Les darreres paraules

Carme Riera va guanyar el 36è premi Sant Joan de novel·la amb Les darreres paraules, La novel·la tracta de justificar la vida de l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria i ho fa a través de dictar les seves memòries al seu secretari on es desvetllen algun dels episodis de la seva vida a les illes i al seus múltiples viatges. La novel·la situa a l’Arxiduc al llit de mort, en el seus darrers moments de lucidesa i va dictant les memòries al seu secretari, en to de confessió i de recopilatori dels fets més importants de la seva vida lligada a la història i als esdeveniments del moment. Ho fa al castell de Brandeis.

Carme Riera Guilera va néixer a Palma (Mallorca). Als dotze anys escrivia poemes i algun conte en castellà. El 1968 es va traslladar a Barcelona, on es va llicenciar en Filologia hispànica. El 1974, amb la narració curta Te deix, amor, la mar com a penyora, va guanyar el premi de narració curta Puig i Llensa, de la revista "Recull" de Blanes, que va donar títol al seu primer aplec (1975). Va seguir un segon volum de narracions, Jo pos per testimoni les gavines (1977). 

La seva primera novel·la, Una primavera per a Domenico Guarini, va guanyar el premi Prudenci Bertrana de novel·la, 1980 i va tenir una acollida favorable, tant de públic com de crítica. Va obtenir el Ramon Llull per Joc de miralls (1989). Però l'obra més guardonada ha estat la novel·la històrica que narra el procés que van patir els jueus conversos mallorquins, Dins el darrer blau (1994), que va guanyar els premis Josep Pla, 1994, Joan Crexells, 1995, Lletra d'Or, 1995 i el Premio Nacional de Narrativa, 1995, que concedeix el Ministeri de Cultura espanyol i va ser el primer cop que l'atorgava a una novel·la en català. A més, en ser traduïda aquesta obra a l'italià, va obtenir el premi Vittorini. 

Ha escrit textos per  infants. Una biografia, Quasi bé un conte, la vida de Ramon Llull (1980) i un conte, La molt exemplar història del gos màgic i de la seva cua

Com a estudiosa de la literatura castellana contemporània, ha publicat La escuela de Barcelona (1988), premi Anagrama; La obra poética de José Agustín Goytisolo, (1987) o La obra poética de Carlos Barral, (1990). Ha publicat l'antologia Partidaris de la felicitat (2000) amb obra de Carles Barral, José Agustín Goytisolo, Jaime Gil de Biedma, entre d'altres, de l'anomenada Escola poètica de Barcelona. 

L'any 2000 publica la novel·la Cap al cel obert, ambientada a l'Havana del segle XIX, que obté el premi Crítica Serra d'Or.  blau. El 2016 rep el Premi BBVA Sant Joan de literatura catalana, per la novel·la Les darreres paraules. 

El 2005 és reconeguda amb el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana, des d'abril de 2012 forma part de la Real Academia Española de la Lengua.

La trama comença quan la protagonista rep l’oferta de comprar un manuscrit de Lluís Salvador que un antiquari té localitzat .La novel·la usa la tècnica del manuscrit trobat. En la llarga nota introductòria, l'autora de la novel·la es presenta com la comissària d'una exposició sobre l'Arxiduc (és a dir, ella mateixa), que a través d'un antiquari pot comprar un manuscrit a un col·leccionista desconegut. Un cop vist i llegit  transcriu , el manuscrit  que és una mena de testament dictat per Lluís Salvador Habsburgo-Lorena i Borbón dos Sicilias al seu secretari Erwin. Es narren alguns fets que són fonamentals en el mapa històric de l’Europa dels segle XX. Des els fets de Mauyerling on Rodolfo d'Habsburg (príncep hereu d'Àustria), fill de l'emperador Francisco José I i l'emperadriu Isabel de Baviera, més coneguda com Sissi, va ser trobat mort al costat del seu amant la baronessa de Vetsera (amb prou feines 18 anys), després d'haver-se suïcidat, segons la primera versió «oficial» del que va passar  (d'ella no es diu res). Lluís Salvador explica les seves sospites que s’allunyen de la versió oficial. Un altre fet que explica i creu que podria haver evitat és l’assassinat de Sarajevo. El 28 de juny de 1914 va ser assassinat l’arxiduc Francesc Ferran hereu de la Corona d’Àustria a mans d’un nacionalista serbi Gavrilo Princip membre del grup Jove Bòsnia que lluitava contra l’imperi austrohongarès. Junt amb aquets fets Lluís Salvador explica els seus viatges per mig món i fa èmfasi en la seva estada a Mallorca on es va establir i va tenir forces relacions.

El mateix Lluís Salvador explica que bona part dels seus viatges eren com espia de l’emperador d’Àustria.

Sigui o no veritat el cert és que Lluís Salvador va ser un viatger inquiet, apassionat pels paisatges i la natura i es pot considerar com el precursor del turisme a les Illes Balears ja que en català les excel·lències en libres i en els seus viatges.

Lluís Salvador va arribar a Mallorca el 1867 i més tard va fixar la seva residència a l'Illa. Va cultivar totes les arts, són  molts i molt interessants els seus treballs de recerca sobre flora fauna, antropologia etc de les mateixes Illes i de bona part del mediterrani.

Té innombrables publicacions entre elles la dedicada a Balears "Die Balearen" una gran obra per la seva precisió. I una obreta menor de gran bellesa "Somnis a Ram de mar"

El llibre molt ben escrit utilitza el recurs del manuscrit recuperat, i a través del manuscrit ens endinsem en la història d’un personatge singular, espia, com diu ell, humanista, botànic, escriptor amb una ambigua sexualitat però destaca també la seva època de decadència, i com la intuïda proximitat a la mort el porta a reflexionar sobre els grans aspectes de la vida.

Molt interessant, ens apropa a la figura, les visions de la vida i l’obra del personatge peculiar com va ser Lluís Salvador d'Àustria.

Les darreres paraules
Carme Riera
Premi BBVA Sant Joan 2016
Col·lecció El Balancí
Edicions 62
Barcelona 2016