Els secrets d’una harmonització contemporània

Estem en una de les comarques que té la sort de gaudir d’una àmplia oferta de fires i mercats, bàsicament, encara que de tant en tant tinguem un festival i nosaltres no ens donem ni compte. La riquesa del llenguatge és tan àmplia que a vegades em produeixen greus crisis emocionals que em costen superar.

Aquesta setmana he conegut una nova versió del verb harmonitzar amb un complement directe clar que era “diversos criteris”. A partir d’ara aquest terme, més aviat modern, que es força utilitzat en els mitjans de comunicació, he comprovat que ha assolit uns nivells estratosfèrics. Ho resumiré fàcilment: si condueixes el teu vehicle a 60 per una via urbana i et posen una multa. No t’estan sancionant, simplement estan harmonitzant els diferents criteris: el codi de circulació que et marca com a màxim a 50 i el teu que aposta pels 60.  Els 50 euros que hauràs pagar seran fruit d’aquesta harmonització entre dos criteris oposats. La raó la pot tenir el conductor o Trànsit, perquè això és el que menys importa en un bon procés d’harmonització contemporani. La mare dels ous és que ha estat una harmonització en tota regla. Potser encara no te n’havies adonat, però jo t’ho explico per si un dia en el dia a dia et trobes amb aquest verb i no saps ben bé quin significat amaga la seva grafia. En aquest cas del vehicle, la responsabilitat de tot plegat recau en Medi Ambient perquè la diferència de velocitat haurà provocat un soroll i una contaminació sonora que presumptament perjudiquen greument els arbres de fulla caduca de la via urbana on s’ha produït la dualitat de criteris que són la base de l’harmonització en qüestió. Seran ells els qui t’hauran de posar la sanció per la diferència de criteri en la velocitat.

Aquesta harmonització també afecta el món dels mercats, fires i festivals, però dins un altra lectura del terme. Tu quan veus que en un punt de la nostra comarca munten una fira o un festival  medieval, ceràmica, art, bijuteria, objectes de segona mà segurament estaràs davant d’un mercat per vendre aquests productes amb les seves paradetes i els seus oportuns comercials que t’aniran oferint el producte que està sobre la taula.

En comptes de ser valents i dir mireu aquí fan un mercat de bijuteria, o el que faci falta hi posen paraules més boniques perquè l’artista que vol anar a gaudir d’aquella mostra es troba amb el de sempre amb el nom harmonitzat. Al final, hi aniràs un cop, però a la segona ja deixaràs d’anar si realment no et va aquest pal bàsicament crematístic.

Això és com aquests restaurants provisionals de les fires medievals que de tant en tant es deixen caure per la comarca que quan veus la factura sembla que t’ho hagin cobrat a tot a preu d’or. Evidentment a la segona oportunitat ja no hi tornes perquè la gent aprèn ràpid.

Primer hem de conèixer on estem i que tenim i a partir d’aquí treballar el nostre futur més immediat. El Reglament Orgànic Municipal recull que cada any l’Ajuntament el Vendrell ha de fer un debat sobre l’estat de la vila, doncs comencem per aquí i anem fent a partir d’aquesta postura. Mentre vivim en un món de somnis i no toquem a terra ens serà molt difícil arreglar la nostra vila i comarca. Estem condemnats a harmonitzar-nos eternament lloant fracassos i pintant de colors realitats que en prou feines aguanten el blanc i negre en la seva superfície.

Fa anys que vaig a la Xarel·lada de Cunit i allí mostren el que tenen, sense més desventures de grandesa farcides d’aire i fum. Allí proves i tastes les coses de la terra i coneixes el territori de la mà de la gent del país que estima la seva terra i els seus productes km 0.

Aquesta és la nostra realitat, no hem d’inventar coses que no són i treure del passat històries que ja han quedat del tot obsoletes i caduques. Ara toca KM 0, potser d’aquí uns anys a la comarca farem fires d’emprenedors i com aguantar el tipus quan el vent bufa en contra i ningú ho vol reconèixer.