Feu-nos confiança

Totes i tots sabem que qui agita l'arbre, no sempre és qui en recull els fruits. I això, quan hi deixes la pell, entristeix, com també entristeix que en aquest món no es valori la valentia i la coherència.

Aquests darrers dies hem vist com diferents persones conegudes de l'actualitat sumen a les llistes electorals del 21-D. No us enganyaré, hi ha hagut certes decisions que m'han sorprès. No deixaré mai de ser -un pèl- ingènua. Aferrar-se a l'excepcionalitat del moment per canviar les possibilitats d'incidència personal, no ho és tot.

El paper de la CUP mai ha sigut, ni serà, trucar a portes de cares conegudes per sumar a la llista electoral. El paper de la CUP mai ha sigut, ni serà, acumular cada cop més vots, quan el vot és el menys valuós del món si l'únic que fa és delegar responsabilitat. El paper de la CUP és, i serà, sumar cada cop més gent -honesta, compromesa i responsable- al projecte polític que defensem, en aquesta conjuntura política i social plena de complexitats. No som oportunistes, ni juguem al joc de les possibilitats. Juguem al joc de la coherència tot i els marges incoherents de la política.

Què allunya la gent de la CUP? Imagino que - tenint el relat mediàtic en contra - fa por, vergonya o cert pudor reconèixer que s'és proper o que se simpatitza amb els "radicals, anticapitalistes o antisistema" de la CUP, com si anar contra el sistema no fos un deure evident, quan el sistema colpeja contínuament la seva gent. La CUP, doncs, és un projecte polític incòmode on, la mateixa incomoditat és l'eix de la coherència. I no podem perdre de vista que els mitjans de comunicació han aconseguit calar el seu missatge, això és així, malgrat que no ens donem per vençudes. Potser és una qüestió de diners, el que els allunya. A la CUP les diputades es queden només un sou igual a la resta de mitjana ciutadana. I és evident, no tothom vol viure austerament.

Algú pensarà que hem comès errors, però ningú pot dubtar que la CUP som l'organització política més transparent de l'arc parlamentari si ho mirem des del punt de vista ideològic i programàtic. Coherència, un principal actiu. Un valor que, en un món com el de la política, no acostuma a ser-hi en abundància.

Com a poble, hem perdut la por. Recordeu el passat 1 d'octubre. Vam defensar i desbordar col·legis electorals. O el passat 3 d'octubre. En què vam omplir carrers amb anhel de canviar-ho tot, en un dia de vaga general. Dir-vos que és per totes i cadascuna de les persones que l’1 i el 3 d'octubre van sortir al carrer per demanar un futur just, digne i lliure, que la CUP ens presentem a aquestes eleccions purament imposades. Hem sigut, doncs, com a poble, valents. I hem de seguir sent valentes perquè ser coherent, en política, no sempre és fàcil. Però no hem fallat. No us hem fallat. No abandoneu la valentia i aquest pròxim 21-D, feu-nos confiança. Perquè viure vol dir prendre partit.

Laia Santís, regidora de la CUP a l'Ajuntament de Vilafranca