Accions que ofereixen felicitat

Vaig entrar en una taverna desconeguda amb un aspecte que no prometia gens de bo. Els dubtes em van assaltar pertot arreu. Vaig prejutjar sobre la base de la por a equivocar-me. Després de degustar el cafè al final del menjar, vaig pagar el compte expressant el fantàstic treball realitzat en cuina. El menú era exquisit i la guinda va ser el plaure d'expressar-me, de verbalitzar-lo donant les gràcies per tot el servei.

Fa un gran dia, assolellat i amb una temperatura que convida a realitzar qualsevol activitat plaent. No vaig mirar ni la previsió del temps, ni vaig atendre a cap pensament que pogués apartar-me d'aquesta fantàstica primera impressió. Em vaig quedar amb ella tot el dia i el dia em va retornar la seva llum per fer la jornada més meravellosa que pogués imaginar.

La festa dels antics companys de classe és aquesta nit. Jo sóc l'evolució més positiva que he pogut construir d'aquell jove que va compartir els seus anys d'adolescència amb tots ells. No cap més qüestió sobre aquest tema. Viuré aquesta nit per treure l'essència dels millors records sense més additius.

Per què estic reflexionant sobre aquestes situacions? Són… gairebé normals. És tan sol agrair.

Se m'oblida massa donar les gràcies per les coses que comparteixo amb els altres. Quan me les donen a mi em dibuixen un somriure. És fàcil i se m'oblida, se'ns oblida. Repetir aquests petits detalls que no exigeixen res més, són capaços de sembrar el millor de nosaltres mateixos en els altres.

És tan relaxant gaudir dels bons moments de solitud que en ocasions deixem de costat els contraris en els quals amb la resta del món som capaços d'aportar les riqueses de la nostra personalitat i un resum càlid de les millors habilitats amb capacitat d'enriquir a la resta.

L'avantatge de complir anys i acumular experiències és que ens permet aprendre primer i regalar els nostres aprenentatges després, posant al servei dels altres estratègies per afrontar tot tipus d'adversitats, traumes i estrès.
Quan diem orgullosos que perdonem, però no oblidem, no estem perdonant res. De pas estem ficant en la nostra particular motxilla una pedra pesada de carregar i pesada de transportar. L'opció sense més, és llançar-la lluny de nosaltres.

Quan veus un riu d'aigües braves asseguis una sensació especial de frescor i levitat. Entens el significat de fluir a través d'aquesta imatge?

Si et passa alguna cosa bona de debò no dubtis a ficar-ho en la boca com si d'un gran caramel es tractés. Assaborir-ho perquè deixi la seva bondat en tots els racons. Gaudir del bo que ens succeeix ens fa vibrar en la millor freqüència possible. Ens fa millors.

Tens un objectiu? Si el teu compromís és sincer ho aconseguiràs. Si és feble sempre estarà massa lluny per saber quin és el plaure de sentir-ho.

Ser espirituals no és ser religiosos. Ser espirituals és tenir la capacitat per explorar una altra manera de ser nosaltres mateixos, per treballar a ser molt millors del que ja sentim que som.

El nostre cos és la caixa de ressonància per construir el que podem fer en aquesta dimensió de l'existència que denominem vida. Cuidar la caixa ens permet estar sempre disposats a donar de nosaltres el millor en sincronia amb el que sentim i pensem mitjançant la proacción. És una manera de construir.

Us he explicat situacions i pensaments concrets que succeeixen tots els dies. Observar-les ajuda a adonar-nos que acostar-se a la felicitat depèn del que fem front al que ens passa. Del bo i del dolent s'aprèn. Aprendre és també posar en pràctica altres opcions diferents sent conscients de les maneres que emprem. Posar-se a la feina ens fa millors, ens mostra la nova persona a la qual aspirem convertir-nos. A partir d’això, ser feliços ens exigirà poc més.