Que passa amb el lloguer?

Des de l'esclat de la crisi el 2007, o el que coneixem popularment com la "bombolla del totxo" on entre 1997 i 2007, es van construir 6,6 milions d'habitatges, que triplicaven el seu preu de mercat. Va promoure que totes aquelles famílies que decidiren comprar es veiessin abocades a tipus d'interès altíssims, clàusules sòl, clàusula del venciment anticipat i una deficient supervisió per part del Banc d'Espanya, que sobreprotegia a la part creditora davant els prestataris, que els conduïren a l'endeutament.

Aquesta situació de desprotecció del consumidor i consumidora, denunciada pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea va ser declarada il·legal i es va convertir des de 2008 i fins a l'actualitat un problema de primer ordre per a les famílies.

Darrerament estem presenciant nous problemes amb els lloguers, els voltors veient extint el filó de la venda, han decidit fixar les seves ungles en el mercat immobiliari de lloguer, no és estrany veure en el nostre municipi vora de 5 escassos pisos de lloguer, que molts cops dupliquen el preu de mercat, orientats en uns 700 € a 1000 € o cosa que és equivalent el sou mínim interprofessional d'una persona. Contractes inestables de 3 anys i pujades indiscriminades de preu, en el cas que es pugui fer la renovació i sense mesures existents orientades a impedir rendes abusives o la defensa dels drets del llogater. Prop del 50% dels desnonaments entre 2007 fins al 2016 són d'habitatges de lloguer, segons indica el Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

En aquesta línia comencem a veure ja gestions municipals com la de l'ajuntament de París on el govern municipal ha posat en marxa un mapa interactiu per saber quin és el preu màxim que ens poden cobrar. Si el lloguer és més alt, el llogater té dret a reclamar al propietari, recórrer a la mediació i, en última instància, arribar als tribunals. Però els casos acostumen a resoldre's en la primera fase, amb un acord directe entre les parts.
Aquesta mesura per frenar l'augment dels lloguers es completa amb la fixació d'un índex de referència que marca l'augment anual que es pot aplicar.

Accions com aquestes dutes des del municipalisme i pel benestar dels nostres conciutadans són les que hauríem d'aplicar des del consistori:

Pressionar per la reforma de la LAU per donar seguretat i estabilitat a les famílies, l'ampliació a un mínim de 5 anys i/o fórmules en les quals el contracte només es pugui rescindir en casos concrets d'urgència i no es puguin dur a terme pràctiques abusives d'un increment desmesurat del preu de lloguer, impulsar els lloguers Socials no superiors al 30% dels ingressos de la unitat familiar.

Hem de construir una nova ciutat millor, aquest ha de ser el nostre únic objectiu i això no implica embellir i engalanar la ciutat o per mera estètica, no passa per promeses, passa per treball i dedicació completa a la ciutat, per posar somriures i calmar els malsons de moltes famílies vilanovines.

Gener Barjola
Coordinador d'ICV Vilanova i la Geltrú