El càtar proscrit

Jaume Clotet amb El càtar proscrit va guanyar el premi Nèstor Luján de novel·la històrica. El llibre ens transporta a la croada contra l’heretgia del càtars que va tenir un punt important en la batalla de Muret on va perdre la vida el rei Pere I el Catòlic. La novel·la ens narra la història i les vivències d’alguns cavallers que van romandre fidels al catarisme un moviment religiós considerat una heretgia per l’Església de Roma, cavallers que van perdre les seves terres però van mantenir la dignitat, la memòria i l’honor de tost aquells càtars que van ser ajusticiats i cremats en molts indrets d’Occitània. El llibre ens porta als escenaris de les batalles claus en el segle XII, des de Muret fins a la conquesta de Mallorca. Una passeig per la història  i també una història de resistència i sacrifici.

Jaume Clotet és periodista de llarga trajectòria en diversos mitjans de comunicació (Avui, El Punt, Ara, Público, El Singular Digital, TV3, RAC1, COM Ràdio, Ona Catalana i ABC) i sotsdirector de l’Agència Catalana de Notícies (ACN). És membre fundacional del  Grup de Periodistes Ramon Barnils i ha col·laborat en diversos mitjans.

És coautor de Les millors obres de la literatura catalana (comentades pel censor) (2010) i de la novel·la Lliures o morts (Columna, 2012), i autor de diversos contes infantils i del llibre de no-ficció 50 moments imprescindibles de la història de Catalunya (Columna, 2014). És coautor, amb  amb el periodista David de Montserrat. El 2014 publicà 50 moments imprescindibles de la història de Catalunya (Columna), reeditat el març de 2015. També ha publicat els contes infantils La meva primera Diada, El meu primer llibre de Nadal i La meva primera festa major amb la il·lustradora Rut Bisbe, així com el reportatge «Voluntaris catalans a la guerra de Croàcia», publicat a la Revista de Catalunya

El febrer de 2014 va assumir la direcció del Programa Internacional de Comunicació i Relacions Públiques  Eugeni Xammar del Govern de la  Generalitat de Catalunya, en substitució des del gener del 2016 és director general de comunicació de la Generalitat.

L’acció ens transporta a la batalla de Muret, Pere I mort i Simó de Monfort s’erigeix com a vencedor en nom del Papa i el Rei de França en la croada contra el Càtars. En mig del camp de batalla es desperta ferit i fuig l’Artal, membre de la defensa personal del rei Pere I, l’Artal veu el cos del rei i s’adona que no té altre opció que fugir del camp de batalla, convertit en camp ple de morts i ferits, aconsegueix fugir amb en Fauquet un jove càtar que ha participat en la batalla, s’hauran d’enfrontar als perills dels boscos de la contrada. La idea d’Artal es baixar cap a Catalunya per reincorporar-se  las exercits del nou rei, però abans vol passar per la casa on hi ha el seu germà Berenguer  que va deixar la Cerdanya per casar-se i anar a treballar les terres de la seva dona l’Arsenda. Dissortadament quan hi arriba li comuniquen que el seu germà es mort. Va morir a mans del frare dominic  Bertran de Saperira que sabent que la seva dona  professa el catarisme la va prendre presonera, Berenguer va intentar defensar-la però morí  en l’intent.

Artal desesperat arriba a Perpinyà i allà escolta al crida que es fa per escollir escuder d’un cavaller Jaspert de Barberà. Hi acudeix, i amb la seva experiència en les batalles al costat del seu rei, acaba essent escollit per servir al Senyor Jaspert que és un cavaller que ha perdut els seu feu a mans del croats per professar el catarisme i defensar-lo fins les darreres conseqüències.

Artal viurà al costat del cavaller incomptables aventures i també augmentarà el seus coneixements i viurà la voluntat de defensar les idees i la lleialtat a uns principis, lleialtat que té un preu molt alt, a vegades la mateixa vida.

Artal participa activament en la recuperació del petit Jaume, fill de Pere el Catòlic de les mans del seu enemic Simó de Monfort, i la seva anada fins el castell de Monsó on Jaume passarà uns anys fins a esdevenir el rei Jaume I. Així mateix el trobem en al defensa de Tolosa en l’assetjament per part dels croats i la victòria dels càtars i la mort de Simó de Monfort en un curiosa participació de l’ Artal.

Jaume I amb una nova visió estratègica deixa el front nord i els enfrontaments amb França i el Papa per girar cap a la Mediterrània, hi assistim a la conquesta de Mallorca per part de les forces catalanes de Jaume I.

Paral·lelament al recorregut de l’Artal seguim també la vida de l’Elisenda, la filla de l’Arsenda i el Berenguer. L’Artal viu amb una certa obsessió per recuperar la seva neboda,. Aquesta està reclosa en un monestir, a Montoliu, on viu amb una comunitat de monges sota la vigilància i rebent educació per part de Bertran de Sapeira, l’executor de la seva mare.

Per unes informacions que rep l’Artal a través de la xarxa de joglars i trobadors sap que la seva neboda està reclosa en aquell monestir  sota la protecció de les monges i especialment de la mare Juliana que amaga també una certa història secreta.

L’Artal convenç al seu senyor Jaspert de Barberà i al seus amics també, cavallers faydit (nobles càtars desposseïts de les seves terres.) Oliver de Termes per alliberar a l seva neboda. Ho fan però hauran de pagar un preu molt alt.

El recorregut de la novel·la acaba al setge de Querbús i com els càtars deixen el castell i es rendeixen per salvar les seves vides i també la seva dignitat i idees, d’ençà Querbús molts càtars van arribar a Catalunya i es van instal·lar en diversos indrets.

Novel·la de fidelitats i lleialtats de com en una època de grans canvis i de moviments socials i polítics importants hi ha un col·lectiu que roman fidel a els seves idees i mort per elles. També lleialtat entre els cavallers que han estat expulsats de les seves terres i segueixen fidel a les idees malgrat tenir l’oportunitat de recuperar-les totes de nou abjurant de les idees que professen. En la novel·la en trobem alguns exemples. Barreja de història i ficció molt ben travada i estructurada  al voltant de Jaume I, frares sanguinaris que persegueixen l’heretgia i la fidelitat de cavallers desposseïts de les seva pertinences.

L’autor posa en valor la seva novel·la quan explica que  "aquesta novel·la explica la vida impressionant d'un home que va combatre per les seves idees fins al final, malgrat que sabia que tenia poques possibilitats de vèncer, i encara sabent que no tornaria mai a casa seva".

Novel·la d’honor i de com la lleialtat està a vegades per damunt de moltes coses fins i tot de la pròpia vida.

El càtar proscrit
Jaume Clotet
Premi Nèstor Lujan de novel·la Històrica
Col·lecció Clàssica 1104
Editorial Columna