Recuperar-se després del pesat espectacle de l’audiència

En la vida donem per certes moltes coses. Ni que dir que la major part es concentra en el que ens envolta: el que aconseguim veure fins a l'horitzó, des de la vista al que suposem saber “amb certesa”, passant per persones, conegudes i desconegudes amb les quals ens trobem o millor dit creuem. Dit sigui de pas, en llocs que aconsegueixen dimensions digitals. Mai has necessitat saber de debò, ara a més ja no necessites estar davant de la persona físicament per dir el que et plagui sobre ella. Així vam demostrar falta de pudor mitjançant l'excés de discurs i per tant una gran dosi d'ignorància. La tendència és reproduir el que veiem a través dels mitjans: molt del meu, gens del de l'altre. Sordesa profunda i verborrea desbordada l'únic objectiu de la qual és silenciar i sobrepassar als altres. Digui el que digui, gens m'importa. La mentida o la incoherència adquireixen protagonisme amb dos objectius essencials: anul·lar a l'altre i transformar amb estratègia la mentida en veritat a força de la repetició obsessiva de raons tan falses com el joc d'un triler.

Tertulians i col·laboradors d’anell tan variat com les xapes de les ampolles de cava. Maruenda, Inda, Matamoros o Hernández, són cognoms que podrien blasonar les places del segle XXV (si arribem). A alguns d'ells se'ls suposen coneixements i nivells de consciència cultural, a uns altres ni tan sols això. Les seves potencials virtuts cauen adormides en la seva consciència moral que jeu ensopida com un ós a l'hivern. Tot per l'audiència, que dit sigui de pas és sinònim de pasta. Per no confondre a ningú parlo de diners comptants i sonants.

Els seus discursos es perden davant la falta de contingut deixant com a pòsit en l'audiència l'espectacle. No conclouen els debats amb acord ni per casualitat. Serà perquè les casualitats no existeixen. Muntem el rotlle de la patata i netegem l'artilleria per bombardejar al de davant. En el document base no apareix per cap lloc un espai perquè s'anotin en ell les conclusions que permetin accions de millora. Serà perquè aquesta suposada millora solament els permet tornar al circ si la gràfica de l'audiència mira cap amunt i pel que sembla solament ho fa quan flueix la sang aliena.

Espectacle i diners fusionats per generar continguts que animin al de Porcelanosa, Vodafone o Movistar a col·locar la seva “publicitat” entre les pauses de la batalla. Al final, el gruix dels quals consumeixen acaba per traslladar a les seves vides particulars les mateixes maneres, formes i comportaments. Alguns, afortunadament cada vegada molts més, comencen a fer-se preguntes sobre com gestionen les seves vides amb aquests models d'aprenentatge. Acaben per apreciar el pobres que són. Han convertit la seva vida en brou de sobre i desitgen recuperar el brou de l'àvia. Aquesta és sens dubte una gran notícia entre tot el fangar d'escombraries.

Tot comença amb recuperar el discurs interior basat en preguntes i respostes que permetin aconseguir compromís i acte coneixement. Sanejar la terra en la qual estàs plantat per aconseguir la possibilitat de plantar en altres llocs el fruit del teu treball interior i personal. Diuen que el saber no ocupa lloc. Jo dic que ha d'ocupar tot el possible, començant per saber de tu mateix.

Pregunta després de pregunta fent la bugada amb els draps bruts que tots tenim en algun lloc:

Què és la vida per a mi?, Quines coses hi ha importants en la meva vida?, Quines coses hi ha importants en la meva vida que deixo en segon lloc?, Quines coses importants de debò que puguin estar al meu abast haig de transformar en objectiu?, Quines persones sumen?, Quines persones resten?, Quines persones em repten?, Quines persones m'inspiren?, Quines diferències hi ha entre la felicitat que sento i l'agraïment que expresso? Què faig jo que suma i resta? Què podria canviar?, Què em farà millor?...

Solament un punt de partida és necessari per arribar a algun lloc. El no estar satisfet és un bon lloc per prendre el tren. En l'estació ja hi ha massa zombis aparcats sense destinació. No ser un d'ells és la segona bona notícia d'aquest article.