Al carrer amb un somriure

Estem vivint dies certament excepcionals al nostre país. Dies en què els fets succeeixen amb una rapidesa vertiginosa, en què cada hora que passa hi ha notícies noves, nous esdeveniments que acaparen els mitjans de comunicació i que centren l’atenció dels catalans i les catalanes, i també de bona part de la comunitat internacional.

Són dies que moltes persones, els qui creiem en la democràcia com a garantia dels drets civils i les llibertats de la ciutadania, no esperàvem haver de viure, ja a ple segle XXI. El que està succeint aquests dies són fets que associem a temps passats, que imaginàvem ja superats i que no formen part del model de país que volem construir.

Les imatges que estem veient aquests dies, de registres, d’escorcolls, de detencions, de desplegament de les forces de seguretat, ens impacten i ens agredeixen en la nostra consciència de ciutadans i ciutadanes demòcrates, que veiem com la nostra voluntat legítima d’exercir el dret a vot és perseguida com si estiguéssim portant a terme una activitat criminal.

Per contra, aquestes imatges grotesques contrasten de forma meravellosa amb les imatges de milers i milers de catalans i catalanes que hem sortit al carrer des d’aquest dimecres, amb civisme, amb somriures, amb clavells, i alhora amb fermesa i serenor. Una vegada més, com ha estat sempre en tot aquest anomenat “procés”, la societat civil de Catalunya és la veritable protagonista. Davant aquests moments de vergonya democràtica, d’atacs a les institucions democràtiques de Catalunya, el poble surt al carrer.

Això no va de ser o no independentistes. Això va de defensar la democràcia. És emocionant, un veritable orgull, veure un moviment tan multitudinari i transversal de ciutadans i ciutadanes als carrers i places per tot el país. A Vilanova i la Geltrú, poques vegades la plaça de la Vila s’omple de gom a gom com hem vist aquest dimecres a la tarda, amb centenars de vilanovins i vilanovines demostrant que en la defensa de l’autogovern de Catalunya i dels nostres drets i llibertats, som un sol bloc, un sol poble.

Per això, quan aquests dies he atès diversos mitjans de comunicació i m’han preguntat sobre la meva presumpta desobediència, la meva resposta sorgeix des del convenciment més íntim que estic fent allò que he de fer: obeeixo el meu poble, la meva gent. Segueixo el mandat democràtic expressat per l’electorat quan ha escollit els seus representants. Des de l’any 2010 la societat civil empeny un moviment massiu, cívic i pacífic per reclamar el dret a decidir el futur del país. El deure dels representants institucionals és escoltar i fer tot el possible per portar a terme aquest mandat, que emana directament del poble i que ha estat expressat a les urnes.

Determinat ministre espanyol diu que la gent normal no es manifesta i es queda a casa. És evident que la gran majoria a favor del dret a decidir no forma part del concepte de “normalitat” del govern de l’Estat espanyol. I ens n’alegrem, perquè la nostra normalitat és una altra, és permetre que la ciutadania tingui totes les facilitats per expressar la seva voluntat votant.

No ens espantaran ni amb amenaces, ni amb furgons policials, ni amb calúmnies, ni amb querelles ni repressió. Al contrari, fets com els que estem vivint ens refermen en el nostre compromís. No tenim por i continuem determinats a sortir al carrer cada dia, quan faci falta, per demostrar que som un poble que estima la democràcia i que l’1 d’octubre volem votar. Sortim al carrer com hem fet sempre, amb civisme exemplar, amb alegria, amb somriures, perquè aquesta és  la nostra força, una força imbatible.

Votarem!