La vacuna catalana contra l'apatia

Les societats occidentals semblen condemnades a una apatia dissenyada als despatxos. El bombardeig frenètic d'informació, multiplicat per les xarxes socials, assoleix nivells de saturació per a la majoria de les persones, que ja semblen incapaces de reaccionar a nous estímuls. Només així s'explica que partits demostradament corruptes com el PP segueixin guanyant les eleccions a Espanya i que nivells d'atur impossibles d'assumir no hagin provocat cap revolució. La gent ja no reacciona.

La societat catalana és potser l'única a Europa que s'escapa a aquesta apatia política general. Està galvanitzada pel dret a decidir i aquesta mobilització es veu arreu; la setmana entrant crec que en tindrem la prova un any més. Dedicar energies a desmobilitzar-la, com fa algun polític català, és segurament el crim més gran que es pugui cometre contra el poble, poc importa si el qui ho fa té raó o no.

La fúria del Gobierno Central contra el Procés és sobre tot perquè el sistema no pot permetre que es trenqui l'apatia tan curosament treballada des de la TV, els diaris i les xarxes socials, no pot acceptar una mobilització popular com la de Catalunya, sigui del signe que sigui. Per a ells és, efectivament, un "golpe de estado".

Democràcia no és respectar les lleis, no és mantenir una actitud dialogant, ni tan sols és acceptar el resultat de les eleccions, és estar íntimament convençut que el poble sempre té raó i, per tant, fomentar que es manifesti tan sovint com sigui possible, no dir-li que torni a casa sense opinar.

El poble som persones, i les persones podem canviar d'opinió quan les circumstàncies canvien. Per això les lleis creades en un determinat moment per administrar la voluntat del poble en aquell moment, mai poden ésser invocades per a bloquejar els canvis d'opinió del mateix poble, molt menys per a silenciar-lo.