Treva nadalenca

Ara hem entrat en mode “Festes de Nadal”. Per uns dies o  unes setmanes deixem de banda la rutina, els  problemes, el futbol, l’economia mundial, la feina i toca parlar d’aquestes dies tan especials que tenim a les nostres portes. Un parell de setmanes diferents on ja tenim un protocol, uns procediments i un munt de propostes a tenir en compte. Aquests són els dies de l’any que més estem en família, que es gaudeix més del plat a taula i de la convivència davant de la pantalla de la televisió en mode “on” o “off”. Abans la festa començava una mica abans enviant felicitacions nadalenques, però són pocs els qui encara practiquen aquest esport. El món de les xarxes socials ens ho simplificat bastant i tenim models per a tots els gustos amb possibilitats d’adaptar-ho a la nostra essència més personal.

La part introductòria de tot plegat és la loteria del dia 22 de desembre. Aquesta que no toca mai i com a molt pots rascar 100 euros d’algun dècim, però això passa molt de tant en tant i tampoc no ens soluciona cap problema econòmic. Només ens permet aprofundir una mica més en al qualitat dels nostres àpats i caves.

En els nostres dies coincideixen dos fenòmens que poden resultar una mica incompatibles. Per una banda, tenim els pisos petits amb moltes habitacions i per l’altre costat tenim algunes famílies molt llargues.

Algunes seguint la tradició de tota la vida i aquells que germans i germanastres i primera i segona dona s’ajunten a taula per compartir aquestes festes. Combinacions de tot tipus que estan perfectament acceptades i convalidades en la nostra societat.

Temps de Visa que aquests dies treu fum, però amb una mica de sort fins a finals de gener no podrem veure la magnitud de la tragèdia. Llavors ja estarem preparats per anar al banc i negociar el pagament amb terminis per poder mantenir el ritme de vida fins a l’estiu quan ens tocarà jugar un altre cop amb aquesta obra social davant de les vacances estiuenques.

Uns dies que les famílies van al cinema per matar el temps perquè molts cops no hi ha gaires alternatives interessants fora de casa. També s’han inventat els parcs nadalencs per donar sortida als nens de les llars i aquestes puguin gaudir del temps lliure. En principi són dies que ha de fer fred, però algun cop el termòmetre ha estat prou benèvol i hem pogut anar amb camisa i una jaqueta pel carrer. No ens ha calgut recórrer a la bufanda, els guants i altres elements que no estem acostumats en el nostre clima a tocar del Mediterrani

Abans, quan nosaltres érem una mica més joves havíem d’esperar els Reis al final de les festes per poder tenir les joguines per gaudir, però a mesura que passen els anys es va potenciant el tema del Tronc de Nadal o Tió i també tenim el Pare Noel que ens ha descobert en aquest petit racó del món. Ara els astres ens són favorables i les joguines ja les poden tenir per Nadal. Llavors li enviem una carta telemàtica als Reis d’Orient i amb una mica de sort ho tenim tot controlat.

Nadal acaba sent sinònim de consum de plantetes per posar al menjador, de regals, d’amics invisibles, de sopars i dinar d’empreses d’amics i que faci falta. Una mena de retrobament com si l’home hagués de carregar les piles de la seva faceta comunitària per tornar a tirar endavant en el nou any. També tenim els alternatius i postmoderns, cada dia són més els qui celebren aquestes festes en un gran restaurant per sentir-se com a casa amb un menú preparat i tot arreglat per no haver de passar hores i hores a la cuina i buscant el millor producte. La gent s’està adaptant a les noves realitats. Altres opten per agafar el Nadal com a dies de festa i tocar el dos i fer una escapadeta i celebrar la màgia lluny dels seus, però sempre comunicats a través del mòbil, però vivint experiències ben diferents.

Nadal és una mica quan tots tornem a ser una mica reis i el dia de Reis mirem darrera la porta per si algú ens ha deixat algun regal. Mirem darrera l’arbre per veure si existeix aquest personatge vestit de vermell. Dies de canelons, torrons, cava i carn d’olla, Quan les sobretaules no s’acaben mai i arriba un punt que no saps on posar ja el menjar. Els sopars acostumen a desaparèixer aquests dies i  tot és una mica d’àpat únic a dinar que entre que el fas i el paeixes estàs tot el dia ocupat. Hi ha teatre, música en alguns pobles de la comarca a una hora racional per sortir de casa i que et toqui una mica l’aire i passar una bona estona fent cultura familiar. Tradicions. Molt bona Nadal i festes a tothom.