Tres quarts de cinc

Des de fa estona es mig amagada al carrer on la veu anònima amb número secret inclòs l’ha assegurat que una representació única, en el seu gènere, l’esperava a tres quarts de cinc en punt, i just sens retard l’ha vist arribar amb pas ferm i decidit, aturant-se uns minuts, espera en algú?

La resposta quasi ha estat immediata, la seva millor amiga la Júlia, brillant, riallera, vestida amb texans, brusa blanca, grans arracades criolles i llavis de vermell excitant l’ha fet, en Ell, una abraçada amorosa, espectacular, amb un llarg i apassionat petó als llavis, petons experimentats, sens novetat alguna en el gest i la  forma, mentre el seu cos sinuós quasi es plegava als plecs del cos d’Ell, que havia estat fins feia uns segons el seu gran amor.

El crepuscle una hora màgica que sempre l’havia embadalit amb rumors melòdics que parlen d’aquest moment del dia com uns segons màgics se l’han transformat en cendra d’infern, no és pas gelosia el que va tremolar el seu cor i pols, és odi, esglai, rancúnia, dolor, desencís; el món s’ha esmicolat al seu voltant. 

Ha mirat el rellotge, tres quarts de cinc en punt, la seva vida s’ha aturat per sempre en aquest moment.