Així.., sóc un delinqüent?

El passat 4 de gener vaig sentir que uns professors de l’IES El Palau, de Sant Andreu de la Barca havien anat a declarar sota la presumpta acusació d’un delicte d’incitació a l’odi. Abans ja havien estat interrogats sis professors de la Seu d’Urgell. El motiu: haver parlat amb els seus alumnes, a petició dels nois i noies, del què havia succeït a la població durant el dia 1 d’octubre de 2017.

A Sant Andreu de la Barca hi va haver tres col·legis electorals, als IES El Palau i Montserrat Roig i al Centre d'Atenció Primària. La Guàrdia Civil va intervenir-hi en tots tres per impedir les votacions, i ho va aconseguir a El Palau i al CAP, que no van poder ni obrir. Només al Montserrat Roig es va aconseguir votar durant bona part del dia i tancar el col·legi a les 8 del vespre, tot i les interrupcions que va patir. Els alumnes havien viscut de prop la situació de l’1 d’octubre.

En llegir-ho m’he sentit immers en un mar de dubtes: parlar amb els alumnes sobre les notícies que han viscut o que els han afectat pel seu contingut, és un delicte? Deixar que s’expressin, és un delicte? Recollir les seves opinions, és un delicte? Si és així, em confesso delinqüent habitual! Durant 44 anys de “viure” a les aules, amb nois i noies de 10 a 14 anys, sempre hem treballat aquelles notícies que ells mateixos aportaven. Ajudar als nois i noies a adonar-se de la complexitat de les relacions socials, dels problemes que comporta la convivència, dels mecanismes de resolució dels conflictes, de la importància del diàleg..., no és qüestió d’una hora de ciutadania seguint un llibre estandarditzat, és a partir de la realitat que els interpel·la que poden anar formant el seu criteri personal. ATENCIÓ: he escrit poden NO podem, un matís important quan amb tanta gratuïtat es parla d’adoctrinament.

Comentar les notícies, com fer assemblea setmanal de classe, no era dèria meva, era un criteri educatiu assumit per l’escola pública on treballava. Però el meu delicte va anar més enllà: els anys 1978, 79 i 80 vaig estar portant i escrivint al diari TeleExprés una secció setmanal anomenada Mainada Exprés: a més a més de suggerir llibres, activitats... proposàvem notícies que havien estat comentades a les tres escoles diferents on treballàvem els que portàvem la publicació. I els anys 1981 i 82, a Radio-4, vam fer una proposta semblant quinzenalment: Aula Oberta.

La intenció del paràgraf anterior no és presumir d’aquestes activitats, ho he escrit amb una altra motivació: entre els anys 1978 i 1982 va ser possible, i vist amb normalitat, fer aquestes aportacions de material educatiu. Des d’aleshores la Constitució no ha canviat (tret de canvis no referendats vinguts de las Cortes), per tant, si aleshores comentar notícies que els alumnes suggerien no era susceptible de ser considerat un delicte d’incitació a l’odi, per què ara sí? Pot haver canviat la lectura interpretativa que se’n fa de la Constitució?

Mirem què diu el Codi Penal español sobre qui pot ser víctima d’aquest delicte: El codi penal español recull aquest delicte en l’article 510 i cita els col·lectius que poden ser objecte d’un delicte d’odi: ‘Motius racistes, antisemites o altres referents a la ideologia, religió o creences, situació familiar, la pertinença a una ètnia, raça o nació, el seu origen nacional, el seu sexe, orientació o identitat sexual, per raons de gènere, malaltia o discapacitat”.  Pot ser que es faci un ús indegut, o no previst, de l’article 510? Pot ser que l’article 510 del Ministeri de Justícia sigui diferent del que utilitza el d’Interior, que és qui fa les citacions? I aquí està la base “legal” que esgrimeix Interior: al final la definició que fa el Codi Penal, hi fa un afegitó, prodigi de concreció i claredat: “o qualsevol altra circumstancia o condició social o personal”. A més a més de ser totalment inconcret i d’obrir la porta a fer el que vulguin, és correcte que Interior (poder Executiu) faci una alteració del Codi Penal sense passar per les Cortes (Poder Legislatiu)? Allò de la separació de poders...s’hauria de notar, no? O és que la finalitat d’Interior és infondre por sense fonament legal?

Comet un delicte d’incitació a l’odi qui comenta un fet i no el comet qui ha fet l’acció comentada? Hi ha coses difícils d’explicar i d’entendre...

Això dels delictes d’odi em té preocupat... La nit passada vaig somniar que,  quan tornava en metro cap a casa, una persona em va fer una estrebada a la cartera que portava penjada. No vaig poder evitar que se l’endugués, però li vaig recriminar el fet increpant-lo bruscament. Uns dies més tard em va arribar una citació a casa: una possible denúncia per un delicte d’incitació a l’odi... Sort que era un somni, i per tant, irreal.                                                                                  

Em va deixar desconcertat: era irreal però no em semblava absurd.