El congrés del paisatge vitivinícola i l’economia

El VI Congrés del Paisatge Vitivinícola s’ha relacionat aquesta vegada amb l’Economia. S’ha constatat la relació entre el producte i els intangibles que l’acompanyen, entre els que el Paisatge hi té un paper destacat. Només si el producte té un reconeixement i un valor econòmic que repercuteix en el conjunt de la societat, farem tots plegats els esforços necessaris per tenir un paisatge vitivinícola d’excel·lència com passa a altres zones del món que ho viuen així. Seriem uns il·lusos si ens penséssim que podem tenir un paisatge de primera que produeix productes que al món es valoren com de tercera.

I ara tenim un repte que s’ha de convertir en una gran oportunitat per avançar cap a un paisatge d’excel·lència. I aquest repte és que els consumidors volem, cada vegada més, aliments totalment saludables produïts en un entorn sostenible, com va dir al Congrés l’arquitecte paisatgista Enric Batlle.  Hem de saber respondre a aquest repte sent pioners en els processos de Transformació Energètica i de Transformació Alimentària, anant dràsticament a la utilització d’energies renovables, tancant sempre que es pugui el cercle d’energia que produeix la pròpia vinya i els fruiters, avançant en la disminució molt sensible de l’ús de fertilitzants i pesticides en l’agricultura, utilitzant les diverses fórmules que ja s’estan aprovant com a normes a molts països del nostre entorn. Tot això implica produir paulatinament aliments de més valor afegit (i deixar de fer aquells que no n’aporten) que donaran més valor a la terra on neixen i, per tant, més valor al paisatge, tal i com ja fan un bon grup d’excel·lents elaboradors.

És doncs en aquest marc d’una producció d’aliments més saludable i feta de manera sostenible, en el que els consumidors volem també més aliments frescos, de proximitat, amb etiquetatge més descriptiu, en que no es llenci el menjar (actualment es llença una quarta part del menjar que es compra), amb la garantia de les D.O., de les Indicacions Geogràfiques Protegides o de grups de consum locals, que valorarem el lloc on es produeixen i, per tant, el paisatge que ho sustenta. Només valorant culturalment i econòmica la producció que fem, valorarem el paisatge on es produeix; això es veu clarament observant què fan amb el paisatge els elaboradors de qualsevol producte. Aquest model és el que cal defensar al Penedès en un moment en que, per primera vegada en molts anys, el vent ens ve a favor. Aprofitem-lo !!!