Adolescència i cabells llargs: perquè es pot!

Com és sabut, ningú no s’escapa del pas dels anys i les persones joves ‒centrant-nos ens els cabells‒, tenen unes característiques pròpies i diferents, com si d’un altre “món” es tractés. El cabell, doncs, també canvia en molts aspectes, no solament per la coneguda aparició de cabells blancs. La biologia mana, sí; però una gran majoria de joves adolescents, gaudint com d’una aureola que les fa màgiques, són les reines de les cabelleres llargues. Com que poden, ho aprofiten! L’adolescència és, sens dubte, el principi per a aprendre a dur els cabells “naturalment” llargs. I, com que sortosament l’adolescència no és una etapa eterna –o “no ho hauria” de ser‒ és també, sens dubte, una molt bona ocasió per anar modelant la pròpia imatge. Quina imatge?, us preguntareu alguns de vosaltres: La imatge que cada persona, en anar madurant a través dels anys, l’ha d’ajudar a tenir de si mateixa l’aparença que més s’acosti al seu ideal de vestit i pentinat, com a expressió de la seva personalitat present i futura.

Deixant de banda en aquest article les edats preadolescents, en què els nens són encara massa petits, farem referència als que tot i que solen anar a la perruqueria acompanyats, ja mostren senyals de tenir certa autonomia i criteri pel que fa al gust per determinat tallat o pentinat, la qual cosa és lloable.

Provar diferents tallats de cabell, experimentar i, per què no, innovar els qui tenen més més predisposició, és un luxe ben a l’abast d’aquestes edats de l’adolescència i la primera joventut. Malgrat que pugui semblar que hi ha una precocitat exagerada o innecessària en el fet de voler-se abillar els cabells, el cert és que tot el que sigui aprendre a definir la pròpia imatge ‒en aquest cas a partir del pentinat‒  és perfecte i desitjable! A aquestes edats, generalment es pot canviar de pentinat tantes vegades com es vulgui: dur els cabells curts, llargs cap a un cantó, cap a l’altre, amb la clenxa al mig o amb zig-zag, recollits, amb cues o trenes, etc. Fins i tot amb canvis de color o amb metxes, mai quedarà desencertat. Els avantatges de començar ben aviat a conèixer-se un mateix i, al seu torn, conèixer quin estil ens encaixa millor, hi són.

Tot i amb això, és necessari conèixer del cert quines són les possibilitats que ofereixen els cabells d’un mateix, ja que no és el mateix tenir-lo arrissat que llis, més o menys dens, greixós o afectat arran d’alguna mala actuació anterior, etc.

Si bé és aconsellable, i fins i tot comprensible, que les persones més joves portin els cabells del seu color natural, la cosmètica actual permet acolorir els cabells de manera que resulta molt més difícil patir-ne conseqüències poc agradables. La veritat és que, a més a més, com més va més sovinteja lluir metxes i colors dels anomenats “de fantasia” en alguns flocs.

A aquestes edats en què els cabells solen estar sans, és habitual desentendre’s de la seva cura i manteniment. Però el bon professional reivindica que ja de jovenets es prengui consciència que si es vol tenir una cabellera en òptimes condicions, és del tot necessari un manteniment adient a la qualitat dels cabells o a la forma com es volen portar.

Les ara anomenades cabelleres XL o XXL que llueixen noies i nois sovint podrien millorar... i molt! Se’n senten molt orgullosos i no volen ni sentir a parlar de la paraula “tisora”, com si d’una mena d’enemic es tractés. Però s’obliden ‒per desconeixement‒ que uns tocs de tisora ben encertats i molt ben fets, donaran com a resultat immediat ‒per allò de l’efecte òptic‒ un augment de la qualitat. A més a més, si de tant en tant les joves cabelleres són treballades pel professional i sotmeses a una adient hidratació, segur que adquireixen una sedosa suavitat i un moviment realment dignes d’admiració.

Per què prescindir-ne, doncs, si s’és jove i es pot?

...i poseu ATENCIÓ a la publicació del pròxim article, perquè serà especialment interessant. Parlarà d’un “problema” capil·lar que malgrat semblar difícil, és de fàcil solució!

Xavier Pla Lluch

Perruquer psicoesteta