Disseny català

Joaquim Verdú nascut al barri de Gràcia, a la plaça de Rius i Taules, no diu l’edat i fa bé, els genis no en tenen mai d’edat, i Verdú és un creador nat que ha corregut el món sencer explicant la moda de Catalunya, internacionalitzant la seva firma, moltes vegades obligat a renovar-se com a creatiu sinó també com a afirma, doncs els oropels de la moda nos empre van acompanyat de guanys econòmics, preparar una col·lecció pot portar sis mesos per mitja hora de passarel·la en un ofici tirà en tots els aspectes només ells grans, fots i valents poden sobreviure als avatars i canvis continus.

Començant per les grans models, Verdú explica haver vist la pell sencera de les més grans Tops, dones que ja neixen amb estructures òssies, diferents, fibroses i que amb el pas dels anys han renovat totalment la creença una mica carrinclona que es tenia en torn aquest ofici. Avui en dia són dones disposades a viatjar contínuament, parlen tres o quatres idiomes, totes amb dues carreres universitàries com a mínim, disposades a traslladar-se allà on les demanin de vegades només per unes hores cobrant xifres astronòmiques, i amb un període de vida laboral molt curt, tot i que abans dels quaranta anys la majoria ja es retirada dedicada als seus propis negocis, exceptuant unes poques entre elles Naomi Campbell, de qui en va explicar una anècdota força divertida, en una desfilada, Campbell, duia un vestit de transparències i el tanga es veia perfectament, se’l va treure i li va entregar en ell perquè li guardés, una gran model ha de saber-se despullar en públic, en realitat és un joc, el que es ven realment és el perfum de la marca que són els que poden suportar els altíssims preus de tot el moviment de la posada a punt d’una desfilada. Verdú afegeix que la professionalitat d’una model es manifesta quan en l’espera dels vestits, tot i estar nues ho accepten amb naturalitat, la que intenta cobrir-se una mica no és prou preparada per un ofici que no té cap contemplació per nimiesses, només les més dures triomfen.

Verdú va simultaniejar els seus estudis d’Ingenier Tèxtil (a Canet) treballant per Pertegaz i Pedro Rodríguez, de qui recollia les agulles de cap que aquest no es molestava en posar en el coixí adequat, i ell amb un imant anava repassant el terra per no deixar cap ni una a terra.

És un dissenyador especialitzat en punt, el moldetja sobre la model o clienta, i d’aquí surt el patronatge i finalment el vestit.  Adora desfilar a Nova York on Carolina Herrera el convidava a quedar-se, però mai ha renunciat a treballar aquí i donar feina a Catalunya.

Va recordar també a un dissenyador que es va suïcidar (no fa pas massa temps) després d’haver estat estafat per la firma per la confiança de signar sense mirar, tema que també ha mossegat la economia de Verdú.

Ara té un Show Room a Sitges, al carrer Joan Tarrida, des de allí seguirà creant sens desmai, és la seva vida i Sitges el seu racó estimat, on ha trobat pau i fidelitat en l’amor