Aprovem el govern municipal sitgetà?

Passat l'equador de la legislatura, el govern municipal sitgetà va celebrar una audiència pública, on es va exposar que el 46% dels punts del Pla de Mandat havien estat executats. Tanmateix són bastants els fronts que encara té ben oberts, alguns dels quals exigeixen ser resolts amb màxima urgència.

El model turístic que d'uns anys ençà impera en la nostra vila cada cop s'apropa més al turisme “de sol i platja”, rematat amb un toc de turisme “de borratxera”. La massificació que se’n deriva comporta fenòmens tan polèmics com: el “top manta”, la invasió de la via pública per part de les terrasses, l’aparició de vaixells turístics que transiten entre platges -tot i que el seu rendiment sigui més que qüestionable- o la instal·lació de llits elàstics i mini-golfs. S’està convertint Sitges en un parc temàtic sense identitat de cap mena on regna la desídia.

Els barris estan oblidats, en concret pel que fa a l'insuficient servei de neteja d'alguns carrers. Em pregunto si o bé la ciutadania d’alguns barris no tributa igual que la del centre o bé té menys drets o bé està en un segon pla. Sovint s’hi afegeix una altra deficiència: els ascensors i les escales mecàniques que comuniquen les dues bandes de la via funcionen de forma intermitent, ocasionant problemes i posant en risc gent gran, amb cotxets, amb cadires de rodes o amb carros de la compra.

Amb una mica de (dis)sort, recorden els barris per treure’ls espais públics vitals, com en el cas del Poble Sec. Tant és si es tracta d’eliminar pinedes o àrees de lleure, tant és si aquestes zones són essencials per a desenvolupar normalment la vida del barri. Al govern li sembla millor destinar-los a equipaments privatius, ja sigui per a construir una escola concertada o unes pistes de pàdel.

Mentrestant, encara tenim l'escola pública Agnès de Sitges en barracons i la biblioteca Santiago Rusiñol fa temps que viu en el dia de la marmota. Això sí, si hi ha res del que pugui presumir el nostre govern local és de celebrar actes de presentació amb foto inclosa de cada cosa que fa -o més aviat, de cada cosa que es proposa fer-. Serà qüestió de prioritats? Conscients de la complexitat pròpia de la gestió d'un ajuntament i tot i les coses ben fetes -de vegades gràcies a la pressió exercida des de l’oposició-, hauríem de preguntar-nos: aprovem el govern municipal?