Quin negoci fa l'Ajuntament amb les privatitzacions?

Fa uns anys, quan l'economia del país marcava uns números macroeconòmics molt positius, es va posar de moda privatitzar serveis municipals. Deien que era un bon negoci, que la qualitat del servei milloraria i que seria més barat. Deien, perquè sonava molt malament, que no privatitzaven sinó que externalitzaven. Es pensaven que la gent ho diferenciaria, però la realitat era massa evident. Encara que ho fessin partits progressistes aquelles polítiques no eren progressistes. De fet, s'ha demostrat que el servei no ha millorat i ha estat més car per a l'Ajuntament. Llavors quin negoci ha fet l'Ajuntament amb les privatitzacions?

Doncs cap. El negoci l'han fet les grans empreses de la construcció, que potser veient per on venien els trets, es van diversificar, creant filials dedicades a la gestió de residus, parcs i jardins, i a la neteja dels carrers. Llegint l'edició de 2016 de l'informe “Estructura empresarial a la demarcació de Barcelona”, que fa cada any la Diputació de Barcelona, podem observar que la gestió de l'aigua, el sanejament i gestió de residus és el quart sector que més factura. És més, en el cas de la nostra ciutat, l'Ajuntament es gasta més de set milions d'euros, el que representa un 10% del pressupost anual. En canvi, a Castelldefels, una ciutat amb un nombre d'habitants molt similar, i amb una activitat turística que genera més residus, se'n gasta uns quatre, essent de gestió directe des d'aquest any. És més, aquell Ajuntament vol incrementar el pressupost adquirint noves màquines. Si recuperèssim la gestió directa d'aquest servei ens estalviaríem un 36% del que paguem, ja que no hauríem de pagar l'IVA, ni la part del benefici industial que s'emporta l'empresa. És més, una part del que paguem a aquestes empreses va a pagar l'impost de societats, que l'Ajuntament no ha de pagar i que en cas de gestionar-ho mitjançant una empresa municipal tindria una bonificació del 99%.

Per tant, l'Ajuntament, i encara menys la ciutat, no es beneficia en absolut de la privatització de serveis municipals. Al contrari, no només perjudica les seves finances, sinó que anula la seva capacitat per garantir que els serveis es presten de forma òptima. La situació ha arribat a tal nivell de surrealisme, que alguns ajuntaments al conèixer irregularitats en la prestació del servei per part d'empreses privades, han hagut de contractar persones per vigilar el servei, i quan s'ha demostrat l'incompliment dels contractes han hagut de destinar seriosos esforços per portar als tribunals a aquestes empreses. Valent negoci.

Sempre parlen dels números, del que és més barat o més car, però en cap cas les seves decisions polítiques tenen connexió amb la realitat. Ni amb la realitat dels números, ni amb la dels carrers. L'últim cas, que fregava el surrealisme, ha estat l'intent de privatitzar la neteja dels polígons industrials. En el pressupost de 2017 van deixar a 0 les partides dels vehicles de la Unitat de Serveis Municipals (coneguda popularment com a Brigada Municipal). Van afegir, això sí, uns 300.000€ al contracte de la neteja viària. Deien que no tenien diners per mantenir la Brigada en condicions. Ho deien mentre incrementaven la partida destinada a pagar a una empresa privada. Sí, ho van fer. Argumentaven, a més, que el cost de fer-ho pagant una empresa privada era incomparable amb el de fer-ho de forma directa. Que no hi havia comparació possible, perquè el servei era incomparable. Hi estem d'acord: no ens volem imaginar com acabaria la ciutat si el treball que fa la Brigada es privatitzés. Seria calamitós.

Els fets demostren que la política de privatització és incorrecta. Durant aquest curs el govern va privatitzar la totalitat del servei de manteniment de l'enllumenat públic. Va assegurar que milloraria el servei, que no hi tornarien a haver carrers a les fosques. Qui llegeixi aquestes línies sabrà que molts carrers segueixen, cada nit, a les fosques. Per cert, en el Ple de l'estat de la ciutat l'alcaldessa va negar que el seu govern hagués privatitzat res. La memòria millora, com tot, amb la pràctica. Sembla que aquest govern no la pràctica gens.

En fi, l'única conclusió lògica que es pot extreure a la llum de l'experiència és que la política de privatització només beneficia al sector privat. Potser, al contrari del que diuen alguns neo-convergents, el sector privat ha estat massa mimat des de fa massa temps, en detriment del sector públic. Al contrari del que diuen els “amics dels negocis”, el sector privat s'ha caracteritzat més per parasitar el sector públic més que per la seva pròpia iniciativa. Només el benefici de les grans empreses, i la decisió d'alguns polítics de dedicar-se al servilisme, explica que quasi tots els serveis municipals estiguin en mans privades. Ni els números ni realitat ho poden explicar.