Maneres de pensar

Tot allò que no resta està sumant. Tant dóna que en aquest moment no sàpigues que utilitat pots donar a això que la vida ha posat davant teu. El nostre disc dur dels aprenentatges és il·limitat. Aportar coses noves enriqueix la visió que podràs aplicar en alguna nova oportunitat. No et pressionis. Ja sortirà. Quan arribi t'alegraràs per la virtut de tenir formes per gestionar el nou. Ciència, cultura o simplement capacitat de gestió. Amb tot això, es pot construir el necessari perquè de tu neixi o desperti un líder.

Estem tan necessitats de persones amb talent que qualsevol besllum, rastre o pista que condueixi a les habilitats que necessites és un camí obert cap al qual cal llançar-se. La teva riquesa, la que ningú podrà sostreure mereix l'oportunitat per incidir, perseverar creixent.
Vull començar per pensar. Alguna cosa que tothom diu que fa, encara que molt pocs pensen el que diuen. Pensar és part de l'equipament de sèrie de qualsevol humà. És un software que requereix de rodatge i d'actualització. És l'armari de les eines que permeten: primer donar-nos l'oportunitat per triar diferent i després per seguir endavant pel diferent amb la clara intenció per arribar al nou.

Com quant de diferent seria tot el que ens envolta si la versatilitat dels nostres pensaments corregués a la velocitat d’en Messi? Doncs no puc respondre a això perquè el ventall d'alternatives és tan gran com a apassionant l'intuir el que podem estirar els resultats.

Els angles obtusos que s'ancoren a creences passades de moda. L'antic, el que no es fa preguntes, el que no planteja reptes, el que viu en zones de confort, el facinerós, el que acumula odi i rancor, el violent, el venjatiu, la mentida i ho repressiu, és l'antítesi de les diferents formes de pensar que pot incloure cada persona mitjançant les quals pot relacionar-se amb el món. Les etiquetes resten oportunitats.

Tenim primer que fugir de les que posem i repudiar les que nosaltres mateixos ens imposem per qualsevol pelegrina raó.

Jugar amb les diferents formes de pensar ens converteix en éssers polièdrics. Davant una mateixa qüestió podem adoptar diversos rols diferents. Cadascuna d'elles aportaran una visió que permetrà la millor de les avaluacions possibles mentre que canviem de rol. Això és fomentar el treball empàtic. La capacitat per posar-te les sabates dels altres, veure el còmodes o doloroses que són sense necessitar la cerca de la solució. Estar en els diferents escenaris et fa arribar a múltiples opcions de resposta. És una bona opció per a això que ets incapaç de resoldre ara? Es tracta de veure la mateixa pel·lícula des de sis prismes diferents.

Ser primer el moderador del teu treball, el director d'escena que donarà pas a les diferents opcions possibles. Convidar al teu costat emocional, el que aplica la intuïció i els sentiments. A l'optimista, el que dóna a qualsevol pas possible la capacitat de triomf. Al rol creatiu que busca alternatives mentre les combina de mil formes diferents, a qual més sorprenent. Com no, també ha de ser el pessimista, el que aporti el costat dolent que qualsevol situació pugui donar. Sense oblidar, finalment al pragmàtic, el que aporta dades, fets contrastats, el que converteix qualsevol aportació en un element empíric, matemàtic calculat.

Imagina-t'ho. Ets tu amb diferents personatges, adoptant sis rols diferents dins de tu, en un joc tant personal com grupal per veure tots els punts de vista possibles. Veure el carrer des del nord i el sud, des de l'est a l'oest, des del cel com si fossis un dron. Sumant, sempre sumant. Sent tot el que portes dins de tu. Adquirint la consciència necessària perquè aquest exercici d'acte i descobriment et porti a ser capdavanter de les teves decisions mentre obres el teu camí i el d'uns altres que ara no saben que saben.

Com de necessari és. Sabem que som un lloc on aquesta llavor pot germinar omplint de vida el nostre horitzó. Caldrà lluitar-ho. Primer, amb un mateix i després davant aquells que neguen la millora aliena. Aquesta que pot deixar al descobert les seves pròpies vergonyes.