Estat federal o independència

Encara indignat i amb una certa tristor i ràbia per les imatges de la repressió policial del diumenge escric aquests línies.

El que va passar l'1 d'octubre és una vergonya i és intolerable en un Estat que es diu de dret. Veure com la policia carregava contra persones que estaven manifestant-se pacíficament exercint un vot (i tot i que il·legal des del marc constitucional) ens situa en les pitjors imatges dels Estats totalitaris.

Com es pot demanar diàleg i alhora cosir-te a pals? No seré jo qui defensi el govern de la Generalitat que ha actuat de manera totalment irresponsable, dividint al país i trencant el principi de convivència entre els catalans i les catalanes. Un govern  i els seus socis de la CUP que representen el 48% dels vots no pot tirar pel dret i carregar-se en dos dies la legalitat vigent (inclosos els reglaments i  les pròpies lleis catalanes). Avui la societat catalana està dividida, encara que alguns ho neguin o no ho vulguin veure. Aquesta és la realitat. Ara bé, divisió no vol dir violència i això ha de quedar clar.

Ha estat per la irresponsabilitat de dos governs que hem arribat a aquesta situació molt delicada per al país. Segurament encara han de passar més coses que abonaran més la sensació d’incertesa en el futur de Catalunya.

És un error enorme que el Parlament faci una declaració unilateral d’independència. Una DUI sense cap mena de suport ni reconeixement internacional i que sorgeix d’un referèndum sense cap mena de garanties. Donar per bo el resultat de diumenge és un fracàs en si mateix per a l’independentisme. Recordem que, aproximadament, un 55% del suposat cens no va anar a votar i van ser un 40% els que varen dir si. Animo al govern de la Generalitat a que sigui  valent i convoqui eleccions al Parlament per veure, de veritat i amb seriositat, amb un cens real i amb totes les garanties democràtiques, el suport electoral a la independència.

Personalment, només veig una solució a aquest conflicte per molt que uns s’encaparrin en usar només les lleis i l’Estat de dret: cal fer política. Tothom sap que és l’Estat de dret. Però ara el que fa falta és més política. De la mateixa manera, la unilateralitat i situar-se al marge de les lleis tampoc és el camí per aconseguir un anhel tan legítim com pot ser la independència.

El que està clar és que actualment hi ha un gruix molt important de persones a Catalunya que ja estan fora d’Espanya. Tal qual, fora. De forma totalment racional. Ara bé, els independentistes no podran ampliar la seva base social si continuen menystenint a ciutadans i ciutadanes que no són partidaris de la independència però que, alhora, volen un nou marc de relació entre Catalunya i Espanya. Tampoc les presses són bones perquè és evident que, per molta DUI que aprovi el Parlament, no hi haurà independència i segurament perdran molt del suport que varen obtenir per al passat diumenge, CCOO i UGT segur i els Comuns ja veurem.

Crec que el més sensat i la única solució viable passa, en primer lloc, per la marxa de Rajoy, un president indigne per a una Espanya plural i nacionalment diversa; alhora que caldrien eleccions al Parlament de Catalunya per saber si de veritat aquest ampli suport social que diu que té el govern de la Generalitat és cert o no (el passat diumenge no val).

Un nou govern a l’Estat i, alhora, unes eleccions a Catalunya. I amb dos nous governs negociar una consulta legal, amb totes les garanties, a celebrar en un termini màxim de dos anys. Un amic em deia que Espanya ha abandonat als no independentistes, li dono part de raó.
Espanya ha d’intentar seduir a molts catalans i catalanes que sense ser independentistes, tampoc volem l’status quo actual. Una nova proposta de convivència entre els diferents pobles i nacions d’Espanya en un sentit federal.

La votació en aquesta futura consulta hauria de ser o Estat Federal (la nova proposta de convivència) o independència. I, en aquest escenari, o Espanya és capaç d’articular un Estat modern amb un nou marc polític i territorial que superi el règim del 78 o Catalunya marxarà definitivament.