Olèrdulae, El contes del Penedès (de la mar a terra endins)

Nova incursió de Bienve Moya en el món de l’imaginari popular que tant bé coneix, ho fa a través d’un recull de llegendes i contes de l’àmbit del Penedès.

Són narracions de les llegendes diverses algunes ja conegudes i altres de reescrites i altres que són fruit de la gran capacitat narrativa de l’autor que agafant fets succeïts en el temps els dóna la textura de conte.  

Bienve Moya va començar la seva activitat cultural a través de les arts escèniques treballant com actor aficionat per fer el salt al professionalisme amb la companyia Els Joglars, també ha escrit diverses obres de teatre i un ampli ventall de contes vinculats a la cultura popular. Va seguir després treballant a l’administració publica com a gestor cultural i va ser el promotor i iniciador de la Xarxa de Teatres Públics de Catalunya, Promotor de Trapezi, Fira del Circ, Promotor, amb Taller de Músics de Barcelona de Socatalà, investigació sobre música tradicional contemporània. Va treballar a l'Ajuntament de Barcelona, al de Vilanova i la Geltrú i en altres poblacions en la festa a l'espai públic. Escriu habitualment articles sobre la festa i la cultura popular. Ha publicat, entre altres, Petita història de Vilanovins i Geltrunencs, La Festa a Catalunya (1995), Llegendes Urbanes (1999), Pont blau (2009), Una mà de sants (2011), i el seu darrer llibre Cada dia és festa. Cofundador del col·lectiu Altres andalusos. Premi Nacional de Cultura 2009, en Cultura popular. Premi a la brillant trajectòria fent un trajecte combinant la seva activa participació en les mostres de cultura popular i la reflexió, l’estudi teòric i la pràctica de la festa i de la cultura popular tot plegat ha possibilitat nous criteris, ha fixat  objectius plausibles a la nostra festa, ha generat corrent d’opinió, en definitiva ha exercit un mestratge sòlid i reconegut. Darrerament ha fet de comissari de l’exposició La Festa Popular, la catalanitat cívica.

I ara publica El contes del Penedès a l’editorial el Cep i la Nansa edicions, editorial que ja ha publicat altres llibres del Bienve.

És creiem un encert editorial fer aquesta publicació perquè aporta nous elements de lectura, reflexió i gaudi sobre les velles històries que han conformat tot un imaginari narratiu de les nostres terres.

El llibre té una quarantena de llegendes i contes a l’entorn del territori històric de Penedès, des del Pont del Diable fins l’aqüeducte de Tarragona i al bell mig Olèrdola on deuria començar tot.

L’autor ha aplegat les narracions en diversos epígrafs

De com i quan va fer-se el món, dels vells camins, de la mar, de bruixes i dones d’aigua, de monstres i altres bubotes aparegudes i encantats, de la marca andalusí, de les conquestes al Mediterrani,

del cicle de Mir Geribert, Príncep d’Olèrdola, de les grans malvestats, de bandolers i de les guerres, de tresors enterrats, de miracles i altres sorprenents esdeveniments de les ciutats velles.

Cada lector o lectora en farà la seva valoració i la seva versió que per això hi ha les llegendes que no deixen de ser narracions que formen part de l’imaginari col·lectiu de la societat i acostumen a desenvolupar-se en un temps i un espai determinats. La llegenda forma part del patrimoni històric en allò que anomenem cultura popular o folklore i per tant el coneixement de les llegendes és una manera de conèixer-nos a nosaltres mateixos i un primer pas per introduir-nos a la nostra història.

En el llibre hi ha un seguit de llegendes ja conegudes (Quan a la mar apareix el Peix Nicolau, El cas de la bruixa de la Mata, El pas de la mala dona, El juhí del moro, la Malvasia...) o recollides per altres autors. El Bienve les adapta tant en llenguatge com a context, la llegenda històricament ha anat evolucionat amb la mateixa societat i per tant avui tenen una significació fomentada al llarg del temps però una visió més actual i per tant amb ubicació amb el context social actual.

Les llegendes que es recullen en el llibre, com no podria ser d’altre manera, trameten determinats missatges i exalten alguns valors que cal reconèixer i tenir en compte sobretot en aquets temps d’una certa liquidesa de pensament i del coneixement de termes i conceptes com la post-veritat que distorsionen i molt la visualització dels valors. (El mariner de Sant Cristòfol. El sant Crist de Mediona, El noi que entenia la llengua de les bèsties)

El llibre del Bienve i del Cep i l Nansa és una enorme oportunitat  per la recuperació de la tradició oral, de generar imaginació, de crear expectatives narratives. Explicar contes, ara ja no cal fer-ho a la vora  del foc. La tradició oral, la majoria de les llegendes provenen d’aquesta tradició, dóna l’oportunitat de ser un element de comunicació i de relació intergeneracional. O bé d’ajudar a la mateixa expressió amb la capacitat de poder-se representar.    

El llibre està escrit amb un llenguatge que s’adiu perfectament a la popularitat de la narració. I a més les llegendes també serveixen per transmetre maneres de viure, i de veure el món que envolta als protagonistes. Destaquen a les llegendes virtuts com el coratge, l’humor i els sentiments. Tot plegat és un element que ens pot acostar a la història i a entendre molt més la configuració social, física i referencial del territori. (Els encantats de Sant Pau, El llop blanc de la Llacuna, L’aparent mort de la mestressa de Fontallada, Hi havia un mariner que venia de l’Havana)

El recull de llegendes que ens presenta aquets llibre demostra una vegada més que aquestes narracions són vives, que són transformables des de la realitat del que expliquen, que són elements que configuren part de la toponímia del país i també són perfectament adaptables al món d’avui. El Puig de l’aviador n’és un exemple clar. En definitiva que les llegendes en mans del Bienve bé a ser el paradigma literari de la sentència se non è vero, è ben trovato.

Per  fruir de la lectura durant l’estiu.