Plaer selectiu

- He estat llegint coses a Internet. El que crec que em passa és una cosa que es diu anorgàsmia. 

No et creguis tot el que es diu a Internet. El més important és comprendre l'origen de les teves inseguretats. No és molt difícil adonar-se que et tremola la veu quan parles del sexe que no tens amb el teu marit. Des de fa quan et passa?

- 1 any. Veuràs, estimo al meu marit, no pensis malament. És només que el meu cos no reacciona al seu tacte. Evitem un sexe que ja no em complau. Em desperto tots els matins amb un sentiment de culpabilitat que em pesa durant tot el dia.

Deixa que recordi les teves paraules: <<És la persona ideal, la que necessito, la que em dóna la seguretat que tant anhelava des que vaig escapar de relacions que em van portar a caure en el fang>>. 

Anheles el que ell diu tenir preparat per a tu fins a la fi dels vostres dies. Sona idíl·lic. De conte de fades. On veus el problema? Volies un príncep blau i ja ha arribat. T'ha rescatat de la solitud de la qual fugies.

- Però, i si es penedeix com no pugui desfer-me d’això que em passa? Tots els altres que vaig deixar entrar a la meva vida, em van rebutjar. No vull això una altra vegada. 

Segueixes sense tancar ferides del passat. Fins que no t'adonis del que et fa patir, serà difícil aconseguir el nirvana dins i fora del sexe.

Fa dos anys, a les teves noces, vas pensar que tancaves un dolor emocional intens, encara i sabent que la decepció i la desconfiança són difícils de cicatritzar. 

Jo he après que l'amor no serveix per satisfer la raó. Encara que t'esforcis per sentir intensament, si aquest sentiment no és natural, s'esgotarà amb el pas del temps.

Aquest <<T’estimo>> d'entre els teus llavis, és arriscat si no el fas de cor.

- Em van dir aquestes mateixes paraules i van resultar ser falses. Encara em recordo, plorant després de descobrir que van deixar d’estimar-me. Sé que ell m’estima de debò. Ell és el que sempre vaig esperar.

La diferència sempre estarà en la més absoluta sinceritat amb la qual ell pronuncia cada lletra.

És sincer. Per això jo vull ser-ho també. Estic allargant el patiment.

Què hi ha del que m'explicaves abans sobre l'atracció que sents pels homes que et fan sentir especial amb les seves paraules pujades de to? L'hi has explicat a ell? La sinceritat ha de ser recíproca.

- Clar que no ho he explicat! És una completa estupidesa! No té importància.

Ho és si et desperta un desig tan fort que, al contrari, amb ell no et neix.

- Només t’ho he explicat a tu. Encara no sé per què. Suposo que perquè ets un desconegut.

Què és el que t’agrada d'aquests homes que són tan directes? Ni discrets, pel que em deies.

- Que no els regalaria la meva companyia, a soles. Hi ha una distància gran amb la realitat.

Hauries de valorar-te més. No ets un regal amb un enorme llaç al cap. Es tracta de compartir, que no donar o oferir a canvi d'alguna cosa.

Deixa'm provar sort: et vesteixes de forma provocativa, però no pel que t'idolatra, sinó per a aquests homes que saben com complaure les teves oïdes i creuar mirades carregades de desig.

També rebo les seves paraules quan em veu vestida així.

Sí, però tu mateixa has dit que ells et fan somiar i tenir fantasies sexuals, just en el mateix llit en la qual un altre t'abraça i et té consentida.

No tens cap problema, excepte amb els ulls que acaparen el teu impressionant físic.

El teu desig està a lloc, no creus?

Crec que has cedit el teu ser a la seguretat i l'estabilitat que t'aporta el teu marit. Per això, aquests homes que somies a les nits, són tot el contrari a ell. Parlo de la bogeria, instint, passió… 

Busques l'amor de forma tan racional, que perd el seu batec i essència. 

Pots enganyar a la teva ment fins a cert punt. Tot i que, em sembla que t'ha vençut en aquest duel. Per això, si el teu cap no està obert a estimar, el teu cos no connecta de forma perdurable en el temps. 

Per cert, estem a punt de tancar. Vols que et serveixi l’últim gintònic? Convida la casa.

- Saps? Mai ningú m’ha fet pensar tan sobre com pilotar la meva vida. Explica’m el teu secret.

M’ho prendré com un sí. Marxant un gintònic especial!

Relat de ficció. No es basa en testimonis reals, sí en una problemàtica en el desig sexual.

Aina Flores
Llicenciada en pedagogia. Nº de col·legiada 01528
Sexòloga.
Twitter
afhpedagogia@gmail.com
LinkedIn: Aina Flores Hidalgo