Classe pràctica de xapa i pintura

Una de les consignes que tothom sap és quan no vols arreglar un tema has de crear una comissió com més àmplia millor en el nombre de representants. Llavors has de ser àvid i incloure que els acords d’aquesta òrgan col·legiat han de ser per unanimitat de totes les parts. A partir d’aquí, oli en un llum perquè difícilment s’arribarà a pactes de coses realment importants. Es poden arribar a consens en aquelles coses residuals que queden bé sense que canvií cap punt clau dels exposats.

La segona fase per quedar bé i per intentar solventar el tema, però ja saps que no ho aconseguiràs és nomenar una comissió d’experts que debati sobre la situació i les mesures que s’han d’aplicar i decidir quins són aquells temes claus per anar avançant. Òbviament has de buscar els protagonistes entre els teus amics i persones de confiança i en especial tenir un especial amor per aquells que tinguin ganes de pujar de categoria. Llavors es creen unes sinergies molt positives que no porten enlloc, però genera una atmosfera molt interessant que amb una mica de vent ben aviat es dissipa i passa sense pena ni glòria. Al cap d’un parell de mesos de màxim treball d’aquests professionals escollits a dit, tots acaben desencisats i els hi ha semblat que els hi han pres el pèl com així ha estat, però d’una manera professional i amb un director d’orquestra que ja ho tenia tot ben mesurat per no sortir del guió.

Llavors tenim la tercera fase que és quan el miracle està més a flor de pell que mai. Només cal tancar els ulls per veure una fenomen paranormal que et pot canviar la vida.

Llavors és el torn quan es busca una empresa amiga de tota la vida que ja fa anys que treballa per tu, però sempre d’una manera objectiva, democràtica i transparent a través d’uns criteris que fins i tot semblen seriosos.

Aquests s’encarregaran de confeccionar amb tot plegat el nou vestit que ha de servir per redefinir tot el conjunt i fer que torni a brillar com si fos nou i objectiu. És l’etapa xapa i pintura que s’encarregarà de no tocar res del que estava ja sentenciat, però amb noves lectures i interpretacions amb paraules modernes carregades de fum tot encaixarà de nou, tal com estava, però amb un nou vestit, que durarà molt poc perquè els protagonistes ja fa anys que coneixen el patí, però de cara a la galeria pot aguantar perfectament un parell o tres de telediaris, no gaire més.

Mentre es viu aquest procés que torna on ha començat no es pot tocar res, cal esperar els resultats i mil històries més que ja s’han repetit mil vegades i ja s’han convertit en el pa nostre de cada dia.

Al final de tot plegat, l’empresa que ha de fer el nou vestit s’emportarà una part important de diners segons els pactes acordats, però la resta quedaran igual. Uns amb un pam de nas perquè esperaven un miracle i s’han trobat amb el mateix de sempre, però amb un nou sastre, més modern que els anteriors, però sense cap intenció de tocar cap cosa que no es pugui tocar.

Els anys passen, els llestos ja han aconseguit les seves fites per una via exprés. Altres han trobat una mena d’autopista alternativa que els ha permès arribar fins a llocs insospitats. La gran majoria encara circula en carreteres estretes i amb molts de revolts i sense un futur gens clar. La filosofia ja fa dies que va quedar curta i no era capaç de tapar les mancances i les injustícies d’aquest procés, perquè encara que les víctimes són les mateixes els responsables de tot plegat són uns altres amb diferents cognoms i fesomia, però sempre han coincidit en el mateix que si es pot destinar per pagar els serveis d’una empresa de fora, no es dediqui als de dins perquè aquests sempre hi seran. Aquests treballadors ja estan massa  acostumats a ser víctimes d’aquestes bones intencions que només s’apliquen als quatre de sempre i deixen a la gran majoria en una zona ambigua esperant que algun dia també arribi el seu torn. Mentrestant el dia a dia serveix de consol per passar la rutina.