El bosquet, una mica més nostre

A aquestes alçades, gairebé tothom ha sentit parlar del bosquet de Baix a Mar. Més difícil és que conegui els detalls del cas, però qui fa no fa sap que té a veure amb una expropiació que ens havia de costar dotze milions d’euros i havia d’ensorrar les finances municipals. El govern s’ha cansat de repetir-ho. Que hem de trobar una solució (encara que no sigui pactada amb ningú i no es pugui dur a terme) per evitar l’expropiació, perquè sinó ens arruïnarem.

Això era fins aquesta setmana, en què hem sabut que l’import de l’expropiació que permetrà fer pública una zona verda que ara és privada, i que posarà fi a un desgavell urbanístic que arrosseguem fa ni més ni menys que disset anys, és de poc més d’un milió d’euros, enlloc dels dotze que ens deien.

Sens dubte, un import no menyspreable. Un import que ens haguéssim pogut estalviar tots plegats si les coses s’haguessin fet com tocaven. Uns diners que ens calen i que podríem destinar a altres finalitats. Però certament és un alleujament saber que el preu just d’expropiació (tal i com ha fixat un tribunal) és molt menor al que els últims governs de la ciutat (socialistes, convergents, i ara sociovergents) ens han repetit fins a la sacietat en una estratègia basada en la por, les mitges veritats i la poca confiança en la feina pròpia. Poca confiança perquè la taxació encarregada pel govern durant aquest mandat (a instàncies de l’oposició) era de mig milió d’euros, la qual cosa feia pensar que l’import a pagar seria més proper a aquest que als dotze milions que demanava el propietari del terreny, qui òbviament tenia interès a treure’n el màxim profit.

Ara sabem, segons diu el tribunal d’expropiació, que la taxació del propietari era errònia i estava sobrevalorada.
Més enllà dels recursos que es puguin presentar a partir d’ara, que poden fer que la resolució del tema s’allargui encara uns mesos, què n’hem après, de tot plegat?

Com a oposició hem après a pressionar el govern (socialista, convergent, tant li fa) perquè treballi els temes amb serietat, a no acceptar nyaps urbanístics amb l’excusa que l’alternativa és pitjor, a no caure en l’estratègia de la por que tan recurrentment empra el govern. També hem après a demanar responsabilitats i explicacions, que és el que estem fent a través de la comissió d’investigació que vam forçar i que encara està en marxa.

Com a candidatura que aspira a governar, hem après clarament que els problemes s’han de prevenir, primer de tot, i que un petit error es pot convertir en un gran problema més endavant, per la qual cosa cal afrontar-lo de seguida i no xutar la pilota endavant, que és el que els governs d’aquesta ciutat han fet mandat rere mandat amb el bosquet de Baix a Mar.

Ens queda encara molt per fer, ens queda molt per investigar en aquest tema, però sens dubte hem avançat.
Celebrem que les propostes d’urbanització del bosquet que volien impulsar primer convergents i ara sociovergents no hagin tirat endavant, que haguem aconseguit arribar a aquest punt sense afegir més nyaps al problema (eludir l’aplicació de sentències i construir un edifici de quatre plantes dins d’un interior d’illa, per exemple).

Però evidentment aquesta situació no ens satisfà. Pensem que es podia haver evitat, que un cop comès l’error s’hauria d’haver esmenat sense deixar passar tant de temps i no s’hauria d’haver fet la bola tan grossa. I estem convençuts que darrera d’aquest desgavell hi ha responsables, per acció o per omissió. Per la qual cosa seguirem pressionant perquè s’investiguin els fets i s’assumeixin responsabilitats. El bosquet, però, ja és una mica més nostre.