L’escola que volem

Ja arriba l’estiu, pensem molts pares i mestres, cofois envers la feina feta durant el curs. Ha passat ja un any des del primer dia que aquells menuts de P-3 entraven per la porta de l’escola entre plors i abraçades als seus pares i mares, amb pors, però també amb la il·lusió dels següents dies, que, sense adonar-nos-en, encadenarien un curs acadèmic carregat de satisfacció, aprenentatges i vivències no tan dolces com els seus somriures.

Vilanova és una ciutat que des de fa més de 50 anys ha viscut implicada plenament per l’educació pública i de qualitat dels seus menuts. On pares han començat els fonaments de diferents escoles, tot patint una dictadura, i les han mantingut projectades cap a un futur educatiu i carregat de valors, per tal de fer, tal com deia en Lluis Esteve Garnés a Nous Hortizons, de l’educació, la clau de l’èxit cultural, social i econòmic dels nostres veïns i veïnes, i no pot existir un bon projecte de poble o de ciutat sense un bon projecte educatiu que el vertebri. Fent de l’escola un lloc on la integració, l’heterogeneïtat, la multiculturalitat i la igualtat d’oportunitats han estat les bases de la il·lusió i del bon saber fer de tota una comunitat educativa.

Després de més de cinquanta anys i una crisi educativa a les esquenes, sabem que els temps són els que són i que els recursos són els que hi ha, ja que ens ho diuen sovint. Malgrat aquestes paraules, les persones que defensem l’educació d’una ciutat com és Vilanova i la Geltrú, capital de comarca, on l’educació pública gaudeix d’ésser un bon referent i pel qual aquestes famílies i comunitats diverses han lluitat al llarg dels anys, ens trobem limitades i sovint frenades envers els recursos dels quals disposem. Començant per la pèrdua dels recursos que requereix un centre de màxima complexitat, passant pels tancaments a les línies de P-3, com és el cas de l’Escola Ginesta, tot massificant les aules a les diferents escoles i augmentant així les ràtios. Ràtios que no afavoreixen pas a l’educació per la qual els nostres pares i avis van lluitar, les quals generen una precarietat en els centres els quals ens sentim orfes i sense on poder recórrer.

Perquè sempre seran tot recursos rere recursos, on no hi ha una transparència per saber en quins criteris es basen per tal que vivim les retallades actuals, sense saber quina realitat han tingut en compte per retallar en l’educació dels ciutadans i ciutadanes de la nostra Vila i el més trist de tot, veient com tot acaba sent polititzat per grups polítics que aparentment ens fan un suport, però que en realitat sols desitgen repartir-se la carnassa que suposa una moció.

I aquí queden els somriures d’aquells menuts que al llarg d’aquest curs han passat de ser timbals a ser pingüins. I aquí és on es fa més forta la nostra il·lusió de, com a pares, mares i professionals, defensar l’escola pública de Vilanova, pel bé de tots plegats. Pel futur comú de les nostres generacions, sense que cap partit ens monopolitzi, sinó treballant de forma conjunta per mantenir a les escoles de Vilanova i la Geltrú l’educació de qualitat que sempre l’hi ha estat tan característica.

Marta Torres
Coordinadora d’ICV Vilanova i la Geltrú