El projecte de Parc Comercial dinamita el model comercial de proximitat de la ciutat

El govern municipal vol fer un parc comercial en un lloc que es troba fora de la trama urbana. De fet, no es pot fer segons la Llei 1/2009 d’ordenació dels equipaments comercials. Però, vet aquí, que el 28 de març de 2017, la llei 5/2017 de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, va afegir una excepcionalitat molt concreta: que es pogués fer una parc comercial a la Masia en Barreres II de Vilanova i la Geltrú. Feta la llei, feta la trampa.

Tot això es va fer amb l’impuls de tota una sèrie de lleis catalanes i europees que han anat reforçant el neoliberalisme imperant a la nostra societat.

De fet, avui se li dóna la forma de modificació puntual del Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú en els àmbits de sòl urbà Masia d’en Barreres II del qual ens han explicat les seves benaurances i el seu interès general per la ciutat.

Aquest projecte es carrega el model comercial de proximitat de la ciutat. S’ha de tenir en compte que el model comercial de grans superfícies allunyades del nucli urbà i dependents del cotxe privat té una incidència general negativa no només sobre el medi ambient, sinó sobre les activitats econòmiques comercials de les petites empreses.

Per altra banda, el govern vol colar un canvi en els horaris d'obertura dels comerços aprofitant aquest projecte, sense que hi hagi hagut cap mena de debat al respecte. Efectivament, aquesta modificació puntual del PGOU va lligada al compromís, per part de l’Ajuntament de liberalitzar els horaris comercials la qual cosa representarà una competència a tot el comerç vilanoví consolidat i una precarització laboral incontestable. Creiem que tampoc s’ha tingut en compte l’afectació negativa que tindrà sobre l’activitat comercial al centre de la ciutat. Una prova d’això és el desacord expressat per part de les associacions de comerciants.

El govern està fent propaganda barroera, per no dir que menteix directament, quan assegura un nombre de llocs de treball o una sèrie d'avantatges que ni tan sols existeixen sobre el paper. El govern de la ciutat ens vol enganyar dient que té tots els suports de la ciutadania, quan això no és així i els sindicats majoritaris també han denunciat la liberalització horària i els riscos que representa aquest projecte per les botigues del centre. També volem denunciar l'ús de reunions de treball i dels mitjans públics per fer propaganda i vendre aquest projecte.

A més se’ns vol enganyar amb l’augment de llocs de treball que diuen que hi haurà. Nosaltres, creiem que, com a molt, només hi haurà substitució dels llocs de treball. Hi ha estudis que demostren que en aquests casos se'n destrueixen més que no pas se'n creen, i que els que es creen són de baixa qualitat.

Amb els sous baixos i amb la pèrdua de la capacitat adquisitiva, no hi haurà un augment del consum. Per tant, augmentar l’oferta comercial significa que hi haurà pèrdues en altres comerços que fins i tot poden veure’s obligats a tancar portes.

El govern sociovergent s'agafa a aquest projecte d'inversió privada perquè supleix la seva falta d'iniciativa en tots els àmbits.

Malgrat tot, l'adequació d'aquella zona de la ciutat és imprescindible, però no hauria de passar per convertir-la en un parc temàtic del consumisme.