprés ajudaria a la connectivitat entre les 4 capitals i al mateix temps donaria un valor a afegit a la connexió d’aquest servei de bus exprés amb la xarxa de busos comarcals, en aquest cas la coordinació dels horaris hauria de ser determinant.

També es planteja la integració dels serveis de taxi com a element clau de la xarxa de transport públic del Penedès, sobretot en les zones que poden requerir un tipus de serveis orientats a la demanda. De la mateixa manera, es proposarà la creació de zones funcionals de taxis per poder afavorir el seu ús i garantir la viabilitat del servei, en línia a la iniciativa realitzada a l’Alt Penedès.

Pel que fa a la mobilitat privada;

El Penedès és un territori penalitzat doblement. En clau interna, les infraestructures que tenim per moure'ns són per un cantó, obsoletes (C31, N340), o per un altre, cares (AP2-AP7, C32) en els seus trams de peatge. Únicament el tram de peatges Vilanova i la Geltrú –Vilafranca del Penedès de la C15 i el tram Vilafranca del Penedès-Sant Sadurní d’Anoia de la AP-7 són gratuïts/amb descompte de cara als usuaris però no a l’administració (peatge a l’ombra en el primer cas i compensació a la concessionària en el segon).

Aquest fet penalitza molt la mobilitat interna i el dinamisme econòmic i territorial del Penedès. Com a greuge comparatiu cal tenir present que en d’altres territoris del país, les mateixes autopistes (AP7, C32) són gratuïtes.

Per un cantó, en termes de millora caldria tenir present el projecte de desdoblament, en termes del projecte del 2+1, de la C15 entre Vilafranca del Penedès i Igualada on s’enllaça amb la A2. Per un altra banda, en termes de millora del cost de la mobilitat, el projecte de la Vinyeta del Departament de Territori del Conseller Rull sembla la millor solució a la problemàtica, però si no es planteja el projecte a curt terme, caldrà tenir present un conjunt de polítiques alternatives per solucionar els problemes estructurals que en termes de mobilitat pateix el Penedès.

Segons paraules del president Jaume Casañas:

Des del PDeCAT ens posem a disposició del territori, dels altres partits polítics i entitats relacionades amb la mobilitat per treballar conjuntament en aquest aspecte, perquè el futur de la Vegueria del Penedès passa per millorar la nostra mobilitat i el nostre transport públic.

Les polítiques de mobilitat en el segle XXI són estratègiques i són un dels pilars de la qualitat de vida. Sense una bona mobilitat serà més difícil anar constituint la Vegueria del Penedès. El Penedès viu un moment importantíssim i crucial, la Vegueria i el Pla Territorial són dues eines per tal de corregir errors del passat, però sobre tot dibuixar un present i un futur esperançador. Des del PDeCAT del Penedès ho tenim molt clar i la Vegueria i el Pla Territorial és una prioritat.