-
Som com ens veiem
-
Xavier Pla Lluch
- Vilanova i la Geltrú
- 11-09-2017 11:26
Algies capil·lars. Eix
Àlgies capil·lars (I Part)
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Amb aquest article que he dividit en dues parts (I Part i II Part), pretenc parlar d'una molèstia focalitzada a la pell dels cabells, que és bastant comuna entre la població, i de passada ajudar a resoldre-la. Probablement és d'origen genètic i hereditari, i he considerat adient de batejar-la amb el nom d'“àlgia del cuir cabellut” (o “àlgia capil·lar”), atès que es tracta d'un fenomen força desconegut i molt poc tractat, a pesar de ser, com he dit, bastant habitual.
En l'entorn professional de la perruqueria, i en general en el món dels tractaments capil·lars, se sap de l'existència de molèsties “al cap”. Paradoxalment, però, no es vol anar més enllà del per què succeeix això. Així, mentre els uns cerquen la solució volent creure que són manies de la gent, i els altres ho valoren com una qüestió mèdica, el tema continua sent una espècie d'enigma. Per suposat que tant els uns com els altres tenen els seus arguments, per pensar d'aquesta manera, però tots coincideixen a dir que és un mal menor. Com que és una molèstia que no passa de ser això, una molèstia, no hi donen importància. Sigui com sigui, el cert és que les persones que ho pateixen sí que n'hi donen, se'n queixen i tot sovint se senten frenades fins i tot d'anar al saló de perruqueria.
Es tracta de molèsties invisibles a la pell que no afecten la salut personal, certament, però en els temps actuals, en què el concepte d'higiene ha canviat i l'estètica està a l'ordre del dia, aquest problema sí que té rellevància. Tant és així, que els qui ho pateixen arriben fins al punt d'oblidar-se que el seu mal és al cuir cabellut, i tot sovint ho exterioritzen amb una exclamació com ara: No em toquis els cabells!
La definició d'”àlgia”, segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GDLC), és la següent: Dolor d'un òrgan o d'una regió que no correspon a cap lesió anatòmica. Així doncs, si apliquem aquesta definició, de què es desprèn que es tracta d'un dolor no originat per cap contusió, específicament a la pell dels cabells, podem deduir que una àlgia capil·lar ‒o del cuir cabellut‒ és d'origen congènit. És a dir, amb aquesta hipersensibilitat s'hi neix, i pot manifestar-se tant a una edat precoç com en qualsevol moment de la vida adulta.
Els símptomes més habituals i les característiques principals d'una àlgia capil·lar són les que tot seguit s'exposen:
- Picors localitzades que poden variar de lloc, sovint semblant a una mena de punxadeta.
- Mal a la zona superior del cap ‒clepsa‒, que coincideix amb el fet de moure's els cabells en pentinar-se, fer-se la clenxa, etc.
- Mal a les temples (laterals del cap), manifestat en forma d'hipersensibilitat, tant a la zona dreta com a l'esquerra.
- La seva focalització pot ser coincident ‒o no‒ amb determinat lloc.
- L'activitat del dolor de l'àlgia ‒valgui la redundància‒ sovint actua de manera aleatòria; és a dir, com a parenta de la neuràlgia que és, va i ve en períodes de més o menys intensitat i durada.
A mode de resum d'aquesta primera part de l'article dedicat a les àlgies capil·lars, voldria dir que la meva dilatada experiència com a perruquer assessor de la imatge humana, m'ha permès fins i tot descobrir un fet curiós: Davant del que creiem un “problema”, ara tenim l'excusa per variar d'estil del pentinat. I és que tal com diu Carles M. Espinalt (creador de la ciència Psicoestètica):
Ésser és modificar-se un mateix; potenciar la forma és tan decisiu com cultivar el fons.
El resultat és que com qui no vol la cosa, el que era una incomoditat, com per art de màgia s'ha convertit en un avantatge ‒l'”excusa”‒ per a cercar el millor pentinat: el més escaient a la nostra personalitat.
Parlaré més exhaustivament sobre les àlgies del cuir cabellut, a fi d'anar concretant qüestions i aportar solucions molt interessants, en la segona part d'aquest article, d'aquí a poques setmanes. A reveure!
Perruquer psicoesteta
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!