Em reconec responsable

Un dels nou de Vilanova és el meu nebot i fillol. De petita, a casa,  vaig ser educada, igual que sa mare, en uns valors de respecte a la llibertat dels altres i defensa de la pròpia a l'hora que en la cultura de l'esforç i la responsabilitat. I aquests són els valors que hem transmès a la següent generació.

No puc evitar pensar fins a quin punt és injust que el meu nebot sigui qui hagi d'assumir una possible condemna que el porti a la presó. En realitat és fruit d'un model donat a casa. Em genera un doble sentiment: orgullosa de la fermesa dels seus principis i preocupació pel seu futur.

Qui ha posat en perill la sostenibilitat de les pensions, qui falta al respecte dels tractats internacionals en tema de demandants d'asil, qui promou retallades en temes socials i facilita reformes laborals que deixen en la pobresa a treballadors que treballen, qui rescata bancs amb diners de tots nosaltres incloent els dels que són desnonats, qui amb les seves polítiques ens manté en la més alta taxa d’atur juvenil europeu, qui té molts polítics implicats en corrupteles diverses...  és qui fabrica lleis per protegir-se (llei mordassa) I converteix  servidors públics en els seus servidors. I les víctimes en delinqüents.

Com ho diuen els metges? distingir entre la malaltia i els símptomes. Si la malaltia no es cura, els símptomes no milloren, al contrari. El judici als  9 de Vilanova és un intent de neutralitzar símptomes. Ells no són la malaltia. Al contrari, són els símptomes que ens posen en alerta de la malaltia.

Donem-los les gràcies i acompanyem-los : el dia 22 de juny a les 19h a la plaça de les Neus i/o del 25 al 29 de juny en el judici a l’Audiència Provincial de Barcelona.