Jurat d'Expropiació

L'Ajuntament haurà d'expropiar el "bosquet de Baix a Mar" per 1.180.000 euros

L'Ajuntament de Vilanova, que quantificava l'expropiació en mig milió d'euros, estudiarà la resolució i alternatives els propers dies

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

El Jurat d'Expropiació de Catalunya ha emès resolució sobre l'apreuament per l'expropiació de la finca propietat de l'empresa Ninglee a l'interior d'illa del passeig del Carme quantificant el cost per a l'Ajuntament de la ciutat en 1.180.000 euros. Una xifra, superior a la previsió realitzada pel propi Ajuntament que situava el cost d'aquesta expropiació en 500.000 euros, però molt allunyada de la reclamació de la propietat que quantificava el preu d'expropiació d'aquest solar de 2.542 m2, en més de 12 milions d'euros.

El regidor d'Urbanisme, Habitatge i Medi Ambient, Gerard Llobet, va informar ahir al matí als grups municipals de l'oposició en el marc de la Comissió Informativa de l'àrea de Territori i Sostenibilitat de la resolució, així com de la possibilitat que ambdues parts la puguin recórrer. Per part de l'Ajuntament de VNG, el regidor Llobet ha manifestat que valoraran el possible recurs tècnicament amb el pèrit que va assessorar l'Ajuntament a l'hora de preveure el cost d'expropiació del solar, tot i que aquesta decisió també pot comportar el risc d'un increment de la valoració per un jutjat contenciós administratiu.

En qualsevol cas, ha explicat el regidor d'Urbanisme, després que al novembre de 2017 no prosperés la modificació puntual del PGOU que el Govern municipal va presentar a aprovació del ple per donar compliment a la sentència del TSJC i alhora evitar l'expropiació l'Ajuntament només pot estendre "la mà a la propietat i cercar alternatives". Així mateix, segons Gerard Llobet "caldrà negociar amb la propietat de quina manera es pot fer efectiva aquesta quantia econòmica" si és que les parts decideixen no recórrer la resolució". Sobre aquest conflicte urbanístic, el regidor Gerard Llobet ha estat crític afirmant que "més enllà de la xifra, no estem satisfets perquè no hem estat capaços de resoldre aquest tema quan hem tingut la possibilitat de fer-ho", referint-se a la proposta que el Govern municipal va presentar en el ple ordinari del mes de novembre passat, així com en les dues ocasions anteriors també plantejades al Ple municipal (la primera, l'abril de 2009 i, una segona al desembre de 2013, que anava acompanyada d'un conveni urbanístic signat pels propietaris de l'àmbit). Unes propostes de modificació del PGOU que pretenien complir amb la sentència del TSJC de 2004 i al mateix temps mantenint la superfície i incrementant la zona verda, amb una planificació de les diferents finques que conformen aquest interior d'illa, preveient els accessos i serveis més enllà dels límits d'aquesta única finca propietat de Ninglee.

A dia d'avui, segons el regidor Llobet "l'Ajuntament ha d'expropiar una zona verda a la qual no hi pot donar ús perquè no hi tenim accés públic". Caldrà, ha continuat explicant el regidor d'Urbanisme, "ordenar tot l'interior d'illa" i presentar una nova modificació puntual del PGOU a aprovació del ple o bé expropiar les altres finques. Per a Gerard Llobet l'error de no haver aconseguit el suport necessari fa uns mesos comportarà que "si es vol donar resolució al sector caldrà atendre les expropiacions dels solars adjacents" una mesura que les finances municipals difícilment podran sufragar.

Antecedents

L'interior d'illa del passeig del Carme és un espai conformat pels patis posteriors de les cases del passeig del Carme. El PGOU de l'any 1981 va preveure que aquest espai fos zona verda pública. L'any 2001, amb la revisió del Pla, es va qualificar tot l'interior d'illa com a pati no edificable i per tant com a espai privat. Com que la propietat no estava d'acord amb aquesta qualificació, va interposar un recurs contenciós administratiu que va guanyar per sentència del TSJC l'any 2004. Va ser aleshores que es va intentar cercar una solució per ordenar aquest espai però no es va arribar a cap acord al respecte. L'any 2007 es va intentar traspassar l'edificabilitat entre les propietats però, amb la sentència del TSJ de 2004, la propietat va demanar aleshores executar la sentència, moment en què el tribunal va qualificar la finca objecte de litigi com interior d'illa destina a verd públic i sistema d'expropiació clau F, en no prosperar la primera de les propostes d'ordenació plantejades a l'abril de 2009. Posteriorment es van intentar vàries propostes d'ordenació per qualificar un àmbit i compensar la propietat, arribant a un acord amb l'empresa Ninglee l'any 2013 que tampoc va prosperar en sessió plenària i oferint-se de nou, alternatives per permutar els drets en altres espais i altres propostes que no han comptat amb el suport de la propietat per les expectatives que hi tenen dipositades. Amb la resolució del jurat d'expropiació de Catalunya, aquest mes de març de 2018, es limita la superfície a expropiar a 2.000 m2 per un preu de 1.180.000 euros.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Articles d'opinió


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local