La lluita no es pot aturar

Al final s’ha hagut de moure, de moure pels diners, pels seus pressupostos, i per la temença dels jubilats al carrer, no per les raons i els arguments, d’això Mariano Rajoy i el PP no hi entén. Les mobilitzacions que han fet la Marea Pensionista i la Coordinadora Estatal pel Sistema Públic de Pensions han estat vitals i han servit de motivació perquè altres grups que darrerament havien adormit les seves reivindicacions sortissin també al carrer.

Les cessions que ha fet el Gobierno són, entenem, un pegat, una solució estètica que deixa sense resoldre el problema de fons. Les millores bàsicament es poden concretar en ... punts:

- Les pensions pujaran l’1,6% l’any 2018, segons la inflació prevista, i segons l’IPC l’any 2019. Afectarà uns 3M de pensionistes. Les pensions mínimes tindran, a més a més, l’augment previst del 3%, se’n podran beneficiar uns 6M de persones.

- Es retardarà la implantació del factor de sostenibilitat, que en lloc d’aplicar-se el 2019 entrarà en vigor el 2023.

- La base reguladora de la pensió de viduïtat (percentatge sobre el sou del difunt) augmentarà del 52% fins el 56%, com a pas intermedi per arribar al 60% l’any 2019 com fixa la llei.

El portaveu del gobierno, Rafael Hernando, demana als jubilats que surtin al carrer per a agrair-los la pujada de les pensions, i li farem cas en part: sortirem al carrer, però per a seguir reclamant el dret que tenim, nosaltres i els nostres fills, a rebre una pensió pública digna.

És imprescindible derogar completament la llei de 2013 que estableix el Factor de Sostenibilitat, un descompte més per als nous pensionistes, i l'Índex de Revaloració de pensions, una fórmula per incrementar les pensions que ens condemnarà al 0,25 % a partir del 2020.

Les pensions inferiors a 9.800 euros (700/mes) pujaran l’1,5%; les que queden entre 9.800  euros i 12.040 euros (700/mes – 860/mes), pujaran l’1%. Es pot considerar ja suficient quan la Carta Social Europea considera que calen 1.080 euros per tenir una vida digna?

Les pensions mínimes pujaran el 3%, ja previst, més l’1,6% promès. Cal tenir present que aquest 4,6% s’aplica sobre quantitats absolutament insuficients, i que tot i l’augment seguiran produint-se situacions de pobresa estructural.

Les pensions de viduïtat, segons el que es va aprovar el 2011, aquest any haurien d'estar en un 59% de la base reguladora, i en canvi únicament s'actualitzaran fins al 56%. D’acord amb el què es va establir el 2011, l’any 2019 haurà d’estar al 60% de la base reguladora: és a dir que el proper any hauria d’augmentar altre cop un 6%. Recuperaran les vídues i vidus el que han perdut aquests cinc anys  que l’índex ha estat congelat al 52%?

S’amplia d’exempció de pagament de l’impost sobre la renda de 12.000 euros a 14.000, i una rebaixa per a qui guanyi fins a 18.000 euros. Això, amb més o menys significació, pot afavorir un milió de jubilats. Totes aquestes mesures representen uns 3.000 M d’euros (2.000M per rebaixes a l’IRPF i 1.000M per a les pensions. Cal recordar que, per exemple, cada un dels 50 avions comprats a Alemanya costen  118 M d’euros, 5.900 milions en total, o que es destinen a la monarquia (quatre persones) 8.434 M d’euros.

Les mobilitzacions de tot l'estat dels dies 22 de febrer, 17 de març i 16 d'abril han alterat les estratègies electorals d'uns i els interessos partidistes d'altres. Hem aconseguit que hagin de cedir i els diners per a les pensions ha aparegut on deien que no n’hi havia. I si aquest acord es concreta per escrit, haurà estat un pas endavant, però queda molt per fer. I tant que cal seguir reclamant els nostres drets!

Cal continuar les mobilitzacions perquè és important que:

-Es derogui el factor de sostenibilitat de les pensions i no només se n'ajorni l’aplicació quatre anys.

–S’arraconi l'Índex de Revaloració i les pensions s’actualitzin segons l'IPC, retornant tot el què s’ha perdut des del 2011 fins ara.

- Les pensions mínimes s'estableixin en els 1.080 €, com indica la Carta Social Europea.

- S’estableixin les mesures suficients per a reduir i eliminar, després, l’esquerda de gènere de les pensions (37,4%).

- Es deroguin els aspectes negatius de la Reforma de 2011, a l’entorn de l’edat de jubilació normal i anticipada, el càlcul de la pensió i altres mesures que disminueixen i dificulten l'accés a la jubilació.

-Es garanteixi el finançament de la Seguretat Social en els pressupostos generals de l'estat, complementant els ingressos per cotitzacions i no amb préstecs que endeuten la Seguretat Social. Hauria de ser la base per a una reforma futura.

- Es doni rang constitucional al dret a una pensió digna i suficient, situant aquest dret en la secció 2a del capítol 2n del títol 1r de la Constitució.

- Es dugui a terme una reforma integral del sistema de Seguretat Social que va lligada a una reforma laboral i fiscal imprescindible perquè el nostre Sistema sigui universal i sostenible a llarg termini.

Cal fer un plantejament seriós de la nova situació que implica i implicarà la robotització del treball: es preveu que l’any 2030 el 35% de la industria estarà en “mans” de robots. Pot ser el moment de rebaixar les 8h de treball per repartir més i millor el treball restant? Segurament pot semblar impossible, però deu ser-ho tant com ho devia ser, en el seu moment, passar de les 12h a les 8h. Per altra part, els robots no haurien de cotitzar si ocupen llocs de treball?

Per atendre aquestes demandes i canvis cal anar més enllà dels Pactes de Toledo, buscant una capacitat de resolució que els Pactes no tenen i una representativitat dels jubilats que el Pactes han perdut.

Seria terrible que ens desmobilitzéssim o que la gent es desmobilitzés. No hem guanyat res encara i podem perdre-hi molt. La Marea i les Plataformes en Defensa del Sistema Públic de Pensions ens seguirem mobilitzant pel compliment de les nostres reivindicacions, fins que es tinguin en compte i es negociï amb els nostres representants.

Llorenç Guasch

Iaioflautes Garraf
Marea Pensionista del Garraf